Proclama
Con relacó a el matrimoni, la proclama[1] és la publicació que es fa en l'iglésia el dia festiu al temps de la missa major, dels noms i qualitats de les persones que volen casar-se o ordenar-se, per a que si algun sabés algun impediment ho denuncie.
Orige i necessitat de les proclames
Pel capítul Cum in tua desponsat. et matrim. sembla que les proclames del matrimoni eren conegudes en França per el XII. Escrivint Inocencio III l'any 1213 al bisbe de Beauvais les menciona. És indubtablement que este pontífex va trobar tan útil i sapient la pràctica de les proclames que la va fer estendre per un decret del Concilie de Letrán que va presidir l'any 1213, des de l'Iglésia de França a tota l'Iglésia universal
En els primers sigles de l'Iglésia no s'exigia la publicació de les proclames perque llavors no hi havia impediment dirimente establit pels cànons en esta matèria. Mes en temps de Inocencio III et trobaven ya determinats en el dret els impediments del matrimoni per lo que no podia dispensar-se d'adoptar l'ús de la publicació de les proclames com el millor modo de descobrir-los.
El Concilie de Trento va fer una llei obligant a la publicació de les proclames, concebuda en estos térmens:
La proclamació de les promeses del matrimoni es va introduir com a mig d'impedir els matrimonis clandestins i els que es pogueren contraure contra les disposicions de les lleis i cànons entre persones que tingueren algun impediment entre sí.
Referències
Diccionario de Derecho Canónico, Abbé Michel André, 1848