Prumnopitys montana
Prumnopitys montana cridat comunament romerillo azuceno, azuceno, pi, és una espècie de conífera en la família de les podocarpáceas, endèmica de Colòmbia, Equador, Perú, Veneçola.[1][2] És el arbre emblemàtic de l'estat Táchira, en Veneçola.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Arbre que creix aproximadament 35 metros d'alt, en zones de grans altituts és gros i de poca altura en branques extensa i amples, en numeroses ramitas.[3] Fulls que es distribuïxen en espiral de color vert obscur, lineares, oblicuas o falcadas, àpiç agut o gradualment estretes i subsésiles cap a la base.[3]
Cons masculins cilíndrics de 6-16 mm de llongitut per 1.8-2.5 mm de diàmetro, numerosos entre 6-34 en les branques, Con femení reduït al final d'una menuda branca de 4-6 cm de llongitut.[3] Frut en forma de globo d'11-16 mm llongitut or 7-11.5 mm de diàmetro, en apículo esclafat, capa carnosa en formes madures de color anaranjado-groguenc o color rajola, en llavor ovoide-globosa de 4-9 mm d'ample per 6-14 mm de llongitut.[3]
Planta i creiximent llent que es propaga per llavors, pot ser sexualment dioica o monoica, florix i fructifica durant tot l'any en major producció de llavors entre els mesos de març i decembre.[1][4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx en els boscs humits dels vages des de Veneçola fins a Bolívia, es troba en altures entre 1800-3600 metros sobre el nivell de l'mar.[1][3][5] Creix en sols franc-arcillosos, #àcit i capaços de retindre l'aigua.[1]
Ecologia
[editar | editar còdic]Se li troba en associació en espècies dels gèneros Oreopanax, Bejaria, Juglans, Citharexylum, Clusia, Ocotea, i Weinmannia; també es conseguix mesclades en Podocarpus oleifolius en algunes àrees.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Prumnopitys montana (Humb. & Bonpl. ex Willd.) de Laub.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]Prumnopitys: nom genèric que deriva de les paraules gregues: πρυμνός prymnós ‘retaguàrdia", i πίτυς pítys ‘pi", en referència a la resina adhesiva que està darrere de la nervadura central.[6]
Relació en el ser humà
[editar | editar còdic]La seua fusta s'usa en la fusteria, ebanisteria i construcció de vivendes i se li ha identificat com a font de taninos.[1][7] Per l'explotació de la seua fusta se li considera una espècie vulnerable.[1][7]
Nom comú
[editar | editar còdic]En Veneçola se li coneix com a pi criollo o pi laso.[2] En Colòmbia de li coneix com a pi o chaquiro.[3] Atres nom comuns són diable fort, pi colorat, pi de montanya, Pi Rei, romerillo, romerillo femella i diomato de Terra Freda.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Conifer Specialist Group 1998. Prumnopitys montana. 2006 IUCN Llesta Rooja d'Espècies Amenaçades; vist 10 de juliol de 2007
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Prumnopitys montana (Humb. & Bonpl. ex Willd.) de Laub.» (en és). www.gbif.org. Consultat el 2023-02-10.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Clots (2013). «Táchira», [1], Veneçola: Societat de Ciències Naturals La Salle, pp. 72-75. ISBN 978-980-235-044-5.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Universitat Nacional de Colòmbia:». www.biovirtual.unal.edu.co. Consultat el 2023-02-10.
- ↑ «ESPECIAL | Flora de Veneçola: El Pi Criollo, arbre autòcton de l'estat Táchira» (en és). Vida Agro | Periodisme agropecuario. Consultat el 2023-02-10.
- ↑ «Prumnopitys montana (Humb. & Bonpl. ex Willd.) de Laub. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2023-02-10.
- ↑ «Australian Conifers». www.anbg.gov.au. Consultat el 2023-02-10.
- ↑ 7,0 7,1 «Evaluació de l'estat de conservació de Podocarpus oleifolius D. Dò i Prumnopitys montana (Humb. & Bonpl. ex Willd.) De Laub. en Equador».Universitat nacional de Loja.Consultat el 10-2-2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prumnopitys montana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.