Procreació conscient
Procreació conscient, procreació responsable o procreació llimitada és un terme demogràfic, utilisat inicialment pel neomalthusianisme de finals de el XIX i principis de el XX, per a referir-se a la pren de consciència social i individual en relació en el control de la procreació dels fills, el seu conte i educació. La procreació conscient implicaria tant el control de la natalitat, per mig de l'us de métodos anticonceptius, com l'eixercici d'una paternitat i maternitat lliure responsable per part dels progenitors dirigida a l'alimentació, l'higiene i l'educació.[1]
Procreació conscient i demografia
El concepte de procreació conscient que va falcar el neomalthusianisme supon una de les primeres reflexions demogràfiques sobre les conseqüències de la procreació natural o procreació illimitada i sense control en un context d'escassos recursos -escassea de treball, baixos salaris, encariment dels aliments-, apostant per la restricció de la natalitat de les classes pobres i obreres de manera conscient com a necessitat per a la millora social.[2][3]
La procreació conscient, encorajada des del neomalthusianisme, pretenia reduir la reproducció illimitada i el consegüent excés de famílies numeroses que condenava a la misèria a les numerosos classes pobres que havien sorgit en la revolució industrial. La procreació conscient implicava una separació entre la sexualitat i reproducció -o entre la sexualitat eròtica i la sexualitat reproductiva-, aixina com la defensa de la maternitat lliure, la lliberació femenina, la llibertat sexual, la promoció de la planificació familiar, el conte dels chiquets aixina com l'us i difusió de métodos anticonceptius artificials.[4][5][6]
Separació de sexualitat i procreació
L'existència de famílies pobres molt numeroses (pertanyents a les classes baixes i al proletarido) suponia, per als anrquistas i socialistes neomalthusianos, la perpetuació de la misèria. Eixe eixèrcit de pobres, sense educació ni contes, solament serviria com carn de canó per a les guerres i carn d'explotació per a les fàbriques ademés d'incrementar el número de delincuents per a omplir les presons i de malalts i locos per a saturar els hospitals i manicomios, ademés de ser, per als neomalthusianos, el caldo a on es nutrix la prostitució. Des d'eixes posicions s'encorajava la procreació responsable o conscient i des de posicions més radicals es feya una crida a la folga de panches.[3][2]
Des de les mateixes files del anarquisme i el socialisme va sorgir en força l'idea d'emancipació de la dòna que implicava l'assunció d'igualtat de drets i sobretot, la reivindicació de la seua igualtat davant el marit i per tant en la relació matrimonial, en la sexualitat i per supost en la maternitat, des de la que s'exigia el dret a una procreació elegida sense la pressió social ni familiar del cap de família. Varen ser un conjunt de reivindicacions que demandaven un important canvi en els comportaments socials i la normativa llegal.[7]
Utilisació de métodos anticonceptius
L'objectiu de la procreació conscient passava per la pren de consciència de la necessitat de llimitar la procreació i per l'accés métodos anticonceptius que permeteren un efectiu control de la natalitat .
Bibliografia
- Artículs
- 2002 - Eduard Masjuan Bracons, Procreació conscient i discurs ambientalista: anarquisme i neomalthusianisme en Espanya i Itàlia) 1900-1936, Revista Ahir, n.º 46, 2002, Universitat Autònoma de Barcelona
- 2008 - Eduard Masjuan Bracons, El neomalthusianisme ibèric i italià: un precedent de l'ecologia humana contemporànea, HAOL, Núm. 15 (Hivern, 2008), 69-87 [1] archivat en Wayback Machine.
- Llibres
- 1854 - George R. Drysdale, Elements de Ciència Social, (Elements of Social Science), Londres, Editorial Truelove, 1854.
- 1907 - Fernand Colney (1968-1930), La grève dones ventres. (editat per Génération conscient, París en 1908; reeditat en 1910)
- 1906 - Luis Bulffi de Quintana, ¡Folga de panches! Mijos pràctics per a evitar les famílies numeroses, Biblioteca Editorial Salut i Força, Barcelona, 32 págs.
- 1908 - J. Rutgers Les guerres i la densitat de població. Barcelona, Biblioteca editorial Salut i Força.
- 1909 - Fernand Colney (1968-1930), Li Crime d’engendrer, Lib. du Malthusien, París, 1909, 31 págs.
- 1980 - Ronsin Francis, La grève dones ventres; propagande malthusienne et baisse de la natalité en France, XIXe-XXe siècles, Reedició París, Aubier, 1980, 256 p. ISBN 2700701771
- 2000 - Eduard Masjuan Bracons, L'ecologia humana en l'anarquisme ibèric: urbanisme "orgànic" o ecològic, neomalthusianisme, i naturisme social , Icària, Antrazyt, ISBN 84-86864-42-9
Referències
- ↑ Procreació conscient i discurs ambientalista: anarquisme i neomalthusianisme en Espanya i Itàlia, 1900-1936. Eduard Masjuan. Universitat Autònoma de Barcelona, Ahir, nº 46, 2002 pág. 63-92
- ↑ 2,0 2,1 Folga de panches. Mijos pràctics per a evitar les famílies numeroses, de Luis Bulffi de Quintana, en proyecte filosofia.org, edició de 1906, 32 págs. 6ª edició
- ↑ 3,0 3,1 Procreació conscient i discurs ambientalista: anarquisme i neomalthusianisme en Espanya i Itàlia) 1900-1936, Revista Ahir, nº 46, 2002, Eduard Masjuan, Universitat Autònoma de Barcelona
- ↑ «Vore neomalthusianisme, en Malthusianismo - Apunts de demografia, Juliol Pérez Díaz, CSIC». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 17 d'octubre de 2011.
- ↑ L'ecologia humana en l'anarquisme ibèric: urbanisme "orgànic" o ecològic, neomalthusianisme, i naturisme social, Eduard Masjuan Bracons, 2000, Icària, Antrazyt, ISBN 84-86864-42-9
- ↑ Malthusianismo, Neomalthusianismo, Crítica, en filosofia.org
- ↑ «Vore neomalthusianisme, en Malthusianismo - Apunts de demografia, Juliol Pérez Díaz, CSIC». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 17 d'octubre de 2011.
Vore també
- Folga de panches
- Luis Bulffi
- Hildegart Rodríguez Carballeira
- Métodos anticonceptius
- Història de l'anticoncepció
- Transició demogràfica
- Revolució reproductiva
- Maternitat lliure
Enllaços externs
- Procreació conscient i discurs ambientalista: anarquisme i neomalthusianisme en Espanya i Itàlia, 1900-1936. Eduard Masjuan. Universitat Autònoma de Barcelona, Ahir, n.º 46, 2002 pág. 63-92
- Pablo Robin 1837-1912, en filosofia.org
- Anarquisme i sexualitat
- Malthusianismo, Neomalthusianismo, en filosofia.org
- Eduard Masjuan Bracons, El neomalthusianisme ibèric i italià: un precedent de l'ecologia humana contemporànea, HAOL, Núm. 15 (Hivern, 2008), 69-87 [2] archivat en Wayback Machine.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Procreación consciente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.