Proteïna Z
La proteïna Z és un membre de la cascada de la coagulació, del grup de proteïnas que conduïxen a la formació del coàgul. És vitamina K depenent, i, per lo tant, la seua funció es veu inhibida per la warfarina. Ademés, és una glicoproteína de síntesis hepàtica en un pes molecular de 62000 daltons.[1][2][3]
En plasma la seua vida mija és de 2.5 dies.
Història
La proteïna Z va ser aïllada per primera volta en sanc de ganado per Prowse i Esnouf en 1977, i Broze i Miletich la varen determinar en plasma humà en 1984.
Estructura
L'anàlisis estructural de la proteïna Z permetrà comprendre millor la seua funció. El gràfic de Ramachandran per a la proteïna Z indica que formarà hèlices alfa. L'estructura final, tot el domini alfa, es va determinar per mig de difracció de rajos X. Consistix en la cadena A i B, que són abdós motius hèliç-bucle-hèliç.
Referències
- ↑ Högbom M, Eklund M, Nygren PA, Nordlund P«Structural basis for recognition by an in vitro evolved affibody».Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A..100(6)
- 3191–6.doi:10.1073/pnas.0436100100.
- ↑ Ichinose A, Takeya H, Espling I, Iwanaga S, Kisiel W, Davie EW«Amino acid sequence of human protein Z, a vitamin K-dependent plasma glycoprotein».Biochem. Biophys. Res. Commun..172(3)
- 1139–44.doi:10.1016/0006-291X(90)91566-B.
- ↑ Sejima H, Hayashi T, Deyashiki I, Nishioka J, Suzuki K«Primary structure of vitamin K-dependent human protein Z».Biochem. Biophys. Res. Commun..171(2)
- 661–8.doi:10.1016/0006-291X(90)91197-Z.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proteína Z» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.