Punt de Arago
En òptica, es coneix com a punt de Arago o punt de Poisson (pels físics francesos François Arago i Siméon Poisson) al punt lluminós que apareix en el centre de l'ombra d'un objecte circular allumenat per una font puntual monocromàtica. Este fenomen va eixercitar un interessant paper històric a favor de la teoria ondulatoria de la llum en la seua lluita en la teoria corpuscular.
Context històric de l'experiment
[editar | editar còdic]A principis de el XIX, la teoria ondulatoria era rebujada per amplis sectors de la comunitat científica, degut sobretot al renom de Newton, qui havia propost que la llum es trobava constituïda per partícules.
En l'any 1818, Augustin-Jean Fresnel oferix una explicació del fenomen de la difracció amprant la teoria ondulatoria. La presenta en el marc d'un concurs organisat per l'Acadèmia francesa, davant un jurat al que pertanyia Simeón Poisson. Este últim, partidari de l'explicació corpuscular, va usar les equacions de la teoria de Fresnel per a demostrar que estes implicaven que es devia formar un punt lluent en el centre del patró de difracció d'un objecte circular opac (en la regió d'ombra). La seua intenció era que este resultat insospitat ajudara a derribar la teoria.
No obstant, François Arago va verificar experimentalment la predicció de Poisson, que hui en dia es coneix en el nom de punt de Arago o punt de Poisson. Com el punt lluent es produïx dins de l'ombra geomètrica de l'objecte, cap teoria corpuscular pot explicar-ho. Aixina que, este descobriment va proporcionar arguments de pes en favor de la naturalea ondulatoria de la llum, molt a pesar de Poisson.
La presència del punt de Arago es pot entendre intuitivamente usant el principi de Huygens, en el que Fresnel es recolzava. Quan la llum allumena un obstàcul circular, el principi diu que tots els punts a lo llarc de la circumferència del mateix actuaran com a noves fonts puntuals de llum. La llum que s'emet en cada u d'eixos punts i que aplega al centre de l'ombra recorre la mateixa distància per a tota la circumferència, per lo que aplega en fase i interferix constructivamente. Note's que este argument funciona específicament en objectes circulares.
cal senyalar que l'existència del punt havia segut observada prèviament per Jacques Philippe Maraldi, en l'any 1723, pero el descobriment havia passat inadvertit.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Punto de Arago» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.