Prova del clorur fèrric
La prova del clorur fèrric és utilisada per a determinar la presència o absència de fenolés en una mostra donada. Els enolés també donen resultats positius. La prova del bromo és molt útil per a confirmar els resultats, encara que les tècniques espectroscópicas modernes (com la RMN i l'espectroscòpia IR) són molt superiors en determinar l'identitat de la substància desconeguda. La cantitat de fenol totals pot ser determinat espectroscópicamnete per la prova de Folin-Ciocalteu.
Tècnica
[editar | editar còdic]La mostra és dissolta en aigua, o una mescla d'aigua i etanol, i s'agrega unes gotes de solució de clorur de ferro(III) diluït. La formació d'una coloració roja, blava, vert, o púrpura indica la presència de fenol. Si la mostra és insoluble en aigua, pot ser dissolta en diclorometano, en una chicoteta cantitat de piridina.
Química
[editar | editar còdic]Els fenol formen un complex en Fe(III), que és intensament coloreado. Açò és el fonament de la prova.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Prueba del cloruro férrico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.