Proyecte Cloud

El proyecte CLOUD [1] és un proyecte en el que intervenen científics de 17 institucions, que intenta verificar l'hipòtesis de que l'activitat dels rajos còsmics sobre la atmòsfera terrestre, regulada per variacions en el fluix del vent solar, podria eixercir una important influència sobre la formació de núvols, de forma experimental.

Els canvis en el clima de la Terra ocorreguts durant els últims anys han fet que tant la comunitat científica com la opinió pública estiguen immersos en un acalorado debat sobre el calfament global de l'atmòsfera i l'influència que l'home pot eixercir sobre el clima.

Per la gran importància de la qüestió, els problemes derivats de la qual deixarien sentir els seus efectes en la pràctica totalitat dels habitants del planeta i de la que es podrien derivar mides correctores que alterarien notablement els sistemes productius indústriaels existents aixina com la vida quotidiana dels ciutadans dels països industrialisats (i inclús les possibilitats de desenroll dels països en vies d'alcançar-ho), assistim a una discussió que traspassa l'àmbit acadèmic i en el que les pressions polítiques i interessos econòmics cobren una importància capital.

La dificultat dels estudis climàtics globals, en els que fins a poc temps es caria de la capacitat per a abordar-los en un marge de confiança necessari, ha afegit elements a la polèmica. Per un costat, és solament des de 1990 quan els alvances tecnològics han començat a suministrar les ferramentes d'observació necessàries per a arreplegar la complexa mescla de senyes i els sistemes informàtics precisos per al tractament que els seus anàlisis requerixen. Per un atre, la falta d'unicitat en les conclusions que els diferents estudis parcials poden tirar és font contínua de posicionaments en pro i en contra de les hipòtesis que senyalen a l'influència humana com a responsable principal del problema, el màxim exponent del qual són les oscilacions i correccions en les previsions referents a increments de temperatura prevists per als pròxims anys, o inclús en les variacions produïdes en el passat.

La qüestió ha alcançat un punt en el que inclús s'ha aplegat a insinuar que en determinats casos s'han favorit estudis en un o un atre sentit (la qual cosa no vol dir, per supost, que es falsegen senyes, sino que aquells treballs les conclusions dels quals coincidixen en alguns posicionaments poden vore's posteriorment beneficiats front a uns atres a l'hora de rebre fondos suplementaris o una major difusió).

No obstant, en tota seguritat la font última de les discrepàncies radica en el fet de que estem començant a entendre els complexos sistemes que intervenen en la regulació climàtica de la Terra, en la que intervenen múltiples factors i complicats mecanismes de retroalimentación.

En tot, sembla existir un consens general respecte al fet de que assistim a un llent i paulatí calfament global. Per terme mig es barallen sifres entre els 0,4 i els 0,8 °C durant l'últim XX (segons es va expondre en la conferència de presentació en motiu de la Sexta Conferència de les Parts per al Grup de Treball sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides, el 13 de novembre de 2000, realisada per Robert T. Watson, qui ocupa la presidència del Grup d'Experts sobre Canvi Climàtic, IPCC).

Si ampliem les senyes fins al sigle passat, diversos estudis solen coincidir que entre 1860 i 1992 es va produir un increment global mig d'uns 0,6 °C

Vore: Intergovernmental Panel on Climate Change, IPCC. Climate change 1995: the science of climate change, eds. J. T. Houghton et al., WMO and UNEP, Cambridge University Press, Cambridge, (1996).

Pero potser el fet que ha disparat les alarmes és que a pesar de que hi ha hagut també periodos en estancament i llaugers descensos en la temperatura (per eixemple entre 1945 i 1970), durant els últims 20 anys assistim a un aument més acusat de la temperatura global mija presa en superfície.