Prova de Gmelin
La prova de Gmelin és una prova química que s'utilisa per a detectar la presència de pigments biliars en l'orina. Du el nom de Leopold Gmelin, qui va introduir la prova.[1][2][3] S'agreguen llentament cinc milílitros d'orina a cinc milílitros d'àcit nítric concentrat en un tubo d'ensaig. Els anells de diferents colors entre les dos capes són visibles si hi ha pigments biliars presents, ya que es oxidan a varis productes químics.[4][5] L'àcit nítric s'utilisa com agent oxidant.[6] Es veuen anells blaus, verts i violetas si hi ha bilirrubina.[7] La prova de Gmelin no és sensible, per lo que un resultat positiu sempre indica la presència de pigments biliars, pero un resultat negatiu no exclou la presència de chicotetes cantitats de pigments biliars.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erwin Kuntz; Hans-Dieter Kuntz, {{{nom2}}} (2009-03-11). Hepatology: Textbook and Atles, Springer, p. 11. ISBN 978-3-540-76839-5.
- ↑ John Daintith; Derek Gjertsen, {{{nom2}}} (1999-03-04). A Dictionary of Scientists, Oxford University Press, p. 216. ISBN 978-0-19-280086-2.
- ↑ John Daintith (2010-12-12). Biographical Encyclopedia of Scientists, Third Edition, CRC Press, p. 295. ISBN 978-1-4200-7272-3.
- ↑ Srinivas B Rao. Practical Biochemistry for Medical Students, Academic Publishers, p. 56.
- ↑ Dandekar (2004-01-01). Practicals And Vixca In Medical Biochemistry, Elsevier Índia, p. 47. ISBN 978-81-8147-025-6.
- ↑ D M Vasudevan (2013). Textbook of Biochemistry for Medical Students, JP Medical Ltd, p. 279. ISBN 978-93-5090-530-2.
- ↑ Malhotra (2003-01-01). Practical Biochemistry for Students, Jaypee Brothers Publishers, p. 46. ISBN 978-81-8061-109-4.
- ↑ A.C. Croftan. Clinical Urinology, Рипол Классик, p. 123. ISBN 978-1-275-01265-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prueba de Gmelin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.