Psalidodon bifasciatus
Psalidodon bifasciatus és una espècie de peix d'aigua dolça que integra el gènero Psalidodon, de la família Characidae, els integrants de la qual són denominades comunament mojarras o lambaríes. Habita en ambients aquàtics templat-càlits del centre-este de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2010 pels ictiólogos brasileños Júlio César Garavello i Francisco Azevedo de Arruda Sampaio.[1]
- Localitat i eixemplar tipo
La localitat tipo assignada és: riu Iguazú, charcas marginals a l'Avinguda dones Torres, al costat de la Reserva do Cambuí, São José dos Pinhais, Paraná, Brasil. L'eixemplar holotip és el catalogat com MZUSP 105961, una femella que va medir 86,0 mm. Va ser capturada entre el 27 i el 29 de decembre de 1984 per J. C. Garavello i F. A. A. Sampaio.[1]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme Psalidodon es construïx en paraules en el idioma grec, en a on: psali forma diminutiva de psalis, significa ‘tijeras’ i odon que és ‘dents’. El nom específic bifasciatus deriva de dos paraules en llatí: bis que significa 'doble' i fascia que es traduïx com a 'ralla' o 'barra', és dir 'dos barres', en alusió a les barres verticals de color marró obscur que creuen la regió humeral en esta espècie.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Psalidodon bifasciatus posseïx una llongitut que oscila entre 49,8 i 125 mm. Es distinguix dels seus congèneres de la conca per la combinació dels següents caràcters: infraorbitario 3 en profunditat, pero sense aplegar a contactar en el preopérculo, deixant una estreta àrea nueta entre la vora i el preopérculo; série externa premaxilar en 4 (rarament 5) dents pentacúspides; dents no sínfisis en la série interna del premaxilar heptacúspides; barra humeral vertical en la part dorsal molt més ampla que la part ventral; una taca post-humeral tènue i difusa; llínea lateral en 36 a 40 escamas, per lo general 37 o 38; primer arc branquial en 7 a 9, per lo general 8, espines en el sector superior de les brànquies i 10 a 13, per lo general 12, espines en el sector inferior de les brànquies.[1]
Quan a espècimen mantinguts en aquari se'ls molesta, les aletes poden adquirir un color fort, la cabal pot aplegar a un color rojós, l'aleta pèlvica al taronja i l'anal variar: tornar-se de color taronja o la mitat anterior taronja i la posterior groga.[1]
Distribució geogràfica i hàbitat
[editar | editar còdic]Habita en cursos fluvials d'aigües templat-càlides en el centre-este de Sudamérica, corresponents a la conca de l'Argent, en la subcuenca del riu Alt Paraná, i d'esta en la conca del riu Iguazú (a on està àmpliament distribuïda), en els estats de Paraná (suroest) i Santa Catarina (noroest), surest de Brasil. També viu en aigües argentinas, en el nordest d'eixe país, en l'extrem nort de la regió mesopotámica, en la part septentrional de la província de Missions.[2] El Paraná és un dels rius formadors del Riu de l'Argent, el qual bolca les seues aigües en el oceà Atlàntic.
Ecorregionalmente esta espècie és un endemisme de la ecorregión d'aigua dolça Iguazú.[3]
Este riu descendix des de la Serra do Mar fins al Paraná formant ràpits, cascades i catarates, la major de totes són el conjunt denominat catarates del Iguazú, de prop de 80 metros de desnivell, en proximitats de la seua desembocadura. Estos accidents fluvials han segut barreres infranquejables per a les comunitats ícticas que viuen en cada tram, sent especialment determinant el gran bot ya citat, puix va representar l'impossibilitat de que la ictiofauna del riu Paraná poguera conquistar el restant del curs del Iguazú, #lo que ha permés que durant 22 millons d'anys es desenrollen i completen processos d'especiación, #lo que es va traduir en una biocenosis notablement rica en endemismes, els que alcancen a compondre, en el tram mig del riu, el 80 % del total de les espècies presents.[4][5][6]
En el Iguazú, aigües dalt de les catarates homònimes, habiten atres espècies del gènero Psalidodon: P. ita i P. gymnogenys. Cap d'elles habita en el curs del riu Paraná.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 (2010).Brazilian Journal of Biology.70(3)
- ↑ Casciotta, J.; A. Almirón, L. Ciotek, P. Giorgis, O. Říčan, L. Piálek, K. Dragová, I. Croci, M. Montes, J. Iwaszkiw, & A. Ponts (2016). Visibilizando lo invisible. Un relevamiento de la diversitat de peixos del Parc Nacional Iguazú, Missions, Argentina. Història Natural 6 (2): 5-77.
- ↑ worldwildlife: freshwater ecoregions.
- ↑ Sampaio, F., & Garavello, J. (1986). Nota preliminar sobre a ictiofauna dona bacia do rio Iguaçu, Paraná, Brasil. I. Characoidei (Pisces, Ostariophysi). In Congresso Brasileiro de Zoologia (Vol. 13, p. 128).
- ↑ Agostinho, A. A., Gomes, L. C., Suzuki, H. I., & Júlio Jr, H. F. (1999). Riscs dona implantação de cultius de espécies exòtiques em tancs-rets em reservatórios do Rio Iguaçu. Caderno de Biodiodiversidade, 2(2), 1-9.
- ↑ Sampaio, F. A. A. (1988). Estudos taxonômicos preliminars dos Characiformes (Teleostei, Ostariophysi) dona bacia do rio Iguaçu, com comentários sobre o endemisme dessa fauna. São Carlos: Universidade Federal de São Carlos, 1988. 175p. Dissertação (Mestrado em Genètica i Evolução) – Universidade Federal de São Carlos.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Psalidodon bifasciatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.