Anar al contingut

Prunella vulgaris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Prunella vulgaris - harilik käbihein.jpg
consuelda menor (Prunella vulgaris)




La consuelda menor (Prunella vulgaris) és una espècie de planta medicinal en florés, pertanyent a la família Lamiaceae.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Se li troba en Europa, Àsia i Norteamérica, aixina com en molts climes templats. És originària de les zones templades d'Àsia i Europa. Creix en llocs humits propencs a boscs i corrents d'aigua.

Caràcters

[editar | editar còdic]

És una planta perenne de fins a 60 cm d'altura, més o menys pubescente. Talle quadrat de color violáceo de fins a 50 cm d'altura, encara que generalment no sobrepassen els 30 cm, erecto. Les fulls alcancen 2-5 cm de llarc, són opostes i alguna cosa dentadas, cuneadas en la base, en peciol de fins a 4 cm de llongitut. Les flors són de color blau violeta que s'agrupen en mechós terminals, cáliz tubular en 5 dents i un anell de pèls en el seu interior; corola bilabiada de 13 a 15 mm de llongitut, de color violeta azulado obscur. Frut constituït per 4 nuececillas. Florix en primavera i estiu.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Freqüent en les vores de corrents d'aigua i en prats humits.[1]

Propietats medicinals

[editar | editar còdic]
  • Per via interna és útil en les diarreas.
  • En forma de gárgaras s'utilisa per a cas d'angines o faringitis.
  • Per a la hemorroides es consumix en ensalades.
  • Com cataplasma s'usa en la cauterisació de ferides a través de la alantoína.

És pres internament com un té medicinal per a l'dolor, febra, diarrea, hemorràgies internes, i per a aliviar dolències de fege i cor. Per via tòpica, una cataplasma de la planta s'aplica a la pell irritada, com la de les toxines de la ortiga. Una cataplasma de consuelda també servix com a agent desinfectante i s'usa per a envoldre ferides en absència d'atres materials per al conte de ferides.[2][3] Va ser considerada pels chinencs que pugues "canviar el curs d'una malaltia crònica".[4] En la medicina tradicional austriaca Prunella vulgaris s'ha utilisat internament com a té per al tractament dels trastorns de les vies respiratòries i les infeccions.[5]

Química

Constituents químics actius de la planta són el àcit betulínico , D-alcamfor, D -fenchona, cianidina, delfinidina, hiperósido, manganeso, àcit láurico, àcit oleanólico, àcit rosmarínico, àcit mirístico, rutina, àcit linoleico, àcit ursólico, beta-sitosterol, lupeol i taninos.[6][7][8][9]

Estudis in vitro han demostrat que té una acció antibacteriana, en inhibir el creiximent de pseudomonas, Bacillus typhi, I. coli, Mycobacterium tuberculi.[10] També es mostra prometedor en l'investigació per al SIDA,[11] i alèrgies.[12][13]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Prunella vulgaris va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 600. 1753.[14]

Citologia

Número de cromosomas de Prunella vulgaris (Fam. Labiatae) i táxones infraespecíficos: 2n=28.[15][16] 2n=29, 30.[17] 2n=28.[17]

Varietats i Sinonímia

subsp. asiatica (Nakai) H.Hara, Enum. Sperm. Jap. 1: 222 (1948). De China fins a les Illes Aleutianas.

  • Prunella asiatica Nakai, Bot. Mag. (Tòquio) 44: 19 (1930).
  • Prunella japonica Makino, Bot. Mag. (Tòquio) 28: 158 (1914).

subsp. estremadurensis Franco, Nova Fl. Portugal 2: 567 (1984). De Portugal.

subsp. hispida (Benth.) Hultén, Kongl. Svenska Vetensk. Acad. Handl., IV, 13: 366 (1971). Sur d'Índia, Assam i centre sur de China.

  • Prunella hispida Benth. in Wall., Pl. Asiat. Rar. 1: 66 (1830).
  • Prunella cinerea Raf., New Fl. 2: 30 (1837).
  • Prunella stolonifera H.Lév. & Giraudias, Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 12: 286 (1913).

subsp. lanceolata (W.P.C.Barton) Piper & Beattie, Fl. N.W. Coast: 311 (1915). De China i del nort i sur d'Amèrica.

