Anar al contingut

Pycnonotus cafer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Pycnonotus cafer

El bulbul cafre o bulbul ventrirrojo (Pycnonotus cafer)[1][2] és una espècie d'au paseriforme de la família Pycnonotidae. Es distribuïx per tot el subcontinent indi, incloent Sri Lanka, estenent-se a l'est de Birmània i parts del Tibet. Ha segut introduït en atres parts del món i s'ha establit en la naturalea en vàries illes del Pacífic, en algunes parts de Dubái, en els Emirats Àraps Units i Nova Zelanda.

Taxonomia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Eixemplar jovenil de P. c. bengalensis en Calcuta, Bengala Occidental, Índia.

Va ser descrit originalment per Linneo en 1766. Vàries poblacions d'esta espècie es descriuen com subespecies. La subespecie nominal es troba en el sur de l'Índia. La localitat tipo de Puducherry va ser designada per Erwin Stresemann.[3] La població en la part occidental és intermedius i es troba en Cachemira i Kohat fins a la cordillera de la Sal i a lo llarc dels Himalayas a Kumaon. La subespecie bengalensis es troba en el Himalayas des de l'est de Nepal a Assam. En el sur d'estes dos formes està pallidus al sur oest d'Ahmednagar i saturatus a lo llarc de l'est i sur del Godavari. No hi ha llímits precisos per a les diferències racials i treballs recents no reconeixen saturatus (designat per Whistler & Kinnear, 1932 per al noreste de l'Índia peninsular) pero s'accepta la forma desértica humayuni (anteriorment nomenat pallidus[4]) de Sindh i el noroest de l'Índia, al noreste de l'Índia stanfordii (=stanfordi Deignan, 1949) i la raça haemorrhous de Sri Lanka (=haemorrhousus (J. F. Gmelin, 1789) ).[5] La subespecie melanchimus es troba en el sur de Birmània i el nort de Tailàndia.[6]

La subespecie chrysorrhoides es troba en China. Dos races anteriorment designades nigropileus en el sur de Birmània i burmanicus en el nort són considerades actualment híbrits.[6][7][8]

Descripció

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Espècie bengalensis

S'identifica fàcilment pel seu penacho curt que li dona al seu cap una apariència quadrada. El cos és de color pardo obscur en un patró escado, per tindre les vores de les plomes clars, mentres que el cap és parda obscura o negra uniforme. El seu obispillo és blanc i la seua zona cloacal és de color roig. Té la coa negra en puntes blanques. Les subespecies del Himalaya tenen una cresta més prominent i són més estriados en la part inferior. La subespecie intermedius del Himalaya occidental té el cap negre i el negre s'estén fins a la mitat del pit. La població bengalensis del Himalaya central i oriental i la planura del Ganges té una capucha obscura, carix del patró escamado en la part inferior i té estrías obscures en part pàlida de la pancha. La subespecie stanfordi dels tossals del sur d'Assam és similar a la raça intermedius. La forma desértica humayuni té una capa de color marró clar. La subespecie nominal cafer es troba en l'Índia continental. La subespecie del noreste de l'Índia wetmorei té un aspecte intermig entre cafer, humayuni i bengalensis. Medix uns 20 cm de llongitut, en una llarga coa. La subespecie de Sri Lanka haemorrhous (=haemorrhousus[6]) té una capa obscura en vores pàlides. La subespecie humayuni és coneguda per hibridarse en Pycnonotus leucogenys, estos híbrits una volta varen ser descrits com una subespecie magrathi caracterisada per la seua rabadilla pàlida i la cloaca de color groc anaranjado.[9] En l'est de Birmània existix certa hibridació natural en Pycnonotus aurigaster.[5][10]

Erro al crear miniatura:
P. leucogenys x P. c. humayuni hybrid (magrathi)

Abdós sexes són similars en apariència, pero els jovenils presenan un patró més apagat que els adults.[5] S'han observat individus melánicos, aixina com leucísticos.[11][12][13][14]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plantilla:Nomenes aus SÈU 10
  2. «Bulbul Cafre (Pycnonotus cafer) (Linnaeus, 1766)». en Avibase. Consultat el 22 de setembre de 2014.
  3. Stresemann, I.(1952).Ibis.94(3)
    499–523.doi:10.1111/j.1474-919X.1952. tb01847. x.
  4. (1951).Auk.68(1)
  5. 5,0 5,1 5,2 Rasmussen PC & Anderton, JC (2005). Birds of South Àsia: The Ripley Guide, Smithsonian Institution and Lynx Editions, p. 338. ISBN 8487334679.
  6. 6,0 6,1 6,2 Dickinson, I. C. i R. W. R. J. Dekker(2002).Zool. Verh. Leiden.340
    93–114.
  7. Baker, ECS(1921).J. Bombay Nat. Hist. Soc..27(3)
    41–42.
  8. Dickinson, I. C., R. W. R. J. Dekker, S. Eck i S. Somadikarta(2002).Zool. Verh. Leiden.340
    115–160.Consultat el 28 de setembre de 2014.
  9. (1959).Ibis.101(2)
    177–182.doi:10.1111/j.1474-919X.1959. tb02373. x.
  10. Sharpe, R B(1909).Ibis.51(2)
    302–304.doi:10.1111/j.1474-919X.1909. tb05264. x.
  11. Joshua,Justus(1996).J. Bombay Nat. Hist. Soc..93(3)
  12. Baker, ECS(1915).Rec. Indian Mus..11
    351–352.
  13. Berry, P(1894).J. Bombay Nat. Hist. Soc..9(2)
    224.
  14. Law, SC(1921).J. Bombay Nat. Hist. Soc..27(3)
    629–630.