Quercus incana

Archiu:NAS-016f Quercus incana.png

Quercus incana (Quercus incana)

Quercus incana és una espècie del gènero Quercus dins de la família de les Fagaceae. Està classificada en la Secció Lobatae; del roure roig d'Amèrica del Nort, Centroamérica i el nort d'Amèrica del Sur que tenen els estils llarcs, les bellotes maduren en 18 mesos i tenen un sabor molt amarc. Els fulls solen tindre lòbuls en les puntes esmolades, en cerdes o en púas en el lòbul.

Distribució i hàbitat

És nativa de les planicies costeres del Golf de Mèxic i del Oceà Atlàntic en els Estats Units, des de #Virginia al voltant de Florida fins a Texas, i en l'interior d'Oklahoma i Arkansas.

Descripció

Este roure és un arbre que alcança un tamany de fins a uns 10 metros d'altura, en una altura màxima d'uns 15 metros. El "bluejack campeó nacional" era una mostra de Texas, que va alcançar els 15,5 metros d'altura i 2,1 metros de circumferència, i tenia una corona de 17 metros. El tronc és curt i les branques torçudes formen una copa irregular oberta. La corfa és de color marró obscur en forma de plaques o negra. Els fulls són generalment ovalades i de fins a 10 centímetros de llarc per 3,5 d'ample. Són de color vert lluent en la part superior i de pèl lanoso davall. La bellota és de fins a 1,7 centímetros de llarc per 1,6 d'ample, sense contar la tapa. El roure es reproduïx per llavors i pel rebrot de la raïl quan es retiren les parts superiors. Pot formar xares per mig de la difusió dels corredors subterràneus.

Hàbitat

Este roure creix a sovint en ecosistemes de pi de full llarc (Pinus palustris), a on compartix el sotobosque en Quercus laevis i Aristida stricta. En la xara gran de Texas, codomina en Quercus stellata i una série de pis. El roure es pot trobar en sols arenencs. Creix en la pendent descendent de crestes dels tossals a on els sols són més fins i menys secs que la part superior de les crestes. S'adapta molt be als incendis forestals i creix en l'hàbitat a on el fòc és comú i a sovint es requerix, tals com a ecosistemes de pi de full llarc. El roure no tolera l'ombra densa i requerix del fòc per a eliminar els roures més robusts i alts que d'un atre modo auto competixen en ella.

Usos

La fusta d'este roure és dura i forta, pero els arbres són generalment massa menuts per a ser bons per a cap us, llevat el combustible o postes. Les bellotes servixen d'aliment a moltes espècies d'animals, incloent la farda #rabosot de Sherman, que viu en les comunitats de pi de full llarc.

Taxonomia

Quercus incana va ser descrita per William Bartram i publicat en Travels Through North and South Carolina 378, 403. 1791.

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.

incana: epítet llatío que significa "de color gris"

Sinonímia

• Dryopsila cinerea (Michx.) Raf.
• Dryopsila oligodes Raf.
• Dryopsila verrucosa Raf.
• Quercus brevifolia Sarg.
• Quercus cinerea Michx.
• Quercus cinerea Raf.
• Quercus cinerea var. dentatolobata A.DC.
• Quercus cinerea f. dentatolobata (A.DC.) Trel.
• Quercus cinerea var. humilis (Pursh) A.DC.
• Quercus heterophylla Raf.
• Quercus humilis Walter
• Quercus ilexoides Raf.
• Quercus oligodes Raf.
• Quercus phellos var. brevifolia Lam.
• Quercus phellos var. humilis Pursh
• Quercus phellos var. latifolia Marshall

• Quercus verrucosa Raf.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Quercus incana.
• USDA Plants Profile
• ^{[enllaç trencat]}