Anar al contingut

Psoralea esculenta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Psoralea esculenta

Psoralea esculenta és una planta perenne herbácea nativa de les praderies i boscs secs del centre d'Amèrica del Nort, que posseïx una raïl amilácea comestible. La planta també és coneguda com Pediomelum esculentum. Atres noms comuns per a la planta inclouen "tipsin", "teepsenee", "pomme blanche" i "nap de la praderia". El nap de la praderia era un aliment bàsic dels indis de les planures. Una espècie estretament relacionada, Psoralea hypogaea, és també comestible, a pesar de que la planta i la raïl són més menudes. Una atra espècie, Psoralea argophylla (també comestible), era recolectada per a us alimentari sol en temps de hambruna.[1]

Descripció i alcanç

[editar | editar còdic]

El nap de la praderia té un alcanç entre les grans planures del sur de Manitoba fins a Texas i des de l'oest de Wisconsin fins a Montana. La planta creix millor a ple sol en sol ben drenado i rocós o arenenc. La planta es troba comunament en praderies extenses.[2] L'escassea relativa de la planta en l'actualitat en comparació a la seua abundància anterior pugues deure's a que la majoria de les praderies s'han convertit en terres de cultiu o pasturages per a ganado.

El nap de la praderia és una planta perenne, pot aplegar a viure des de 3 a més de 6 anys.[3] En la primavera, varis brots grossos en fulls composts palmadamente dividides en cinc folíols emergixen del sol alcançant fins a 30 cm. A principis d'estiu, la planta produïx abundants florés blaves o púrpures en arracades terminals de 5 a 10 cm de llongitut, les que després donen lloc a baïnes esclafades de punta prima. La collita dels tubèrculs és durant l'época de floració. Les flors i el talle de la flor es trenquen i marchitan poc despuix de la floració, fent que la planta siga difícil de localisar. La planta creix a partir d'una o més raïls robustes marrons que formen els tubèrculs redonejats, en forma de huso prop de 7 a 10 cm baix de la superfície, cada 4 a 10 cm de llarc.

Els fulls, flors, tubèrculs i llavors de la planta.

El nom Lakota per a la planta és "Timpsula". El nom de Topeka, (la capital de Kansas), es creu que significa un "bon lloc per a cavar naps de praderia" en el Kansa i unes atres llengües siux. [4]

Abundant en condicions favorables, saborós i nutritiu, el nap de la praderia va ser una volta un aliment bàsic dels indis de les planures, especialment els nómades i també ho va anar per als primers exploradors europeus. Es cull de maig a juliol, quan les flors són fàcilment visibles entre les praderies. Els indis, usualment dònes, collien la raïl utilisant un esmolat pal d'excavació endurit pel fòc. Els tubèrculs tenen una pell dura i obscura i es pelen abans de menjar. Poden ser menjats immediatament, ya siga crus o hervir, pero la majoria se solien deixar secar per al seu us posterior. Es tallaven en trossos que es deixaven secar al sol, per a després martafallar-les en farina.[5]


El nap de la praderia era també un aliment confiable en temps d'escassea o hambruna. S'han registrat varis eixemples d'indis i blancs que varen subsistir únicament a pur de la raïl durant llarcs periodos en que no es va poder obtindre atres aliments. El nap de la praderia és més nutritiu que la majoria dels cultius de raïls, conté aproximadament un 7 per cent de proteïna, i més d'un 50 per cent de carbohidrats, ademés de ser ric en vitamines i oligoelementos. Particularment important va ser el contingut de vitamina C, de 17,1 miligrams per 100 grams ya que la dieta rica en carn d'hivern dels indis de les planicies era a sovint deficient en vitamina C.[6]

El nap de la praderia tarda de 2 a 4 anys en créixer des d'una llavor fins a la raïl madura. El llarc periodo requerit per a la maduració provablement va llimitar l'èxit de qualsevol esforç que feren els indis per a cultivar la planta. Plantacions en jardins han segut fetes per científics per a evaluar el potencial de domesticació.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Kaye, Barry and Moodie, D.W. "The Psoralea Food Resource of the Northern Plains" The Plains Anthropologist, Vol. 23, Pt. 1 (Nov1978), p 329
  2. Psoalea eculenta Breadroot PFAF Plant Database, accessed 2 Aug 2012
  3. Stahnke, April et al, "Pediomelum esculentum" Native Plants, Vol 9, No. 1 (Spr 2008), p. 56
  4. Burgess, Barbara H. D. "[enllaç trencat]"
  5. Reid, Kenneth C. "Psoralea Esculenta as a Prairie Resource: An Ethnographic Appraisal" The Plains Anthropologist, Vol. 22, No. 78, Part l (Nov 1977), pp. 322-324
  6. Stahnke, et al, pp. 49-50; Kaye and Moodie, p. 334; Cowen, Ron.
  7. Stahnke, et al, pp. 55-56; Reid, 325