Qasba dels Udayas

Qasba dels Udayas

La Qasba dels Udayas (en àrap قصبة الأوداية , Qasba al-Uday) és una alcazaba de Rabat, Marroc. Es troba situada en la desembocadura del Bu Regreg, el riu que dividix la ciutat de Rabat en la veïna Vaig salar. Antiga fortalea militar construïda a partir de el XIII, el tram de l'alcazaba actual es remonta al imperi almohade, quan varen capturar la ciutat els almorávides i varen destruir l'anterior fortificació. Despuix de haver canviat d'usos i de haver segut reconstruïda i rehabilitada durant les últimes décades, l'Alcazaba va ser proclamada, l'any 2012, Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO. En l'alcazaba es troba un dels primers palaus construïts per la dinastia alauí, que encara regna en el país, aixina com la famosa porta monumental Bab el-Kébir (en àrap الباب الكبير, «la gran porta»).

Història

Periodo almohade

Les edificacions més antigues de l'actual alcazaba es remonten al periodo del imperi almohade (1121-1269), quan estos varen ocupar Rabat i varen destruir l'anterior alcazaba que havia edificat la dinastia almorávide. Fins a eixe moment, els almorávides havien fortificado la zona en l'objectiu de combatre els bereberes Barghawata de la zona, construint un ribat o monasteri-fortalea. La reconstrucció de l'alcazaba a mans dels almohades es va produir al voltant del 1150 (554 de l'any de l'Hègira). És llavors quan estos varen tindre que erigir un palau i una mesquita, cridada al-Mahdiyya en honor al seu ideòlec, el Mahdí Ibn Tumart. Durant este periodo, l'Alcazaba també va servir de base per als eixèrcits almohades que partien cap a la conquista del Ándalus. Per una atra part, els efectes del seu regnat sobre la ciutat de Vaig salar es varen deixar sentir sobre la conversió de la necròpolis de Chellah en una real. En la mort del califa Yaqub al-Mansur, el 1199, l'Alcazaba va quedar deserta. D'este periodo d'esplendor queda com a testimoni la porta monumental Bab el-Kébir, ubicada en l'entrada oest de la fortalea, i que és un emblema de l'arquitectura del país durant la dinastia almohade.

La República de Vaig salar

Entre 1609-1613, el rei Felipe III d'Espanya va expulsar als moriscos de la península ibèrica, 2.000 dels quals apleguen a Rabat per a instalar-se en l'alcazaba. En el temps, els nouvinguts inicien un tumult i devenen independents, donant peu al naiximent de la coneguda com República de Vaig salar (també coneguda com a República de Bu Regreg), que s'estén del 1621 al 1647. La república es va convertir en un actiu centre comercial que va atraure atres andalusíes aixina com «renegats» europeus, judeus i comerciants cristians. Principalment, es va dedicar a la pirateria en l'àrea del estret de Gibraltar, fustigando les costes de Ceuta i Andalusia, a sovint en convivència en l'Imperi otomà.

L'alcazaba durant el regnat alauí

Durant la segona mitat de el XVIII, la dinastia alauí mamprén una tasca de habituació i reconstrucció de l'alcazaba, concentrada entre els anys 1757 i 1789, i entre el 1790 i el 1792. Va ser durant este periodo que es va fer construir un dels els seus primers palaus.

No va ser fins al XIX, no obstant, que l'alcazaba va acabar rebent el seu nom actual, en l'instalació de la tribu dels udayas. En efecte, en 1833, esta tribu sorgida del Sahara es va desplaçar cap al nort en un clar conflicte en la dinastia alauita. A Fez, el sultà Abd ar-Rahmán ibn Hisham els venç i acaba acordant el seu desplaçament cap a l'entorn de Rabat, a on seran finalment instalats en l'alcazaba.