Prova de Scott
2.png)
La prova de Scott o prova del tiocianato de cobalt és una prova química provada per a mostrar la presència de alcaloide. El reactiu tiocianato de cobalt pot ser preparat dissolent 10 g de tiocianato de cobalt (II) en una mescla de 490 ml d'aigua destilada i 500 ml de glicerol. És una prova molt amprada per a identificar cocaïna.
La prova del tiocianato de cobalt és portada a terme colocant aproximadament 2 a 4 mg d'una substància objectiu en un tubo d'ensaig de vidre, després s'agreguen 5 gotes de reactiu de tiocianato de cobalt. Despuix d'agitar, s'agrega 1 o 2 gotes d'àcit clorhídric concentrat (també poden usar-se atres àcit[1]), i s'agita novament el tubo. Finalment s'agreguen 10 gotes de cloroform (o un solvent similar), i es mesclen els líquits en un mezclador de vórtice, permetent-los després reposar i separar-se en dos capes. El color final de la fase del cloroform (orgànica) és registrat.
L'adició de reactiu de tiocianato de cobalt a clorhidrato de cocaïna resulta en la superfície de les partícules tornant-se d'un blau lluent (blau dèbil per a la pasta bàsica de cocaïna). La solució retorna al rosat en agregar-se una o dos gotes d'àcit clorhídric i mesclar. L'adició de 10 gotes de cloroform, i el permetre que la solució repose resulta en una fase orgànica blava tant per al clorhidrato de cocaïna i la pasta bàsica de cocaïna.
La difenhidramina i la lidocaína també donen fases orgàniques blaves. Estos composts són coneguts per donar falsos positius per a la cocaïna.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Prueba de Scott» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.