Pubertat tardana
La pubertat tardana[1] ocorre quan una persona presenta un desenroll incomplet de les característiques sexuals específiques una volta superada l'edat habitual d'inici de la pubertat. Encara que és possible que la persona no present signes físics o hormonals que indiquen el començ de la pubertat, en els Estats Units, es considera que les chiquetes presenten una pubertat tardana si carixen de desenroll mamari a l'edat de 13 anys o absència de menstruació als 15 anys. Es considera que els chiquets tenen pubertat tardana si no mostren un engrandiment dels testículs als 14 anys. La pubertat tardana afecta aproximadament al 2 % dels adolescents.
Comunament, la pubertat pot retardar-se varis anys i encara ocórrer normalment, en el cas dels quals es considera un retart constitucional del creiximent i la pubertat, una variant comuna del desenroll físic normal. El retart de la pubertat també pot ser per diverses causes com la malnutrición, diverses malalties sistémicas o defectes del sistema reproductor (hipogonadisme) o de la capacitat de resposta del cos a les hormones sexuals. L'estudi inicial per a la pubertat tardana que no es deu a una afecció crònica consistix en medir la FSH, la LH i la testosterona/estradiol séricas, aixina com la radiografia de l'edat òssea. Si resulta evident que hi ha un defecte permanent del sistema reproductor, el tractament generalment implica la tongada de les hormones apropiades (testosterona/dihidrotestosterona per als chiquets, estradiol i progesterona per a les chiquetes).
Moments i definicions
Es considera que hi ha un retart de la pubertat quan un chiquet o chiqueta no ha escomençat la pubertat i en canvi sí que ho han fet dos desviacions estàndar o al voltant del 95 % de chiquets i chiquetes de procedència similar. En les chiquetes nortamericanes, la pubertat es considera tardana quan als 13 anys no han escomençat el desenroll mamari, quan als 15 anys no han escomençat a menstruar i quan no hi ha un aument de la taxa de creiximent. Aixina mateix, també pot considerar-se pubertat tardana la progressió llenta a través els estadis de Tanner o l'absència de menarquia 3 anys despuix del desenroll mamari. En els Estats Units, l'edat en la que comença la pubertat en les chiquetes depén en gran mida del seu orige racial. La pubertat tardana comporta una absència de desenroll mamari als 12,8 anys en les chiquetes blanques i als 12,4 en les chiquetes negres. L'absència de la menstruació als 15 anys en qualsevol orige ètnic es considera tardana.
En els chiquets nortamericans, la pubertat es considera tardana quan els testículs tenen menys de 2,5 cm de diàmetro o menys de 4 ml de volum a l'edat de 14 anys. La pubertat tardana és més comuna en els hòmens. Encara que l'absència de pelussa púbica o axilar és comuna en chiquets i chiquetes en pubertat tardana, la presència de pelussa sexual es deu a la secreció de hormones sexuals suprarrenals no relacionades en les hormones sexuals produïdes pels ovaris i els testículs. L'edat en la que comença la pubertat depén de la genètica, la salut general, l'estat socioeconòmic i l'exposició ambiental.
Els chiquets i chiquetes que residixen més prop de l'equador, en baixes altituts, en ciutats i atres àrees urbanes generalment comencen el procés de la pubertat abans que les seues contraparts. Els chiquets i chiquetes que patixen obesitat lleu a mórbida també tenen més provabilitats d'escomençar la pubertat abans que els chiquets i chiquetes en pes normal. La variació en els gens relacionats en l'obesitat, com el FTO o el NEGRI, s'ha associat en un inici més primerenc de la pubertat. Els chiquets i chiquetes en pares que varen començar la pubertat a una edat més primerenca també tenen més provabilitat d'experimentar-ho ells mateixos, especialment en dònes l'inici de les quals de la menstruació es correlacionó entre mares i filles i entre germanes.
Causes
El retart de la pubertat es pot classificar en quatre categories, de més a menys comuna:
Retart fisiològic i constitucional
Els chiquets i chiquetes que estan sans pero presenten un ritme de desenroll físic més llent que la mija tenen un retart constitucional en un retart subsecuente en la pubertat. Esta és la causa més comuna de pubertat tardana en les chiquetes (30 %) i més encara en els chiquets (65 %). Pot ser heretat en fins a un 80 % de la variació en l'edat d'inici de la pubertat per factors genètics. Estos chiquets i chiquetes tenen un historial d'estatura més baixa que els seus companyers de la mateixa edat durant l'infància, pero la seua estatura és apropiada per a l'edat òssea, lo que significa que tenen una maduració esquelètica retardada en potencial per a un futur creiximent. Moltes voltes, és difícil establir si es tracta d'un verdader retart constitucional del creiximent i la pubertat o si existix una patologia subjacent perque les proves de laboratori no sempre són discriminatòries. En absència d'atres síntomes, la baixa estatura, el retart en el creiximent de l'altura i el pes i la pubertat tardana poden ser les úniques manifestacions clíniques de certes malalties cròniques, inclosa la malaltia celíaca.
