Quaranta Cases
Quaranta Cases és un lloc arqueològic ubicat en el poble El Vallecito, a 45 quilómetros al nort del municipi de Fusta en la Serra Mare Occidental, i a 336 quilómetros al noroest de la capital de l'estat de Chihuahua. En eixa zona es troben vàries coves en construccions en el seu interior, d'elles la més coneguda és la Cova de les Finestres. Les Quaranta Cases varen rebre eixe nom perque es va pensar que hi havia quaranta cases, el nom s'ha respectat.
Es pensa un dels propòsits de la fundació de Quaranta Cases va ser per a protegir rutes comercials de Paquimé, i que este centre cultural regional va deure tindre dificultats en les rutes comercials, per lo que va ser necessari protegir-la de veïns hostils.
La Zona
Hi ha cinc llocs arqueològics de la cultura Paquimé, en esta zona, a partir del Municipi de Fusta.
Conjunt Huápoca
- Artícul principal → Huápoca.
Es troba a 36 quilómetros a l'oest de Fusta, per terracería. Les coves del Conjunt Huápoca consistixen en Cova de la Serp i Niu de l'àguila. Són considerades les més impressionant en penya-segat. Conserva estructures íntegres.[1] Té magnífiques vistes del canó de Huapoca.
Cova de la Serp
Té 14 vivendes d'atobó de més de mil anys d'antiguetat.[1]
Niu de l'àguila
Solament té una vivenda, en la vora d'un penya-segat, baix un eixint rocós, motiu del seu nom.[1]
Cova Gran
Es troba a 66 quilómetros a l'oest de Fusta, per terracería. Cova Gran s'amaga en els plecs de la terra i està amagada per branques d'arbres.[1]
La boca de la cova és té una cascada que cau des del cim de la cova a una alberca i fluïx riu avall. Hi ha dos vivendes de 800 anys d'antiguetat, de dos pisos que proporcionen bons eixemples de les tècniques de construcció de l'época. També hi ha una zona d'almagasenament de gra redó darrere de l'estructura més propenca a la boca de la cova.[1]
La Ranchería
- Artícul principal → Cova de la Ranchería.
Complex de coves, 50 quilómetros al sur de Fusta. Té ruïnes en una extensa àrea en la base del canó de Sirupa.[1]
Cova del Pont
45 quilómetros al nort de Fusta
Cova de les Finestres
Al començament de el XVI, l'explorador Alvar Núñez Cap va escriure, "… i pel costat de la montanya, hem forjat el nostre camí cap a l'interior més que 50 llegües i allí va trobar que quaranta cases…" No és segur si va haver realment quaranta cases ya que hi ha menys actualment. Es poden vore a través de l'abisme des de la cabanya de visites i no són accessibles al públic a excepció de la Cova de les Finestres que té algunes vivendes d'atobó d'estil de Paquimé 1000 anys d'antiguetat.[1]
Història del Lloc
És molt provable que grups de caçadors recolectors habitant àrees de la Serra Mare Occidental, construïren les primeres estructures de l'assentament de la Cova de les Finestres. Quan estos grups es varen fer sedentaris (tècniques agrícoles) varen donar orige a la cultura de Paquimé, en Cases Grans, Chihuahua.[2]
La construcció de les Quaranta Cases va ocórrer durant l'época de major esplendor de Paquimé (1205 a 1260 d. C.), época que correspon al periodo tardà de la cultura Paquimé. D'eixa época daten les construccions; en eixe temps la zona de Quaranta Cases va ser utilisada com a punt de reunió per als comerciants natius del grup Paquimé que es comunicaven en les costes del Oceà Pacífic i el Golf de Califòrnia.
Es diu que l'assentament de les Quaranta Cases va ser establit per a protegir les rutes comercials de Paquimé. Es pensa que Paquimé, centre de la cultura regional va deure enfrontar molts problemes per a mantindre les seues rutes comercials obertes per lo que es va mirar obligada a crear assentaments a lo llarc per a vigilar als veïns hostils.
A partir de 1520, les coves encara estaven habitades per un grup natiu, es va poder recaptar informació sobre la seua forma de vida, els aborigen es autonombraban Jovas, i en eixe nom es referien a un grup o família més ampli. Eixa ètnia es considera en l'actualitat extinta.
L'ocupació més tardana de les Quaranta Cases va ocórrer durant l'apogeu de Paquimé (1205 a 1260 despuix de Crist), época que correspon al periodo tardà de la cultura Paquimé fase que du el mateix nom.[2]
D'eixa época daten les construccions; en eixe temps la zona de Quaranta Cases va ser utilisada com a punt de reunió per als comerciants natius del grup Paquimé que es comunicaven en les costes del Oceà Pacífic i el Golf de Califòrnia, i a atres centres culturals cap al nort, com a Taula Verda en Colorat i el canó del Chaco en Nou Mèxic. Les rutes cap al Pacífic seguit de Riu Pedres Verdes al sur i conectat en els rius que fluïxen cap al Pacífic per mig de chicotetes rieres i canons. Entre estos es troba el canó de Huapoca en les Barrancas del Coure, a l'oest de la ciutat de Fusta. El canó de Huapoca no està entre la més profunda de la Serra Tarahumara, pero posseïx l'interés més arqueològic.[1]
S'ignoren les raons per les que l'assentament va decaure, per a l'any 1340 d. C. Quaranta Cases havia deixat d'existir, es pensa que va ser pres i destruït pels seus enemics. A la caiguda de Paquimé com a centre social i cultural les rutes comercials varen aplegar al seu fi, els qui custodiaven les rutes varen abandonar la seua missió i molts assentaments a lo llarc de la ruta varen caure en l'abandó. Despuix d'això, els pobladors es varen retirar en busca d'una forma de vida més senzilla, en ocasions les coves de Quaranta Cases varen tornar a ser ocupades en fins ceremoniales.
Vore també
Referències
Bibliografia
- Schaafsma, Curtis F. and Riley, Carroll L. (1999) The Cases Grans World University of Utah Press, Salt Lake City, Utah, ISBN 0-87480-595-3
- Guevara Sánchez, Arturo (1984) Les Quaranta Cases: Un Lloc Arqueològic de l'Estat de Chihuahua Institut Nacional d'Antropologia i Història, Departament de Prehistòria Quadern de Treball No. 27, Mèxic, D.F. OCLC 13822513
- Guevara Sánchez, Arturo (1985) Apunts Per a l'Arqueologia de Chihuahua Institut Nacional de Antropo1ogia i Història, Departament de Prehistòria Quadern de Treball, Centre Regional de Chihuahua No. 1, Mèxic, D.F. OCLC 15128615
- Guevara Sánchez, Arturo (1986) Arqueologia de l'àrea de les Quaranta Cases, Chihuahua Institut Nacional d'Antropologia i Història Colecció Científica, Mèxic, D.F., ISBN 968-6038-42-6
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuarenta Casas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.