Prudència
La prudència[1] és el comportament orientat cap a la felicitat, la virtut d'actuar de forma justa, adequada i en moderació. Definida pels escolàstics com la recta ràtio agibilium, per a diferenciar-la de l'art, recta ràtio factibilium. També s'entén com la virtut de comunicar-se en els demés per mig d'un llenguage clar, lliteral, cauteloso i adequat, aixina com actuar respectant els sentiments, la vida i les llibertats de les demés persones. Actualment s'ha impost el significat d'actuar en precaució per a evitar possibles danys.


En el catolicisme
Per a la Iglésia catòlica, la prudència dispon la raó de cada persona a discernir el verdader be per a cada circumstància, i a elegir els mijos adequats per a realisar-ho. És, junt a la justícia, fortalea i a la templanza, una de les quatre virtuts cardinals. És guia de les demés virtuts, indicant-los la seua regla i mida per lo que és cridada «auriga virtutum».[2]
Sant Tomás d'Aquino, seguint a Aristòtil diu que «la prudència és la regla recta de l'oració».[3] No deu confondre's en la doblez o el temor, la dissimulació o la timidea. Gràcies a «la «virtut de la prudència» les persones poden aplicar els principis morals en casos particulars sense incórrer en error. Per un atre costat cada persona pot aclarir els dubtes que tinga sobre el ben que puguen fer o el mal que deuen evitar.[2]
En la Ètica nicomáquea
En resum la prudència és la recta raó en les matèries. Pero en lo que fa a les virtuts per les quals un home és nomenat simplement bo, açò no és possible, ya que en estar present la prudència, que és una, estaran presents al mateix temps les demés virtuts.
La prudència és una virtut que permet descobrir el ben present en una acció a realisar. És la virtut intelectual de l'obrar humà, no solament en el sentit d'obrar be, sino d'aplegar a ser bo per mig de l'obrar, puix ajudarà a trobar els millors bens humans en relació en l'acció. Les virtuts inferiors a la prudència són: el deliberar be, el jujar be, i el discernimiento
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 Varios autores (1992). Catecismo de la Iglesia Católica, Madrid: Asociación de Editores del Catecismo, p. 409; nº 1806 y ss. ISBN 84-288-1100-8. Consultat el 23 de abril de 2016.
- ↑ de Aquino, Tomás (2001). Summa Theologica, Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, p. 2-2,47,2. ISBN 84-7914-277-4. Consultat el 23 de abril de 2016.
Bibliografia
- Gracián, Baltasar (2000). El arte de la prudencia (ed. orig. 1647), Temas de Hoy. ISBN 978-84-8460-011-4.
- Aristòtil, Ètica Nicomaquea. Introducció, Traducció i Notes d'Antonio Gómez Robledo, Editorial Porrúa, Mèxic 2010.