Cova de la Ranchería
Cova de la Ranchería és un lloc arqueològic al sur de la Ciutat Fusta, en els voltants del Canó Sirupa, a l'oest de l'estat mexicà de Chihuahua.
| Zona Arqueològica - Cultura Paquimé - Mogollón Plantilla:Tc | ||
 | ||
| Nom: | La Ranchería | |
| Tipo | Arqueologia | |
| Ubicació | Ciutat Fusta, Chihuahua México
| |
| Localisació | Mesoamérica, Oasisamérica, (Mèxic) | |
| Coordenades | </noinclude> | |
| Cultura | Cultura Paquimé - Mogollón | |
| Llenguage | ||
| Cronologia | 950 a 1060 d. C. | |
| Periodo | ||
| Pàgina INAH | No existix | |
La ciutat de Fusta conta en infraestructura turística bàsica, no obstant pot ser difícil conseguir transport per a fer el viage a la Ranchería a on estan les ruïnes, estes cobrixen una extensa àrea en la base del canó de Sirupa. És un viage relativament llarc en terracería. Se sugerix planejar un viage d'un mínim de 9 a 10 hores, en poc temps per a explorar. També possible visitar l'antiga missió de Sant Andrés de Sirupa. Destruït pels Tarahumara en 1690. El paisage és especialment bell i fa que valga la pena el viage des del llogaret de Sirupa. Prop hi ha manantiales termals d'Aigua Calenta de Sirupa.[1]
És recomanable visitar-l'en companyia d'un guia experimentat.
Primeres Investigacions
En 1898, l'explorador noruec Darl Lumbholtz, va donar les primeres notícies sobre coves en cases en la regió de Fusta, en la partix nort de la Serra Tarahumara. Va descobrir varis llocs, entre ells la Cova del Garabato, coneguda actualment com les Quaranta Cases.[2]
Posteriorment, varis antropòlecs i arqueòlecs varen explorar somerament la regió, concentrant-se sobretot en les afores de quaranta Cases. Casi tots ells varen publicar els resultats dels seus estudis;[2]
- H.A. Carey en 1931.
- E.B. Sayles en 1936
- A.V. Kidder en 1939,
- R.H. Lister en 1946 i 1958
- Eduardo Contreras en 1959
- Arturo Guevara en 1986,
- David Pearson, Fernando Sánchez M. I D, Phillips en 1990.
No obstant, encara és molt poc lo que es coneix sobre les coves en cases, i la seua exploració i estudi sistemàtic a penes s'està iniciant.
La Zona de Fusta
Fusta va ser un aserradero a on es treballa la fusta extreta en els boscs propencs; pero els seus majors atractius són les coves milenàries en la seua entorn, les quals varen servir de habitació i refugi als habitants de la cultura Paquimé, els qui varen construir les seues vivendes dins d'elles.[3]
Existixen vàries zones arqueològiques de la cultura Paquimé, en esta zona, a partir del Municipi de Fusta. Les coves més importants de Fusta són:
Huápoca
Es troba a 36 quilómetros a l'oest de Fusta, per terracería.
Les coves de Huápoca consistixen en Cova de la Serp i Niu de l'àguila. Són considerades les més impressionant en penya-segat. Conserva estructures íntegres.[1]
Té magnífiques vistes del canó de Huápoca.
Cova de la Serp
Té 14 vivendes d'atobó de més de mil anys d'antiguetat.
Niu de l'àguila
Solament té una vivenda, en la vora d'un penya-segat, baix un eixint rocós, motiu del seu nom.
Cova Gran
Es troba a 66 quilómetros a l'oest de Fusta, per terracería. Cova Gran s'amaga en els plecs de la terra i està amagada per branques d'arbres.
La boca de la cova és té una cascada que cau des del cim de la cova a una alberca i fluïx riu avall. Hi ha dos vivendes de 800 anys d'antiguetat, de dos pisos que proporcionen bons eixemples de les tècniques de construcció de l'época. També hi ha una zona d'almagasenament de gra redó darrere de l'estructura més propenca a la boca de la cova.
La Ranchería
Complex de coves, 50 quilómetros al sur de Fusta.
