R136
.jpg)
R136, també conegut com RMC 136, és un supercúmulo estelar, prop del centre del complex 30 Doradus (també conegut com la nebulosa de la Taràntula), en la Gran Núvol de Magallanes. Es tracta d'un cúmul d'estreles jóvens jagantes i supergigantes d'edats entorn a 1 o 2 millons d'anys. La majoria de les seues estreles són de tipo espectral O3, en 39 estreles d'este tipo confirmades. Ademés, hi ha vàries estreles del tipo Wolf-Rayet.
El cúmul R136 conté varis components. La naturalea del component central, R136a, no va estar clara inicialment, fins que, per mig de l'interferometría, es va descobrir que consistix en un dens cúmul d'estreles, que conté, entre atres objectes celests, dotze estreles de gran massa i vàries estreles lluminoses en el seu núcleu. Inicialment s'havia calculat la massa de les estreles en el ranc de 37 a 76 masses solars. R136 produïx la major part de l'energia que fa que la nebulosa de la Taràntula siga visible. Una de les estreles més massives d'este cúmul és la R136a1, la massa de la qual es calcula en 265 voltes la del nostre sol, encara que models teòrics permeten calcular que en el moment del seu naiximent va poder haver tingut una massa superior a la de 300 sols.[1][2] Açò la convertix en l'estrela més massiva descoberta fins a la data (juliol de 2010), a l'hora que la més lluminosa, en ser 8.7 millons de voltes més lluenta que el Sol.[3] La massa total de l'agrupació és de 450 000 masses solars, lo que sugerix que provablement es convertixca en un cúmul globular en el futur.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «R136» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.