Programa espacial Libanés
El Programa Espacial Libanés (en àrap: برنامج الفضاء اللبناني) va ser una iniciativa proposta per l'Universitat Haigazian en el Líban en la década dels 60, que girava entorn a la Societat Libanesa d'Eixides, fundada pel armeni Manoug Manougian, la qual va guanyar fama en el Líban despuix d'una série de llançaments exitosos d'eixides i en 1962, el president Fuad Chehab va anunciar que finançaria limitadament al proyecte i ho contactaria en l'Eixèrcit Libanés per al desenroll d'armes.
Societat Libanesa d'Eixides
En novembre de 1960, l'instructor de física i matemàtiques Manoug Manougian i un chicotet grup d'estudiants de l'Universitat Haigazian varen fundar la "Societat d'Eixides de l'Universitat Haigazian". En un presupost inicial de 750 lliures libaneses, donadas pel polític Emile Bustani, es varen dispondre a preparar eixides de combustible sòlit de dos o més etapes.
Com a conseqüència de la falta d'equips necessaris, el grup es va vore obligat a recórrer proves de vol sense cap prova de combustible en els laboratoris. Despuix d'una série de fracassos, el proyecte finalment va tindre èxit. En abril de 1961, es va llançar una eixida de combustible sòlit d'una sola etapa i va alcançar una altitut d'aproximadament un quilómetro. En millores adicionals del sistema de combustible sòlit, es va llançar una eixida similar cridada HCRS-3 que va aplegar fins a 2 quilómetros, usant un camp obert en vista al Mediterràneu en Dbayeh.[1]
El president del Líban en l'época, el general Fuad Chehab es va reunir en els membres de SCUH i va otorgar assistència financera per al proyecte (dèu mil lliures per a 1961 i quinze mil per a 1962). Durant 1961 i 1962, la societat va treballar en eixides de dos etapes en millores adicionals del sistema de separació, el sistema de combustible sòlit i el disseny. El 25 de maig de 1962, es va llançar el HCRS-7 Cedar , aplegant a 11.5 km, en l'eixèrcit libanés encarregant-se de la seguritat del llançament. En l'estiu de 1962, dos eixides més, Cedar llB i Cedar llC, varen ser llançats a una distància de 20 km.
Pels èxits dels llançaments, es varen unir nous membres i es va formar un nou grup en 1962, cridat "Societat Libanesa d'Eixides" (àrap: جمعية الصواريخ اللبنانية), produint les primeres eixides del món àrap, capaços de vol suborbital.
La Societat estava dirigida per un comité principal de sis membres i un oficial expert en balística otorgat per l'Eixèrcit, Youssef Wehebe.[1] Es varen planejar més proves sobre el disseny i la construcció d'eixides multietapa. El 21 de novembre de 1962 es va llançar el Cedre-3, que tenia una llongitut de 6,80 m i un pes de 1250 kg.
Despuix de varis atres llançaments, va ocórrer un accident durant l'estiu de 1964, que va hospitalisar a 2 estudiants que es varen recuperar. En 1963, es va llançar l'eixida Cedre IV, que va conseguir aplegar als 145 quilómetros, acostant-se a l'altitut dels satèlits en òrbita terrestre baixa.[1] L'eixida es va commemorar més vesprada en un sagell. L'últim llançament va ocórrer el 4 d'abril de 1966, i en 1967, per la guerra contra Israel i per temor a una possible invasió, va deixar d'existir i va ser dissolta.[2]
En la cultura popular
El servici postal libanés va produir un sagell postal en 1964 per a commemorar els 21 anys de l'independència libanesa. En l'image es mostra un de les eixides tipo "Cedre".[2]
La societat i el programa espacial libanés en general és el tema central d'una película de 2012 cridada The Lebanese Rocket Society.
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Programa espacial Libanés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.