Província de la Mancha

La Mancha fon una antiga província espanyola, oficial des de 1691 fins a 1833. Històricament s'ha assignat a la Mancha al territori que es delimitava des dels Montes de Toledo fins a la falda occidental de la serranía de Conca, la Manchuela i altiplà de Yecla; i des de l'Alcarria fins a serra de Segura i Serra Morena, entrant en esta demarcació la denominada Taula d'Ocaña i del Quintanar, els partits de Belmonte i Sant Clemente, i els terrenys de les órdens militars de Santiago, Sant Joan i Calatrava, en tota la serra d'Alcaraz (o serra de la Mancha).

Eren els seus confines: al nort, la província de Toledo; a l'est, els regnes de Valéncia i Múrcia; al sur, els de Còrdova i Jaén; i a l'oest, les províncies d'Extremadura, estenent-se 53 llegües d'est a oest i 33 de nort a sur.

L'objectiu era que es necessitava definir una nova província per a una millor gestió administrativa i judicial de l'antic regne de Toledo, per la gran distància que separava a molts dels seus pobles d'esta capital. Per lo que una bona part de la Mancha procedent d'este regne va servir de base per a elaborar el marc d'esta nova província, partint de lo que se suponia com La Mancha geomorfològica, entesa com a planura rasa i àrida pero fonamentada, ademés, en antecedents històrics i culturals (aspectes culinaris, lírics, consuetudinaris, etc.).

La capital d'esta província va ser Ciutat Real, llevat un chicotet periodo entre 1750 i 1761 en que lo va ser Almagro. Per este motiu, Ciutat Real rep el sobrenom de "la capital de la Mancha".

Orígens, expansió i dissolució

Regne de Toledo en 1590 d'a on es desgaja la província de la Mancha.

Antiga Província de La Mancha (cartografia de Tomás López Pensionista. Any 1765).

Dins del regne de Toledo i de la corona de Castella, a que la seua jurisdiscció ha pertanygut sempre, la part oriental va ser comunament denominada Taca de Mont-Aragó, per cridar-se aixina la serra que media entre Chinchilla i el regne de Valéncia, i el restant, simplement Taca. Més tart es va dividir també en Taca Alta i Taca Baixa, segons el nivell i curs de les aigües fluvials, comprenent la primera la part NE. des de Villarrubia dels Ulls fins a Belmonte, i la segona la part SO. incloent els camps de Calatrava i de Montiel pero depenents abdós del regne de Toledo, part a la seua volta de la corona de Castella llevat algunes jurisdiccions especials enclavadas en la mateixa (señoríos).

Aixina va continuar fins que en l'any 1691, considerant el Govern que el regne de Toledo tenia massa extensió per a ser ben administrat, va creure convenient dividir-l'en dos, i segregava d'ell els partits d'Alcaraz, Almagro, Ciutat Real i Infants, per a formar la primera fase de la província de la Mancha, pero que en 1765 va aplegar a reduir-se a 3 partits: Ciutat Real-Camp de Calatrava, Infants-Camp de Montiel i Alcaraz, com a antiga província o Taca històrica l'expressió cartogràfica de la qual va deixar plasmada Tomás López i la capital de la qual era Ciutat Real, sense que els demés terrenys tradicionalment manchecs del sector nort i orientals, no compresos en esta primera agrupació, pergueren per açò la denominació geogràfica que hui conserven.

Per lo que algun temps despuix en una segona fase, per Orde de S. M. pel Comte de Floridablanca de data 22 de març de 1785, també s'incorporarien atres pobles de l'Orde de Santiago que componien la Taula del Quintanar de l'Orde. I posteriorment, en 1799, municipis del gran priorat de Sant Joan, pertanyents també a la província de Toledo. Per lo que els municipis integrats en esta segona fase componen en part lo que es coneix com a Taca Moderna. En 1808 el govern afrancesado de José Bonaparte, a image dels modos territorials francesos, va establir la Prefectura de la Mancha dividida en dos Subprefecturas; la de Ciutat Real i la d'Alcaraz.

Despuix d'estos apanys i organisacions, esta província va ser enterament dissolta pel Real Decret de 30 de novembre de 1833 (com succeiria en Cartagena). Els municipis que la componien es varen distribuir en 4 províncies distintes. La major part d'ells va passar a formar part de la província de Ciutat Real, quedant el partit de l'antic Alfoz d'Alcaraz en la nova província d'Albacete i afegint-se uns atres a les províncies de Conca i Toledo. Per açò es reconeix actualment a la regió de la Mancha, com una "regió pròfuga" dispersa entre estes províncies.

