Anar al contingut

Pyrola minor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
peralito menor (Pyrola minor)

El peralito menor (Pyrola minor) és una espècie de la família de les ericàcees.

Descripció

[editar | editar còdic]

Planta perenne, glabra, de fins a 20 cm o més, en fulls àmpliament elíptics, normalment de dents roms, en pecíols més curts que la làmina, en una roseta. Flors blanques o rosa liles, globulars de 5-7 mm, en una inflorescència espiciforme terminal. Estil curt, recte, inclós en els pétals. Florix en primavera i estiu.[1]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Boscs, páramo, sols rics en humus.

Distribució

[editar | editar còdic]

Tota Europa, llevat Portugal i Turquia

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Pyrola minor va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 396. 1753.[2]

Etimologia

Pyrola: nom genèric que deriva del llatí i significa "menuda pera", en referència a la forma dels seus fulls.[3]

minor: epítet llatío que significa "el més menut".[4]

Sinonímia
  • Amelia minor (L.) Alef.
  • Braxilia minor (L.) House
  • Braxilia parvifolia Raf.
  • Erxlebenia minor (L.) Rydb.
  • Erxlebenia rosea Opiz
  • Pyrola conferta Fisch. ex Cham. & Schlecht.[5]
  • Castellà: peralito (2), peralito menor, pirola, pírola.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Polunin, O (1989). , Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0857-3.
  2. «Pyrola minor». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de març de 2014.
  3. Jepson Manual Treatment
  4. En Epítets Botànics
  5. Pyrola minor en The Plant List

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Flora of China Editorial Committee. 2005. Flora of China (Apiaceae through Ericaceae). 14: 1–581. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  3. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  4. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  5. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Ericaceae through Campanulaceae. PartIV: 1–510. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  6. Holmgren, N. H., P. K. Holmgren & A.J. Cronquist. 2005. Vascular plants of the intermountain west, O.S.A., subclass Dilleniidae. 2(B): 1–488. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  7. Hultén, I. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  8. Moss, I. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  9. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of Califòrnia Press, Berkeley.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons