Quiahuiztlán
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Quiahuiztlán és una zona arqueològica i antiga ciutat totonaca en l'Estat de Veracruz, Mèxic. S'ubica en 19°40' latitut Nort i 96°25' llongitut Oest en el municipi d'Actopan sobre el Cerro dels Metates prop del poble coster de Vila Rica.
El nom del lloc és d'orige náhuatl, es compon de "quiahuitl", pluja i "tlan", lloc a on alguna cosa abunda; és dir Quiahuiztlán o Quiahuixtlan significa "El lloc a on abunda la pluja". El lloc es troba sobre el Cerro dels Metates (referit també com a Cerro Bernal), cridat aixina perque en ell s'han trobat molts menuts metates enterrats, l'ecosistema de la zona és sabana tropical, entre la vegetació existixen cactus, arbustos i algunes plantes en propietats medicinals com la quina (paludisme), guácima (diarrea), puan (pallola), árnica, pal volador, pal vert, moral, chaca o pal mulato i flor de dia. El Cerro dels Metates es troba en la cridada Faixa de Totonacapan que llimitada al nort pel riu Nautla i al Sur pel riu Actopan.
Esta zona va tindre tres funcions. Va ser ciutat en prop de 16 mil habitants; cementeri en el que es varen trobar restants de 78 tombes dispostes en tres cementeris principals, i fortalea, ya que en totes les estribacions del cerro es poden observar murs defensius de diverses dimensions, fet que va causar admiració als primers hispans, per això la mencionen en les seues relacions.
Història
[editar | editar còdic]Des de temps precerámicos varen existir grups humans en Rancho Nou, Roca Amagada i atres llocs de la faixa costera central del golf; se sap del seu desenroll perque es va localisar ceràmica similar a la de Tehuacán, considerada una de les més antigues de Mèxic. En el Preclásico Mig eixos hòmens varen experimentar l'influix de la cultura olmeca lo que va produir els elements característics del grup totonaca. El territori totonaca va cobrir la serranía poblana i les planures costeres. Els seus "fronteres" varen variar en el temps de nort a sur, des del riu Cazones fins al Papaloapan.
Els elements culturals totonacas es varen enriquir en l'época clàssica (sigles I a. C.-IX d. C.) per l'influència de Teotihuacán; aixina es va produir una época de màxim esplendor anomenada pels especialistes Clàssic Tardà (sigles Vl - IX), en esta varen florir El Tajín, Les Higueras, Vega del Cuajilote, entre unes atres, conegudes com a ciutats obertes; és dir, sense cap caràcter defensiu.
En el Epiclásico (800 a. C.-900), a causa de la presència militarista provinent del nort representada per grups caçadors i recolectors, estos llocs varen ser abandonats. Llavors els seus habitants es varen protegir en llocs geogràficament adequats; per eixemple, en les profundes barrancas que s'originen en l'alvertent oriental de la Serra Mare, o en llocs alts i de difícil accés, com en el cas de Quiahuiztlán.
Els habitants de Quiahuiztlán varen adequar parcialment àrees del cerro Bernal per mig de terrats; estes varen tindre funció doble: varen servir com a retén als espais guanyats als tossals evitant la fuga de terra acumulada en elles, i al mateix temps varen ser murs defensius que varen dificultar l'accés als invasores. No obstant, l'èxit no va ser total; en dos ocasions varen ser invadits i somesos per pobles vinguts del altiplano mesoamericano.
La primera invasió va ocórrer en l'ocàs del 800; llavors la presència tolteca en la zona és innegable. Els seus restants es varen trobar en una estructura subjacent en el Cementeri Oriental i en les subestructura dels edificis majors del Complex dels Cementeris. La tècnica de construcció va ser cuidadosa; en les fronteres es varen usar pedres chicotetes ben llaurades en forma de prisma rectangular a manera de blocs perfectament adossats, que després es varen cobrir en estuc de durea notable.
La segona invasió va succeir a principis de 1400 i la varen portar a terme els azteca. A este moment correspon la coberta principal dels edificis i els cementeris en mausoleus, característiques distintives d'esta zona.
Els especialistes senyalen que a l'arribada dels espanyols habitaven en la zona uns 15,000 pobladors.
Els viages de Juan de Grijalva i posteriorment el d'Hernán Cortés varen fer possible que els espanyols conegueren el lloc. Durant la travessia de Cortés, en la planicie propenca a la rada i els lomeríos aledaño es va edificar una iglésia i un recint fortificado, al que es va denominar Vila Rica de la Vora Cruz, la qual és considerada el primer emplaçament hispà en Mèxic. En Quiahuiztlán es va concertar una aliança entre els europeus i 30 pobles totonacas, fet que va facilitar, de manera important, la Conquista de Mèxic.
Segons senyes obtingudes en l'investigació arqueològica, la ciutat va ser abandonada durant la conquista i després repoblada per tribus nómades.
Descripció del complex
[editar | editar còdic]Si be destaquen els cementeris en el lloc, per lo que es menciona a Quiahuiztlán com un "cementeri totonaca", Quiahuiztlán va ser tota una ciutat i aixina ho indiquen els seus vestigis arqueològics que consistixen ademés de cementeri en places, terrats, escalinates, murs i un joc de pilota entre atres elements.
- Cementeri central. Pujant uns pocs escalons des de l'estacionament acondicionat en el lloc s'aplega al Cementeri Central, en est existixen 2 tombes de sepelis primaris i 32 tombes de sepelis secundaris. A l'oest està el palau en tres escalinates i alfardas, cap a la mar està la Plaça central.
- Plaça central. En esta destaca la Piràmide 1 la frontera de la qual mira al sur (cap al Peñón), descolla pel seu tamany i decoració. La Piràmide 2 la frontera de la qual dona al ponent (a esquenes de la mar) té una pedra incrustada en el cim a l'estil mexica, per lo que se li ha nomenat la piràmide dels sacrificis.
- Cementeri oriente. Ubicat al nort del complex es forma per 23 tombes que no miren cap a la mar sino al ponent i al sur, este cementeri es va construir sobre una estructura els fonaments de la qual persistixen que data de 800.
- Coatepantli. Estructura a on es va trobar un adoratorio, per la seua ubicació a l'extrem del terrat i la seua visibilitat es pensa que és un punt de vigía.
- Cementeri nort. Consta dos rencs de tombes que sumen 24, una per l'est i una atra pel nort. Des d'este lloc la vista a la mar magnífica. Baixant uns 100 escalons s'aplega a la Plaça oriental.
- Plaça oriental. Constituïa l'àrea civil de govern i justícia, en ella existix una piràmide esperant ser rescatada. Descolla un edifici dividit a la mitat per mig d'un passadiç estret, a esta construcció se li crida "Els Bessons". Es pensa que cada u d'estes construccions que componen a este edifici eren adoratorios dels deus mexicas Tlaloc i Huitzilopochtli, que com se sap durant la segona invasió varen impondre als seus deus.
- Joc de pilota. En forma de "I" i junt a una hijea blanca està este joc de pilota en graderías als costats.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Leonardo Zaleta, "El lloc de la pluja - Quiahuixtlan", Litografia Amatl, Xalapa, Veracruz, Mèxic. 2005. 50 pp.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quiahuiztlán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.