Província de la Mancha, segons l'Orde de S.M. de 22 de març de 1785

Encapçalament de publicació de l'Orde de S.M. de 22 de març de 1785 (Any 1789).

En esta es descrivia la província de la Mancha segons 3 partits, cada u dels quals comprenia ciutats i viles, i també llogarets, llocs i llocs (d'estos últims, se citen ací solament els que més vesprada s'ha convertit en municipis).

- Partit de Villanueva dels Infants, de l'Orde de Santiago:

Albaladejo, Almedina, Alhambra, Alcubillas, Beas (hui de Jaén), Castellar, Cañamares (hui despoblat), Chiclana (hui de Jaén), Cózar, Carrizosa, Font-Plana, Infants, Membrilla, Montiel, Ossa, Pobla, Santa Creu dels Cànems, Solana, Torre de Juan Abad, Terrinches, Torrenueva, Vila Bella, Vila Manrique.

També agregats de la Taca de Quintanar al Partit d'Infants: Cap Messada, Camp de Criptana, Miguel Esteban, Hinojoso de l'Orde, Horcajo de les Torres, Quintanar de l'Orde, Socuéllamos, Mota del Cuervo, Santa María dels Plans, Tomelloso, Toboso, Villamayor de Santiago, Villanueva de Alcardete, i el Real Lloc de Ruidera,

- Partit d'Alcaraz:

La ciutat d'Alcaraz, i les viles de: Aina (Ayna), Balazote, Ballestero, Barrax, Bienservida, Bogarra, Bonillo, Soriers, Lezuza, Munera, Penyes de Sant Pedro, Riopar, Sant Pedro, Vila Nova de la Font, Vila Palaus, Vila-Robledo i Villaverde.

També els llocs i llogarets pertanyents directament a la ciutat d'Alcaraz: , Casa-Lázaro (Cases de Lázaro), Herrera, Masegoso, Paterna, Peñascosa, Pobedilla (Povedilla), Robredo (Robledo), Salobre, Vianos i Vivers.

Els llogarets de la vila de Ayna: Elig de la Serra i Molinicos.

Els llogarets de la vila de Penyes de Sant Pedro: Pou-Fondo i Pozuelo.

- Partit d'Almagro, Orde i Camp de Calatrava:

La ciutat de Ciutat Real i les viles de Alcolea, Almagro, Llogaret del Rei, Abenójar, Argamasilla, Agut, Almadén, Almodóvar, Bolaños, Valenzuela, Valdepeñas, Ballesteros, Belvis (hui Villanueva de Sant Carlos), Cabezarados, Caracuel, Carrión, Corral, Calçada, Cañada, Daymiel, Font del Fresno, Fuencaliente, Fernán Cavaller, Sant Lorenzo, Almuradiel, Granátula, Luciana, Mestanza, Miguel Turra, Malagón, Moral, Manzanares, Pozuelo (de Calatrava), Pozuelos, Porzuna, Picón, Piedrabuena, Pobla de Don Rodrigo, Puertollano, Saceruela, Santa Creu, Sant Carlos (hui Villanueva de Sant Carlos), Torralba, Villar del Pou, Villamayor, Vila-Rossa (dels Ulls) i Viso.

Els llogarets de les corresponents viles: Alamillo (Almadén), Brazatortas (Almodóvar), Bolaños (Almagro), Sant Lorenzo (Mestanza), Hinojosas i Caps Rossos (Puertollano).

Referències bibliogràfiques

• Imprenta Real (1789) "Espanya Dividida en Províncies i Intendencias (Orde de S.M. pel Comte de Floridablanca, 22 de març de 1785) Ministeri d'Estat.
• Diego Medrano i Treviño (1841) "Consideracions sobre l'Estat Econòmic, Moral i Polític de la Província de Ciutat Real" Institut d'Estudis Manchecs, Patronat José Mª. Quadrado de el CSIC. Ed. FACSÍMIL de la Dip. Prov. de C.Real. Any 1972.
• José de Hosta (1865) "Crònica de la Província de Ciutat Real [1] archivat en Wayback Machine." Ed. Aquiles Ronchi. Madrit