Ràfia
La ràfia és un fil o cordel de fibra natural, provinent d'una espècie de palma d'Àfrica i Amèrica tropicals del gènero Raphia, de gros estipe, grans fulles pinnadas, enormes fruts elíptics i a la qual deu el seu nom. Es tracta d'una fibra molt resistent i flexible. S'usa en l'indústria del cordado, en la textil com a matèria primera en substitució del yute.
El terme també s'aplica a la seua imitació sintètica, hui més comunament usada, obtinguda per extrusió de poliolefinas (polietileno i polipropileno).
També es coneix com a ràfia al teixit fabricat en este material, a partir de fils o cintes flexibles entrellaçats que es creuen uns en uns atres formant ànguls de 90 graus. Esta fibra, particularment tractada, queda en un aspecte lluït, rígit, llauger i resistent, utilisant-se per a confeccionar sacs i bosses de càrrega, capelinas, tapissos, i molts objectes hogareños de decoració. En el cordel també se solen fabricar rets.
Matèria primera
La ràfia es produïx a partir de fibres textils sintètiques, principalment, de polipropileno (PP) trenat. El material de ràfia és reutilisable en múltiples ocasions per la resistència i durabilitat del material.
Fabricació
La fabricació de ràfia es porta a terme per l'entrecreuat ordenat de dos conjunts de fibres textils en forma de ret, normalment, formant un àngul recte entre sí. L'entrecreuat de la fibra dona lloc a un teixit resistent que no es deforma, especialment indicat en l'elaboració de bosses reutilisables en una llarga vida útil.
La primera empresa que va dissenyar i va produir maquinària per a obtindre la fibra sintètica base de la ràfia va ser Covema fundada pels germans Dino i Marque Terragni.[1][2]
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rafia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.