Quercus gambelii

roure de Gambel (Quercus gambelii)

El roure de Gambel (Quercus gambelii) és una espècie de roure de la família Fagaceae que és originària d'Amèrica del Nort. Està classificada en la secció Quercus, que són els roures blancs d'Europa, Àsia i Amèrica del Nort. Tenen els estils curts; les bellotas maduren en sis mesos i tenen un sabor dolç i llaugerament amarc, l'interior de la bellota té pèl. Les fulls carixen d'una majoria de cerdes en els seus lòbuls, que solen ser redonejats.

Distribució i hàbitat

És un arbre chicotet caducifolio o arbust gran que es distribuïx pels tossals i baixes elevació montanyoses del centre suroest dels Estats Units i del noroest de Mèxic: la seua àrea de distribució se centra en la replanell de Colorat - Four Corners ("Quatre Cantons") dels estats d'Utah, Colorat, Arizona, Nou Mèxic; ademés la seua àrea de distribució va fins a Nevada, Wyoming, Dakota del Sur, Kansas, Oklahoma i l'oest de Texas. En Mèxic en tot el nort de Sonora-Chihuahua. En general creix a una altitut de 1000-3000 metros sobre el nivell de la mar, a on els promijos de precipitació estan entre 30-60 centílitros per any.

Descripció

El roure de Gambel varia significativament en tamany d'un lloc a un atre. L'altura mija en estat adult és de 3 a 9 metros, pero a voltes alcança altures de 18 metros en alguns llocs. Són freqüents en les zones marginals la forma nana, quan es troba per baix d'un metro d'altura a on les pastures són pobres. L'arbre es reproduïx a partir de bellotes, pero es propaga més ràpit a través de brots de raïl que creixen d'estructures subterrànees vastes cridats lignotúberés. Estes característiques reproductives a sovint ocasionen boscs densos o xares que a sovint cobrixen tots els alvertents montanyosos.

Encara que la fusta d'este tipo de roure és dura i densa, les seues branques són irregulars i torçudes, per lo que són lo suficientment flexibles per a doblar-se sense trencar-se quan estan cobertes de neu. La corfa és asprosa i de color marró gris. Els fulls són generalment de 7-12 cm de llarc i d'ample 4-6 cm, profundament lobuladas en cada costat de la vena central, la superfície de la part superior és de color vert obscur lluent, la superfície de la part inferior és més pàlida i aterciopelada. A sovint es tornen de color taronja i groc en autumne, creant montanyes de colors vius. Les flors són aments discrets unisexuales que es produïxen en primavera. Les bellotes medixen d'1-2 centímetros de llarc, i al voltant d'un terç a la mitat tancada per una tapa o una cazoleta (cúpula), i maduren en setembre, convertint-se de vert en marró dorat.

Ecologia

El roure de Gambel florix a ple sol en les ales en sol bàsic, rocós, alcalino; a on la competència d'atres espècies vegetals és llimitada. També li va be en sols més rics, pero en aquelles zones es veuen obligats a competir per espai de creiximent. S'adapta be als llocs a on els manantiales humits i estius càlits i secs creen les condicions propícies per als incendis forestals. Despuix d'un incendi, el roure de Gambel ràpidament es restablix a partir de #filtre de raïl. Este tipo de roure és prou tolerant a la sequia.

Per la seua abundància, el roure de Gambel és una important font alimentícia per a animals de pas com el cérvol i el ganado. Les fardas arrepleguen de forma regular les bellotes i les almagasenen en el seu cau i tenen aixina un recapte de menjar en hivern. Alguns insectes depenen del roure de Gambel; per eixemple, la palometa de Colorat ho utilisa com a font alimentícia per a les orugas. Històricament, les bellotes del roure de Gambel proporcionaven una font solvent de menjar per als Natius americans.

Les espècies vegetals associades inclouen el cerezo de #Virginia, Balsamorhiza sagittata, Acer grandidentatum, Cercocarpus, Pinus ponderosa i Amelanchier. Els pardals associats i els mamífers inclouen a: Aphelocoma californica, la Garza de pico negre, tetraoninos, cérvols i fardas.

Taxonomia

Quercus gambelii va ser descrita per Thomas Nuttall i publicat en Journal of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia 1(2): 179. 1848.

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.

gambelii: epítet otorgat en honor del naturaliste nortamericà William Gambel (1823-1849).

Sinonímia

• Quercus alba var. gunnisonii Torr. & A.Gray
• Quercus albifolia C.H.Mull.
• Quercus confusa Wooton & Standl.
• Quercus douglasii var. gambelii (Nutt.) A.DC.
• Quercus douglasii var. novomexicana A.DC.
• Quercus eastwoodiae Rydb.
• Quercus gunnisonii Rydb.
• Quercus leptophylla Rydb.
• Quercus marshii C.H.Mull.
• Quercus mija Wooton & Standl.
• Quercus nitescens Rydb.
• Quercus novomexicana (A.DC.) Rydb.
• Quercus novomexicana var. andrewsii Trel.
• Quercus novomexicana var. nitescens (Rydb.) A.Camus
• Quercus obtusifolia Rydb.
• Quercus × pauciloba subsp. confusa (Wooton & Standl.) A.Camus
• Quercus stellata var. utahensis A.DC.
• Quercus submollis Rydb.
• Quercus subobtusifolia A.Camus
• Quercus undulata var. gambelii (Nutt.) Engelm.
• Quercus undulata var. gunnisonii (Torr. & A.Gray) Engelm.
• Quercus × undulata var. obtusifolia A.DC.
• Quercus utahensis (A.DC.) Rydb.
• Quercus utahensis var. mollis Sarg.
• Quercus utahensis subsp. submollis (Rydb.) A.Camus
• Quercus utahensis var. submollis (Rydb.) Sarg.
• Quercus vreelandii Rydb.

Enllaços externs

• Flora of North America: Quercus gambelii; RangeMap
• NRCS: USDA Plants Profile