Quars rosa
Quars rosa designa a dos varietats del quars que tenen el mateix color, pero l'aspecte del qual, aplicacions i sobretot orige del color és distint. Ya que no tenen nom diferenciat en castellà (encara que s'han propost noms separats en anglés i en alemà), es poden diferenciar per la seua característica més evident: una d'elles apareix sempre com a cristals de tamany molt menut, mentres que l'atra apareix sempre com a masses cristalines, mai com a cristals definits. La seua durea és 7.
Quars rosa
El quars rosa és la més comuna d'estes dos varietats. Es troba generalment formant el núcleu de pegmatita zonadas, junt en cuarzo lechoso, format a temperatures elevades, en condicions neumatolíticas.[1] El color és rosa, més o menys intens, i mai és completament transparent. Inclús els millors eixemplars presenten un aspecte opalino o nebuloso . Açò es deu a que la causa del color és la presència d'inclusions capilars extremadament fines (entre 0,1 i 0,5 micras) de color rosa, formades per exolución, de dumortierita o d'un mineral molt semblant, que podria aplegar a considerar-se una espècie nova si es poguera estudiar en suficient detall.[2] El color del quars rosa massiu és prou estable, encara que es pert per calfament a temperatures de l'orde dels 500 °C, al oxidarse les traces de ferro ferroso presents en el mineral capilar.[3] Generalment el quars rosa massiu presenta moltes fractures internes, el color no sol ser homogéneu, i són freqüents les bandes de color blanc dins de la massa rosa.[4]
El quars rosa s'utilisa àmpliament com a pedra decorativa per a fabricar chicotetes figures, caixes, rodats, pisapapeles, etc. Ocasionalment es troba material lo suficientment lliure de defectes com per a que es puga tallar en forma de pedres facetadas. També, rarament, es poden obtindre cabujones tallats en efecte d'asterisme. En algun cas, el de pijor calitat s'ha utilisat per a construir fonts o decoració urbanes, com la font situada en el Parc de Sant Antón, en Plasencia[4] (Càceres), Espanya.
Jaciments de quars rosa massiu
En Brasil es troben vàries explotacions importants de quars rosa massiu en pegmatita en el camp pegmatítico de Borborema i en Taboa, en l'estat de Rio Gran do Nort, i la pegmatita d'Alt do Feio, en Pedra Lavrada, en Paraiba.[5] També s'extrau quars rosa per al seu us en bisuteria i decoració en Namíbia, Índia, i Madagascar. En Espanya va estar en explotació un jaciment en mineral de molt bona calitat en la mina Alba 1.ª, en Oliva de Plasencia (Càceres).[4] També es va extraure quars rosa, d'una calitat molt inferior, en Alt dona Canteira, Ribeira (La Corunya)[6]
Quars rosa en cristals
Els cristals de quars rosa són sempre molt chicotets, molt rarament alcancen dos centímetros de llongitut com a màxim, mentres que els cristals d'atres varietats de quars poden superar el metro, i són generalment irregulars, molt pijor definits morfològicament que els de les atres varietats. El color es deu la presència de centres de color en una estructura peculiar, un ion O- situat entre àtoms de fòsfor i alumini, formats per acció de la radiació.[7] El color és prou sensible a l'acció de la llum i de la calor, i este tipo de quars és llaugerament dicroico. Els cristals de quars rosa es troben en cavitats miarolíticas de pegmatita formats per fenomens hidrotermals tardans, generalment associats a cristals de quars d'atres varietats. Els eixemplars de quars rosa en cristals són massa chicotets per a tallar-los, pero molt apreciats com a eixemplars de colecció. Un eixemplar particular, conegut en el nom de "La Madonna Rossa", associació de quars rosa en quars fumat, de 32 cm d'alt i 16 d'esgambi, va ser venut en subasta el 2 de juny de 2013,[8] alcançant un preu de 662.500 $.
Jaciments de quars rosa en cristals
El quars rosa en cristals està molt manco difòs que el quars rosa massiu. els millors eixemplars de cristals de quars rosa s'han obtingut en les explotacions de Lavra Berilo Branco, en Sapucaia,[9] en Alt dona Pitorra, en Laranjeiras, i en Taquaral, Itinga, en els tres casos en l'estat de Mines Gerais (Brasil). També s'ha trobat material de bona calitat en Newry, Maine (USA).[10]
Referències
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2016). Minerals i Mines d'Espanya. Cuarzo i atres minerals de la sílice., Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo., p. 13-14. ISBN 978-84-95063-95-3.
- ↑ Applin, K.R. i Hicks, B.D(1987).«Fibers of dumortierite in quartz».American Mineralogist, 72, 170-172.
- ↑ Goreva, J.S., Ma, C. i Rossman, G.R.(2001).«Fibrous nanoinclusions in massive rose quartz: The origin of rose coloration.».American Mineralogist, 86, 466-471..
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Calvo Rebollar, Miguel(2016).«El cuarzo rosa de calitat gema d'Oliva de Plasencia, Càceres».Revista de Minerals, 6, (3), 74-78.
- ↑ -Scholz, R., Chaves, M.L.S.C., Krambrock, K., Pinheiro, M.V.B., Barreto, S.B. i Menezes, M.G(2012).«Brazilian quartz deposits with special emphasis on gemstone quartz and its color treatment.».Quartz: Deposits, Mineralogy and Analytics. (Götze, J. i Möckel, R., eds). Springer Geology. 139-190.
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2016). Minerals i Mines d'Espanya. Cuarzo i atres minerals de la sílice., Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo., p. 39. ISBN 978-84-95063-95-3.
- ↑ Maschmeyer, D., i Lehmann, G.(1983).«A trapped-hole center causing rose coloration of natural quartz».Zeitschrift für Kristallographie, 163, 181-186.
- ↑ (2 de juny de 2013) The Oppell Collection of Fine Minerals, Heritage Auctions.
- ↑ Wilson, Wendell E.(1999).«Famous Mineral Localities: Lavra Berilo Branco. The Original Sapucaia Rose Quartz Occurrence, Mines Gerais, Brazil.».The Mineralogical Record, September-October 1999, 30, 361-365..
- ↑ «Rose quartz. Mindat».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuarzo rosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.