Plantilla:Conceptes molar En química i física, la relació de mescla adimensional és l'abundància d'un component d'una mescla en relació en la de tots els demés components. El terme pot referir-se a la relació molar o a la relació de massa.[1]

En química atmosfèrica i meteorologia

Relació molar

En química atmosfèrica, la relació de mescla generalment es referix a la relació molar ri, que es definix com la cantitat d'un constituent ni dividida per la cantitat total de tots els demés constituents en una mescla:

ri=nintot−ni

La relació molar també es diu relació de cantitat.[2] Si ni és molt menor que ntot (que és el cas dels constituents traça atmosfèrics), la relació molar és casi idèntica a la fracció molar.

Relació de massa

En meteorologia, la proporció de mescla generalment es referix a la proporció de massa d'aigua ζ, que es definix com la massa d'aigua mH2O dividida per la massa d'aire sec (maire−mH2O) en una massa d'aire donada:[3]

ζ=mH2Omaire−mH2O

L'unitat se sol donar en gkg−1. La definició és similar a la d'humitat específica.

Proporció per a mescles o solucions

Es poden mesclar dos solucions binàries de diferents composicions o inclús dos components purs en vàries proporcions de mescla per masses, moles o volums.

La fracció de massa de la solució resultant de mesclar solucions en masses m1 i m2 i fraccions de massa w1 i w2 està donada per:

w=w1m1+w2m1rmm1+m1rm

a on m1 es pot simplificar a partir del numerador i el denominador

w=w1+w2rm1+rm

i

rm=m2m1

és la relació de mescla en massa de les dos solucions.

Substituint les densitat ρi(wi) i considerant volums iguals de diferents concentracions s'obté:

w=w1ρ1(w1)+w2ρ2(w2)ρ1(w1)+ρ2(w2)

Considerant una relació de mescla de volum rV(21)

w=w1ρ1(w1)+w2ρ2(w2)rVρ1(w1)+ρ2(w2)rV

La fòrmula es pot estendre a més de dos solucions en proporcions de mescla en massa

rm1=m2m1rm2=m3m1

per a ser mesclat donant:

w=w1m1+w2m1rm1+w3m1rm2m1+m1rm1+m1rm2=w1+w2rm1+w3rm21+rm1+rm2

Aditividad de volum

La condició per a obtindre una solució parcialment ideal en mesclar és que el volum de la mescla resultant V siga igual al doble del volum Vs de cada solució mesclada en volums iguals per l'aditividad dels volums. El volum resultant es pot trobar a partir de l'equació de balanç de massa que involucra densitat de les solucions mixtes i resultants i igualar-les a 2:

V=(ρ1+ρ2)Vsρ,V=2Vs

implica

ρ1+ρ2ρ=2

Per supost, per a solucions reals apareixen desigualtats en lloc de l'última igualtat.

Proporcions per a mescles de dissolvents

Les mescles de diferents solvents poden tindre característiques interessants com conductivitat anómala (electrolítica) d'ions de lionio i ions de liato particulars generats per autoionisació molecular de solvents próticos i apróticos pel mecanisme de bot de ions de Grotthus depenent de les proporcions de mescla. Els eixemples poden incloure ions d'hidronio i hidròxit en aigua i mescles d'aigua i alcohol, ions de alcoxonio i alcóxido en les mateixes mescles, ions d'amoni i amida en amoníac líquit i supercrítico, ions de alquilamonio i alquilamida en mescles de amina, etc.


Referències

  1. ↑ IUPAC. "mixing ràtio". Compendium of Chemical Terminology (Gold Book). Versió en línia (en anglés).
  2. ↑ «Pure and Applied Chemistry, 2008, Volume 80, No. 2, pp. 233-276». Iupac.org. Consultat el 2016-06-30.
  3. ↑ Whiteman, D.N. (2015). Encyclopedia of Atmospheric Sciences, Second Edition, Volume 3 edició, Elsevier Ltd., p. 298. ISBN 978-0-12-382225-3.