  • Prunella pennsylvanica var. lanceolata W.P.C.Barton, Fl. Philadelph. Prodr.: 64 (1815).
  • Prunella canadensis Mill., Gard. Dict. ed. 8: 4 (1768).
  • Prunella caroliniana Mill., Gard. Dict. ed. 8: 6 (1768).
  • Prunella parviflora Gilib., Fl. Lit. Inch. 1: 88 (1782), opus utique oppr.
  • Prunella laciniata Walter, Fl. Carol.: 163 (1788), nom. illeg.

subsp. vulgaris. De Macaronesia, Nort d'Àfrica i Eurasia, es cultiva en tot lo món.

  • Prunella officinalis Crantz, Stirp. Austr. Fasc., ed. 2, 4: 279 (1763).
  • Prunella novae-angliae Mill., Gard. Dict. ed. 8: 7 (1768).
  • Prunella latifolia Donn, Hortus Cantabrig., ed. 2: 80 (1800).
  • Prunella longifolia Pers., Syn. Pl. 2: 137 (1806).
  • Prunella ovata Pers., Syn. Pl. 2: 137 (1806).
  • Prunella parviflora Lej., Fl. Spa 1: 35 (1811).
  • Prunella pennsylvanica Bigelow, Fl. Boston.: 144 (1814).
  • Prunella pennsylvanica var. ovata W.P.C.Barton, Fl. Philadelph. Prodr.: 64 (1815).
  • Prunella aequinoctialis Kunth in F.W.H.von Humboldt, A.J.A.Bonpland & C.S.Kunth, Nov. Gen. Sp. 2: 323 (1818).
  • Prunella hirta Bernh. ex Steud., Nomencl. Bot. 1: 661 (1821).
  • Prunella incisa Link, Enum. Hort. Berol. Alt. 2: 121 (1822).
  • Prunella reptans Dumort., Fl. Belg.: 44 (1827).
  • Prunella surrecta Dumort., Fl. Belg.: 44 (1827).
  • Prunella australasica Moric. ex Buch.-Ham., Bull. Bot. (Geneva) 1: 162 (1830).
  • Prunella australis Sweet, Hort. Brit., ed. 2: 410 (1830).
  • Prunella fischeriana Buch.-Ham., Bull. Bot. (Geneva) 1: 164 (1830).
  • Prunella angustifolia Wender., Schriften Ges. Beförd. Gesammten Naturwiss. Marburg 2: 258 (1831).
  • Prunella dissecta Wender., Schriften Ges. Beförd. Gesammten Naturwiss. Marburg 2: 257 (1831).
  • Prunella hirsuta Wender., Schriften Ges. Beförd. Gesammten Naturwiss. Marburg 2: 257 (1831).
  • Prunella elongata Douglas ex Benth., Labiat. Gen. Spec.: 417 (1834).
  • Prunella cordata Raf., New Fl. 2: 31 (1837).
  • Prunella heterophyla Raf., New Fl. 2: 31 (1837).
  • Prunella mariquitensis Willd. ex Benth., Linnaea 11: 345 (1837).
  • Prunella microphylla Raf., New Fl. 2: 29 (1837).
  • Prunella obtusifolia Raf., New Fl. 2: 32 (1837).
  • Prunella petiolaris Raf., New Fl. 2: 30 (1837).
  • Prunella reticulata Raf., New Fl. 2: 31 (1837).
  • Prunella rosea Raf., New Fl. 2: 31 (1837).
  • Prunella sessilifolia Raf., New Fl. 2: 30 (1837).
  • Prunella caerulea Gueldenst. ex Ledeb., Fl. Ross. 3: 393 (1849).
  • Prunella purpurea Gueldenst. ex Ledeb., Fl. Ross. 3: 393 (1849).
  • Prunella browniana Penny ex G.Dò in J.C.Loudon, Suppl. Hort. Brit. 1: 597 (1850).
  • Prunella alpina Schur, Verh. Mitth. Siebenbürg. Vereins Naturwiss. Hermannstadt 4: 59 (1853).
  • Prunella algeriensis Noë, Bull. Soc. Bot. France 2: 582 (1855).
  • Prunella pratensis Schur, Enum. Pl. Transsilv.: 543 (1866).
  • Prunella capitellata Beck, Ann. K. K. Naturhist. Hofmus. 2: 146 (1887).
  • Prunella scaberrima auct., Proc. Biol. Soc. Wash. 13: 206 (1900).
