Anar al contingut

Psidium cattleyanum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
guayabo peruà (Psidium cattleyanum)


El guayabo peruà, guayabita del Perú, guayabo fraula,[1] güisaro o arazá roig (en Missions i Corrents, Argentina i en Uruguai), (Psidium cattleyanum Sabine), és un arbre cultivat pel valor dels seus fruts comestibles. És una espècie del gènero Psidium, cercanamente emparentada a la guayaba comuna (Psidium guajava), de la que es diferencia pels seus fulls més plans, en nervaduras menys visibles i fruts de menor tamany.


Descripció

És un arbre chicotet resistent, que a voltes no passa de ser un arbust. Molt ramificat i frondós, que casi no deixa passar la llum al sol. Les fulles són elíptics, d'uns 5 a 10 cm de llarc. Les flors són blanques, de 2 a 3 cm de diàmetro, solitàries. Els fruts són globosos, de 2 a 5 cm de llarc, de color roig o groc, la polpa és blanca. Es reproduïx per llavor.[2] Originari del Perú, es cultiva en els països de la zona intertropical i subtropical encara que per diversos motius és prou escàs i els seus fruts estan escassament comercialisats. Està inclós en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món[3] de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.

Taxonomia

Psidium cattleyanum va ser descrit per Afzel. ex Sabine i publicat en Transactions of the Horticultural Society of London 4: [315–]–317, pl. 11. 1822[1821].[4]

Etimologia

Vore: Psidium

Sinonímia
  • Episyzygium oahuense Suess. & A.Ludw.
  • Eugenia ferruginea Sieber ex C.Presl
  • Eugenia oxygona Koidz.
  • Eugenia pseudovenosa H.Perrier
  • Eugenia urceolata Cordem.
  • Guajava cattleiana (Afzel. ex Sabine) Kuntze
  • Guajava obovata (Mart. ex DC.) Kuntze
  • Psidium cattleyanum var. littorale (Raddi) Fosberg
  • Psidium cattleyanum f. lucidum O.Deg.
  • Psidium cattleyanum var. purpureum Mattos
  • Psidium cattleyanum var. pyriformis Mattos
  • Psidium coriaceum var. grandifolium O.Berg
  • Psidium coriaceum var. longipes O.Berg
  • Psidium coriaceum var. obovatum O.Berg
  • Psidium ferrugineum C.Presl
  • Psidium indicum Bojer
  • Psidium littorale Raddi
  • Psidium littorale var. longipes (O.Berg) Fosberg
  • Psidium obovatum Mart. ex DC.
  • Psidium variabile O.Berg[5]

Referències

  1. ↑ «ITESO - detall». iteso.mx. Consultat el 2022-03-10.
  2. ↑ Jesús Clots F. Guia d'arbres de Veneçuela I. Caracas: Societat de Ciències Naturals de La Salle, Monografia N° 32, 1983, pp. 258-259
  3. ↑ Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, Decembre 2000. Versió traduïda i actualisada: Novembre 2004.
  4. ↑ «Psidium cattleyanum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 de giner de 2015.
  5. ↑ «Psidium cattleianum». The Plant List. Consultat el 21 de giner de 2015.

Bibliografia

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Angely, J. A. 1970. Myrtaceae. In:. Fl. Anal. Fitogeográfica Estat São Paulo 3: 548–610.
  3. Berendsohn, W.G., A. K. Gruber & J. A. Monterrosa Salomón. 2012. Nova Silva Cuscatlanica. Arbres natius i introduïts del Salvador. Partix 2: Angiospermae – Famílies M a P i Pteridophyta. Englera 29(2): 1–300.
  4. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  1. Flora of China Editorial Committee. 2007. Flora of China (Clusiaceae through Araliaceae). 13: 1–548. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  3. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  4. Liogier, H. & L. Martorell. 1982. Fl. Puerto Rico Adj. Islands 1–342. Editorial de l'Universitat de Puerto Rico, Riu Pedres.
  5. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

WFO (2025): Psidium cattleyanum Sabine. Published on the Internet;http://www.worldfloraonline.org/taxon/wfo-0001319200. Accessed on: 17 Nov 2025

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Psidium_cattleyanum&oldid=1546353»