Pygoscelis grandis
Pygoscelis grandis és una espècie extinta de pingüí, que es caracterisa pel seu tamany major que les espècies actuals del gènero Pygoscelis i posseïx un parentesc propenc en l'actual pingüí rei (Aptenodytes patagonicus). Va ser trobat en Chile, en la Formació Baïa Anglesa, en la III regió d'Atacama i va ser descrit pels investigadors Stig Walsh i Mario Suárez.[1]
El nom de l'espècie, P. grandis, aludix al seu tamany superior a les espècies del gènero. Un anàlisis cladístico portat a terme per part dels autors permet sostindre en major propietat la seua pertinença al gènero Pygoscelis. L'holotip consta d'un esquelet parcial carent de cràneu i es troba actualment depositat en la colecció de paleontologia de vertebrats del Museu Nacional d'Història Natural en Santiago, Chile.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Walsh, Stig i Suárez, Mario(2006).«New penguin remains from the Pliocene of Northern Chile».Historical Biology.18(2): 115-126.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pygoscelis grandis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.