Desnutrición o malaltia crònica
Quan els chiquets i chiquetes en baix pes o malaltiços presenten retart puberal, està justificat buscar malalties que causen un retart temporal i reversible de la pubertat. Les malalties cròniques com l'anèmia drepanocítica, talasemia, fibrosis quística, VIH/SIDA, hipotiroïdisme, malaltia renal crònica i els trastorns gastroentéricos crònics (com la malaltia celíaca i la malaltia inflamatoria intestinal) provoquen un retart de l'activació de la regió hipotalámica del cervell que envia senyals per a iniciar la pubertat. Els que han superat un càncer infantil també poden presentar pubertat tardana secundària als tractaments contra el càncer, especialment els hòmens. El tipo de tractament, la cantitat d'exposició/dosis dels medicaments i l'edat durant el tractament determinen el nivell pel qual les gònades s'han vist afectades en pacients jóvens en menor risc d'efectes reproductius negatius.
L'eixercici físic excessiu i l'estrés físic, especialment en deportistes, també pot retardar l'inici de la pubertat. Els trastorns de la conducta alimentària com la bulímia nerviosa i l'anorèxia nerviosa també poden afectar a la pubertat a causa de la desnutrición. També, s'ha demostrat que les dietes per a perdre pes baixes en carbohidrats disminuïxen l'estimulació de l'insulina, que a la seua volta no estimula a les neurones kisspeptinas, vitals en la lliberació de hormones que inicien la pubertat. Açò demostra que els chiquets i chiquetes en restricció de carbohidrats i els chiquets i chiquetes en diabetis mellitus de tipo 1 poden tindre una pubertat tardana.
Insuficiència primària dels ovaris o dels testículs (hipogonadisme hipergonadotrópico)
El fallo primari dels ovaris o testículs (gònades) provocarà una pubertat tardana per la falta de resposta hormonal per part dels receptors finals de l'eix HHG. En este escenari, el cervell envia moltes senyals hormonals (gonadotropina alta), pero les gònades no poden respondre a dites senyals, provocant aixina un hipogonadisme hipergonadotrópico. El hipogonadisme hipergonadotrópico pot ser causat per defectes congènits o defectes adquirits.
Trastorns congènits
Les malalties congènites inclouen la criptorquidia no tractada a on els testículs no descendixen de l'abdomen. Atres trastorns congènits són de naturalea genètica. En els hòmens, pot haver deformitat del túbul seminífero com en el síndrome de Klinefelter (la causa més comuna en hòmens), defectes en la producció d'esteroides testiculars, mutacions dels receptors que impedixen el funcionament de les hormones testiculars, anomalies cromosòmiques com el síndrome de Noonan o problemes en les cèlules que formen els testículs. Les dònes també poden tindre anomalies cromosòmiques com el síndrome de Turner (la causa més comuna en les chiquetes), disgenesia gonadal XX i disgenesia gonadal XY, problemes en la ruta de síntesis de hormones ovàriques com a deficiència de aromatasa o deformitat anatòmiques congènites com l'agenesia mülleriana.
Trastorns adquirits
Les malalties adquirides inclouen orquitis per parotiditis, infecció per virus de Coxsackie B, irradiació, quimioteràpia o traumatisme. Totes elles causen fallo en les gònades.
Deficiència genètica o adquirida de la via hormonal de la pubertat (hipogonadisme hipogonadotrópico)
L'eix hipotàlem-hipófiso-gonadal també pot vore's afectat nivell del cervell. El cervell no envia senyals hormonals a les gònades (gonadotropinas baixes), lo que provoca que les gònades mai s'activen en primer lloc i com a resultat, un hipogonadisme hipogonadotrópico. L'eix HHG es pot alterar en dos llocs, a nivell hipotalámico o hipofisario. Els trastorns de el SNC com els tumors cerebrals infantils (p. eix. craneofaringioma, prolactinoma, germinoma, glioma) poden interrompre la comunicació entre el hipotàlem i l'hipòfisis. Els tumors hipofisarios, especialment els prolactinomas, poden aumentar el nivell de dopamina, provocant un efecte inhibidor de l'eix HHG. Entre els trastorns hipotalámicos s'inclouen el síndrome de Prader-Willi i el síndrome de Kallmann, pero la causa més comuna de hipogonadisme hipogonadotrópico és una deficiència funcional en el hormona reguladora produïda per l'hipotàlem, el hormona liberador de gonadotropinas o GnRH.
Referències
- ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Pubertat tardana». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut.. Archivat des de l'original, el 2024-08-18.
Bibliografia
Deborah Laufer(2023).«Arch. Pediatr. Urug.».SciELO.94(nspe1)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pubertad tardía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.