Cova del Pont
45 quilómetros al nort de Fusta
Quaranta Cases
Cuevas El Garabato o Cova de les Finestres, conegudes com Quaranta Cases per la gran cantitat de recints precolombins que hi ha en el seu interior. Construïts entre els anys 1,060 i 1,205 dC, haurien complit la funció de vivendes per als hòmens de la cultura Paquimé.
Dins d'este conjunt de coves (localisades en la riera El Garabato) destaquen Les Finestres, en una interessant cantitat de construccions i la Cova Gran, resguardada per una chicoteta cascada.
Cova de la Mòmia
En el seu interior es va trobar el cos momificado d'un home adult, el qual estava rodejat d'ofrenes com a ceràmiques, utensilis de pedra, brots i mazorcas de dacsa tendra (elotes). Actualment la mòmia es troba en el Museu del Capità Lleal, en la ciutat Fusta. El seu estat de conservació és excelent.
Es creu que en la cova, localisada molt prop de la Barranca Riera del Venado, hi havia més mòmies en bon estat, pero estes haurien segut destruïdes per visitants irresponsables. La cova està dividida en dos nivells, podent-se trobar en el segon més de dèu quartos en òptimes condicions.
Noves Troballes
En un dels canons laterals al riu Papigochi, cap al suroest de Ciutat Fusta, es troba un conjunt que va ser habitat per comunitats antigues que varen construir cases en les coves i els abrics rocosos. Estos llocs són tan segurs que fins a la data es troben pràcticament intactes.[2]
Cap d'estes coves es pot vore fàcilment, l'única manera de donar-se conte de que existixen, és quan està en elles.[2]
Cova dels Fierros
Es troba a mija ala del canó en una paret casi vertical. La seua amplitut és d'uns 30 m i alberga un conjunt de si més no 10 quartos construïts en atobó, alguns d'ells de dos pisos. Tot el conjunt conta en una base de fonament, com un terrat, sobre la qual varen ser fets els quartos, les finestres dels quals tenen forma de paleta o “T”, típica de la cultura paquimé.[2]
Casi totes les habitacions estan semidestruidas; els sostres encara conserven l'estructura de fusta original, i en l'interior localisem algunes ferramentes de pedra com a raspadors, gavinets, metates, alguns fragments de ceràmica i atres objectes que no vàrem poder identificar. Abundaven els olotes, senyal de que eren consumidors de dacsa i de que ací ho almagasenaven.[2]
Cova de la Porta
A uns centenars de metros de la primera cova, es localisa una atra, també es troba a mija paret del canó. La seua amplitut és d'al voltant de 25m i presenta vestigis d'uns 12 quartos o recints, en els quals s'aprecia el vandalisme dels buscadors de tesors, que varen destruir parcialment pisos i parets.[2]
Es pot apreciar cóm es construïen les cases en l'antiguetat. Es construïen en una espècie de trenat en vares i branques d'alguns arbres locals, principalment el táscate (nom local per a algunes espècies de juníperos ) i el fresno, i sobre este trenat li anaven donant forma a les parets en atobó. El trenat es troba també conservat que els amarres en que va ser fet estan intactes. Existixen dos tipos d'amarres; u fet en la fibra de la palmilla (una de les espècies d'agave de la regió) i l'atre en una branca que la gent crida sawarique. En un dels quartos es pot observar el pis original de la vivenda, fet d'atobó tan ben treballat que per lo pla semblava emparellat en ciment. El sostre i les parets dels quartos estan negres, provablement per l'acumulació de suja i fum de fogatas que a través de centenars d'anys es varen fer allí. Front a la cova de la Porta, a l'atre costat del canó, existix una atra cavitat en cases, és més chicoteta en sol tres recints, pero molt ben conservats.[2]
Mig quilómetro més dalt hi ha una chicoteta cova en una solitària i chicoteta casa en molt bon estat. Per l'excelent vista del canó des d'ahí, provablement este lloc va ser un punt d'observació o de vigilància.[2]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Cave Dwellings of the Huapoca Canyon».(Inglés)Consultat el 27 d'agost de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Explorant un món oblidat (Chihuahua)».222Consultat el Sept. 2010.
- ↑ «Chihuahua, Atraccions Arqueològiques i Naturals».Consultat el Sept. 2010.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de la Ranchería» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.