Anar al contingut

Pseudophoenix sargentii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pseudophoenix sargentii (Pseudophoenix sargentii)


Pseudophoenix sargentii (palma de guinea, escorcoll, palma kuka)[1][2] és una palmera de la família Arecaceae i endèmica de les costes de la Península de Yucatán. És apreciada ornamentalmente i hui se li troba en el nort del Carib, sur de Dominica i parts adjacents del continent (Florida en els Estats Units, Quintana Rosegue en Mèxic[2] i Belize)[3] junt a la mar en sols d'arena o calcàrea.

Descripció

[editar | editar còdic]

La palmera té un brot únic, 4-8 metros d'altura i entorn a 30 cm de diàmetro.[2] Fulls pinnadas , llargues, verda-azuladas, en folíols insertos en diferents ànguls, aïllats o en grup, platejats en l'envés. Inflorescència erecta o estovada, molt ramificada i entre els fulls. Fruts globlares, rojos cada u en una única #sement. Ocasionalment utilisada com ornamental.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Pseudophoenix sargentii va ser descrita per H.Wendl. ex Sarg. i publicat en Botanical Gazette 11(11): 314–315. 1886.[4][5][6]

Etimologia

Pseudophoenix: nom genèric que procedix de pseudo = "fals" i phoenix = la palmera datilera", encara que per qué H.Wendl. va elegir este nom no està clar.[7]

sargentii: epítet otorgat en honor del botànic Charles Sprague Sargent.

Sinonímia
  • Chamaephoenix sargentii (H.Wendl. ex Sarg.) Curtiss, Florida Farmer Fruit Grower 1(8): 57 (1887).
  • Cyclospathe northropii O.F.Cook, Mem. Torrey Bot. Club 12: 25 (1902).
  • Pseudophoenix linearis O.F.Cook, J. Wash. Acad. Sci. 13: 407 (1923).
  • Pseudophoenix saonae O.F.Cook, J. Wash. Acad. Sci. 13: 406 (1923).
  • Pseudophoenix gracilis Ekman ex Burret, Kongl. Svenska Vetensk. Acad. Handl., III, 6(7): 28 (1929).
  • Pseudophoenix navassana Ekman ex Burret, Kongl. Svenska Vetensk. Acad. Handl., III, 6(7): 27 (1929)
  • Sargentia ariococca H. Wendl. & Drude ex Salomon[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cherry palm en els Estats Units, palma de guinea en Cuba, escorcoll en la República Dominicana, kuká en Mèxic
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Henderson, Andrew (1995). , Princeton, New Jersey: Princeton University Press. ISBN 0-691-08537-4.
  3. 3,0 3,1 [enllaç trencat]
  4. «Pseudophoenix sargentii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 17 de novembre de 2012.
  5. Pseudophoenix sargentii en PlantList
  6. «Pseudophoenix sargentii en». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 17 de novembre de 2012.
  7. (J. Dransfield, N. Uhl, C. Asmussen, W.J. Baker, M. Harley and C. Lewis. 2008)

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Flora of North America Editorial Committee, i. 2000. Magnoliophyta: Alismatidae, Arecidae, Commelinidae (in part), and Zingiberidae. 22: i–xxiii, 1–352. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  4. Henderson, A., G. Galeano & R. Bernal. 1995. Field Guide Palms Americas 1–352. Princeton University Press, Princeton, New Jersey.
  5. Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
  6. Sousa Sánchez, M. & I. F. Cabrera Cano. 1983. Flora de Quintana Rosegue. Llistats Floríst. Mèxic 2: 1–100.
  1. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.
  2. Zona, S. 2002. A revision of Pseudophoenix. Palms 46(1): 19–38.