Quercus frainetto
el roure d'Hongria (Quercus frainetto) és una espècie del gènero Quercus, nativa d'Europa sudoriental (parts d'Itàlia, els Balcans, part d'Hongria, Romania) i Turquia. Està classificada en la secció Mesobalanus, el roure hongarés i els seus parents d'Europa i Àsia.
Descripció
[editar | editar còdic]És un gran arbre caducifolio, que pot alcançar més de 30 metros d'altura. Fullage que passa de color vert groguenc a vert obscur a mida que alvança l'estació vegetativa. Les fulls són grans, de fins a 25 cm de llarc; profundament lobuladas en l'envés cobert de densa vellosidad. Són més amples més prop de l'àpiç, ampli i curt. La base en forma d'orella, a voltes superposta al pecíol. Els brots són grans, llarcs i puntaguts, de color marró i en vellosidad. Les branques jóvens estan cobertes de pèls rojosos. L'espècie és monoica (flors masculines i femenines es troben en el mateix arbre).
El frut (bellota) pot medir fins a 25 mm de llarc, en forma aovada, en base sesil coberta de escamas velludas superpostes.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La península dels Balcans és el centre de la seua àrea de distribució. S'adapta a les condicions subcontinentales del clima del surest d'Europa, pero el principal factor de la seua aparició és el pH del sol, estant esta espècie especialment adaptada a sols àcits (cambisoles i vertisoles), típics de Sèrbia, Bulgària i Romania. Estos sols estan generalment lixiviados, sent molt secs en estiu i humits en primavera. Quercus frainetto pot tolerar una miqueta de encharcamiento.[1] És molt sensible a la presència de composts de calç en el sol, per lo que el roure hongarés és un arbre molt rar en l'actual Hongria, a on abunden els sols calcáreos. L'associació entre el roure hongarés i el turc (Quercus cerris), el Quercetum frainetto cerris, és la més comuna de les associacions de roure en els Balcans, i és també el tipo de bosc més comú en Sèrbia.
Cultiu
[editar | editar còdic]En Grècia s'utilisa com a recurs maderero. Per la seua alta durabilitat s'ha utilisat com a material de construcció en mineria.[1]
També es cultiva en fins ornamentals per a grans jardins.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Quercus frainetto va ser descrit per Michele Tenore i publicat en Flora Napolitana 1(Suppl.2): lxxii. 1813.[2]
Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment el roure i la carrasca.
frainetto: epítet la redacció del qual és conseqüència d'un error d'escritura del terme italià farnetto, que és diminutivo de farnia, en el que actualment es denomina el Quercus robur.[3]
- Quercus conferta Kit. in Schult. 1814
- Quercus apennina Loisel. in Duhamel 1819
- Quercus farnetto Tingues. 1819
- Quercus esculus Pollini 1824, nom. illeg.
- Quercus hungarica Hubeny ex Rochel 1830
- Quercus strigosa Wierzb. ex Rochel 1838
- Quercus pannonica Endl. 1848
- Quercus pyrenaica var. macrophyllos K.Koch 1849
- Quercus esculus var. velutina Griseb. 1852
- Quercus sessiliflora f. conferta (Kit.) Vuk. 1880
- Quercus farnetto subsp. conferta (Kit.) Nyman 1881
- Quercus spectabilis Kit. ex Simonk. 1883
- Quercus slavonica Kit. ex Borbás 1886
- Quercus byzantina Borbás 1887
- Quercus toza subsp. conferta (Kit.) Nyman 1890
- Quercus toza var. spectabilis (Kit. ex Simonk.) Nyman 1890
- Quercus conferta var. racemosa Hausskn. 1899
- Quercus esculiformis O.Schwarz 1934
- Quercus dalechampii var. hungarica (Hubeny) Soó 1970 publ. 1971.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Quercus frainetto» (en anglés). Tree species - European Atles of Forest Tree Species. Consultat el 9 de giner de 2020.
- ↑ «Quercus frainetto». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de decembre de 2013.
- ↑ «Fàrnia». Consultat el 22 de decembre de 2019.
- ↑ Sinònims en Kew
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Quercus frainetto.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quercus frainetto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