  • Prunella gracillicaulia A.P.Khokhr., Byull. Glavn. Bot. Sada 175: 54 (1997).[18]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: azafate de la reina, brunela, brunelda, consolda, consuelda, consuelda menor, consuelda selvada, erico, érico, herba de carpintero, herba de les ferides, herba del carpintero, herba del podador, mànega, morenilla sancera, morenilla pobra, prunela, prunella, suelda, suelda-cortaduras, ungla de cavall, ungles de cavall, yerba de les ferides, yerba del podador.[15]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Luceño Garcés (1998). , Àvila:Caixa d'Àvila. ISBN ISBN 84-930203-0-3.
  2. ↑ Ryu SY, Oak MH, Yoon SK, et al.«Anti-allergic and anti-inflammatory triterpenes from the herb of Prunella vulgaris».Planta Med..66(4)
    358–60.doi:10.1055/s-2000-8531.
  3. ↑ Han EH, Choi JH, Hwang YP, et al.«Immunostimulatory activity of aqueous extract isolated from Prunella vulgaris».Food Chem. Toxicol..47(1)
    62–9.doi:10.1016/j.fct.2008.10.010.
  4. ↑ Meuninck, Jim (2008). [1], Globe Pequot, p. 41. ISBN 978-0-7627-4298-1.
  5. ↑ Vogl S, Picker P, Mihaly-Bison J, et al.«Ethnopharmacological in vitro studies on Àustria's folk medicine-An unexplored lore in vitro anti-inflammatory activities of 71 Austrian traditional herbal drugs».J Ethnopharmacol.149(3)
    750–71.doi:10.1016/j.jep.2013.06.007.
  6. ↑ Khare, C.P. (2007). [2], Springer, p. 103. ISBN 978-0-387-70637-5.
  7. ↑ Harrewijn, Paul et a el (2001). [3], Springer, p. 347. ISBN 978-0-7923-6891-5.
  8. ↑ (2001) [4], CRC, p. 222. ISBN 978-0-8493-2724-7.
  9. ↑ Hoffman, Edward J. (1999). [5], CRC, p. 472. ISBN 978-0-8493-9118-7.
  10. ↑ Fang X, Chang RC, Yuen WH, Zee SY«Immune modulatory effects of Prunella vulgaris L».Int. J. Mol. Med..15(3)
    491–6.
  11. ↑ Collins RA, Ng TB, Fong WP, Wan CC, Yeung HW(1997).«A comparison of human immunodeficiency virus type 1 inhibition by partially purified aqueous extracts of Chinese medicinal herbs».Life Sci..60(23)
    PL345–51.doi:10.1016/S0024-3205(97)00227-0.
  12. ↑ Shin TY, Kim YK, Kim HM«Inhibition of immediate-type allergic reactions by Prunella vulgaris in a murine model».Immunopharmacol Immunotoxicol.23(3)
    423–35.doi:10.1081/IPH-100107341.
  13. ↑ Kageyama S, Kurokawa M, Shiraki K«Extract of Prunella vulgaris spikes inhibits HIV replication at reverse transcription in vitro and ca be absorbiu from intestine in vixc».Antivir. Chem. Chemother..11(2)
    157–64.
  14. ↑ «Prunella vulgaris». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 de juliol de 2014.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Prunella vulgaris». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 14 d'abril de 2010.
  16. ↑ Prunella vulgaris L. Proves Cytotaxonomy of spanish plants. IV.-Dicotyledons: Caesalpinacea-Asteracea. Löve, A. & I. Kjellqvist (1974) Lagascalia 4(2): 153-211
  17. ↑ 17,0 17,1 Prunella vulgaris L. Proves Contribution a l'étude citotaxonomique dones spermatophyta du Portugal. XVIII. Lamiaceae Fernandes, A. & M. T. Leitao (1985) Mem. Soc. Brot. 27: 27-75
  18. ↑ «Prunella vulgaris». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 14 d'abril de 2010.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Prunella_vulgaris&oldid=562437»