Quercus acerifolia

Quercus acerifolia és una espècie del gènero Quercus dins de la família de les Fagaceae. Està classificada en la Secció Lobatae; del roure roig d'Amèrica del Nort, Centroamérica i el nort d'Amèrica del Sur que tenen els estils llarcs, les bellotes maduren en 18 mesos i tenen un sabor molt amarc. Els fulls solen tindre lòbuls en les puntes esmolades, en cerdes o en púas en el lòbul.

Distribució

És endèmica de la Replanell de Ozark d'Arkansas en els Estats Units. Està amenaçada per la pèrdua d'hàbitat.

Descripció

Són arbres o arbusts, de fulls caducs, que alcancen un tamany de 15 m d'altura. La corfa de color gris obscur a casi negre, a voltes convertint-se en asprosa i arrugada. Les ramitas marró grisáceo a marró rojós, d'1.5-3 (-3.5) mm de diàmetro, pubescentes, glabras o escassament. Ulls terminals gris a marró grisáceo, ovoide o àmpliament #elipsoide, 3.5 a 5.5 mm, glabra. Fulls en pecíol de 20-45 mm, glabro. Llim achatado a àmpliament elíptic, de 70 a 140 × (60 -) 100-150 (-180) mm, la base cordada-truncada a obtusa, màrgens en 5-7 (-9) lòbuls i 11-48 arestes, venes secundàries plantejades en abdós superfícies. Bellotes bienals; tassa en forma de copa, 4-7 glabras o puberulentas, superfície interior de color marró clar a marró rojós. La floració es produïx en la primavera.

Hàbitat

Es produïx en els clars secs, ales i cims de les montanyes; d'interés per a la conservació; a una altitut de 500-800 metros-

Taxonomia

Quercus acerifolia va ser descrita per (I.J.Palmer) Stoynoff & W.J.Hess i publicat en Sida 14(2): 268. 1990.

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.

acerifolia: epítet llatío compost que significa "en els fulls de Acer"

Sinonímia

• Quercus shumardii var. acerifolia I.J.Palmer