Prunus serotina var. salicifolia

Prunus serotina var. salicifolia, coneguda comunament com capulín blanc o capulí, és una espècie botànica d'arbre frutal de la família Rosaceae.

Descripció

És un arbre erecto, alcança 7-15 m (rarament 38 m), distinguit per un breu tronc de prop d'1-6 dm de diàmetro. Els fulls són caduques, alternes, aromàtiques; de 6–18 cm de llarc, vert obscures i lluentes en la punta, pàlida en el envés; els fulls nous rosáceas. Les florés al principi primes, eixint d'una o més de la base del brot. Quan obertes, la flor té 2 cm d'ample, pétals blancs i un grup de conspicuos estams grocs.

El frut drupa (similar a la cirera), de pesat aroma, redó, molt menut (d'1.5 a 2 cm de diàmetro); de pell fina, lluenta, roja o negruzca, rarament blanca o groga. El suc de la polpa és verda pàlit, dolç o llaugerament àcida.

La llavor esfèrica, rodejada per un endocarpi o os leñoso (armela) de gust amarc.

En sol el ph mínim 5,6; màxim 6,0. Necessita exposició solar a ple. I tolera molt ben sequia. No tolera gelades per baix de - 3 °C.

De moderat a ràpit creiximent. La plántula creix 5-10 cm en un més. En ombra (molt negativa) creix 15 cm en 4 anys, i mor si no se'ls llibera de l'ombra. Viu 40-60 anys.

Orige, distribució i hàbitat

Prunus serotina var. salicifolia és una naturalización de Prunus serotina (capulín), la distribució nativa de la qual comprén des del centre i sur de Mèxic fins a Centroamérica. En el sigle XVII, el capulín va ser introduït a Sudamérica, a on es va adaptar generant una nova varietat. Ara l'espècie és reconeguda baix el nom científic com Prunus serotina var. salicifolia i es distribuïx en Colòmbia, Equador, Perú i Bolívia.

Hàbitat

Creix en clima subtropical a subtemplado, naturalment a elevació entre 1200–3400 m s. n. m. Florix de giner a març en Mèxic; en Guatemala i El Salvador, de giner a maig. Madura de juliol a agost en Mèxic. En Guatemala en setembre; en El Salvador, s'estén de decembre a abril.

Taxonomia

L'espècie va ser descrita com Prunus salicifolia per Carl Sigismund Kunth i publicat en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 6: 241–242, t. 563. 1824. Va ser posteriorment classificat com una varietat de Prunus serotina pel botànic alemà Bernhard Adalbert Emil Koehne quedant finalment baix el nom de Prunus serotina var. salicifolia.

Etimologia

Vore: Prunus: Etimologia

salicifolia: epítet llatío que significa "com els fulls de sauce"

Sinònims

Homotípicos

• Cerasus salicifolia (Kunth) Ser. in A.P.de Candolle, Prodr. 2: 540 (1825)
• Lauro-cerasus salicifolia (Kunth) M.Roem. in Fam. Nat. Syn. Monogr. 3: 89 (1847)
• Padus salicifolia (Kunth) C.K.Schneid. in Ill. Handb. Laubholzk. 1: 645 (1906)
• Padus serotina f. salicifolia (Kunth) S.Ya.Sokolov in Derev. Kustarnik. URSS 3: 774 (1954)
• Padus serotina var. salicifolia (Kunth) Belozor in Trudy Prikl. Bot. 79: 63 (1983)
• Prunus salicifolia Kunth in F.W.H.A.Humboldt, A.J.A.Bonpland & K.S.Kunth, Nov. Gen. Sp. 6: 241 (1824)

Heterotípicos

• Cerasus capollin DC. ex Ser. in A.P.de Candolle, Prodr. 2: 539 (1825)
• Cerasus capuli (Cav.) Ser. in A.P.de Candolle, Prodr. 2: 541 (1825)
• Cerasus longifolius Nutt. in J.Torrey & A.Gray, Fl. N. Amer. 1: 412 (1840)
• Padus capollin (Ser.) M.Roem. in Fam. Nat. Syn. Monogr. 3: 87 (1847)
• Padus capollin (DC. ex Ser.) C.K.Schneid. in Ill. Handb. Laubholzk. 1: 644 (1906)
• Padus capuli (Cav.) Moldenke in Phytologia 2: 228 (1947)
• Padus capulinos Hamelin in Rev. Hort. (Paris) 56: 111 (1884)
• Prunus capollin Zucc. in Abh. Math.-Phys. Cl. Königl. Bayer. Akad. Wiss. 2: 345 (1837), orth. var.
• Prunus capuli Cav. in Anals Hist. Nat. 2: 110 (1800)
• Prunus capuli var. prophyllosa Donn.Sm. in Bot. Gaz. 42: 293 (1906)
• Prunus serotina subsp. capuli (Cav.) McVaugh in Brittonia 7: 308 (1951)
• Prunus serotina var. capuli (Cav.) Hatus. in Fl. Ryukyus, ed. 2: 77 (1994)

Importància econòmica i cultural

El seu frut és comestible, i pot consumir-se cru o cuit, ademés de poder-se preparar en conserves, melades i una atra classe de dolces. En tamalés especials, és usat com a farcidura. En la pell i les llavors llevades, pot mesclar-se en llet, vainilla i canella com a darreria. Este frut pot també ser usat per a preparar a pur de els seus fermentos com a beguda alcohòlica.

L'arbre també ajuda en la conservació i recuperació de sols, servix com a barrera trenca-vents, brinda refugi i aliment per a les aus, i brinda ombra.

Us en la medicina tradicional

S'ha utilisat en fins medicinals des de l'época prehispánica per a tractar diverses malalties, com la diarrea o les inflamacions respiratòries associades en la tós. Es prepara en infusió per a tractar l'dolor, el dolor d'estòmec i les inflamacions. En combinació en Salix chilensis s'utilisa per a baixar la febra. En emplasto es pot utilisar com cicatrizante.

Estudis farmacològics

S'han identificats les propietats antibacterianas i antioxidants dels extractes d'acetona, metanol i etanol de la polpa.

Noms comuns

• en Mèxic: Capulín, capulín blanc, capuli, capoli, capolin, cerezo de Mèxic, cerezo, detse, detze, taunday, jonote, puan, palman, xengua.
• en Guatemala, cherry salvage;

• en Bolívia i Perú, capulí o guinda, en quechua: ussun
• en Equador, capulí;
• en El Salvador, capulin.

Enllaços externs

• Extensa descripció del capulin
• Imàgens del capulin i informació
• Breu descripció
• Archivat el 5 de març de 2016 archivat en Wayback Machine.
• Imàgens
• ARS USDA