Procés de Màrkov
En la teoria de la probabilitat i en estadística, un procés de Màrkov, cridat aixina pel matemàtic rus Andréi Màrkov, és un fenomen aleatori dependent del temps per al qual es complix una propietat específica: la propietat de Màrkov. En una descripció comuna, un procés estocàstic en la propietat de Màrkov, o sense memòria, és un per al qual la probabilitat condicional sobre l'estat present, futur i passat del sistema són independents.[1] Els processos de Màrkov sorgixen en probabilitat i en estadística en una de dos maneres:
- Un procés estocàstic, que es definix a través d'un argument separat, pot demostrar-se (matemàticament) que té la propietat de Màrkov i com a conseqüència té les propietats que es poden deduir d'esta para tots els processos de Màrkov.
- De més importància pràctica és l'us de la suposició que la propietat de Màrkov és vàlida per a un procés aleatori en la finalitat de construir, ab initio, un model estocàstic per a este procés. En térmens de modelació, supondre que la propietat de Màrkov és vàlida és una d'un llimitat número de formes senzilles d'introduir dependència estadística en un model per a un procés estocàstic, de tal manera que permeta que la força de la dependència en els diferents retarts decline a mida que el retart aumenta.
Freqüentment el terme cadena de Màrkov s'usa per a donar a entendre que un procés de Màrkov té un espai d'estats discret (infinit o numerable). Usualment una cadena de Màrkov seria definida per a un conjunt discret de temps (és dir, una cadena de Màrkov de temps discret),[2] encara que alguns autors usen la mateixa terminologia a on "temps" pot prendre valors continus.[3]
Processos de Primer Orde
Podem parlar de diferents definicions referents als processos de Màrkov de primer orde:
- Estats: Les condicions en les quals es troba un ent o successos possibles.
- Ensajos: Les ocurrències repetides d'un event que s'estudia.
- Provabilitat de Transició: La probabilitat de passar d'un estat actual al següent en un periodo o temps, i es denota per (la probabilitat de passar de l'estat i a l'estat j en una transició o periodo)
Els processos de Màrkov de Primer Orde, per a poder ser usats com a models de processos físics o econòmics, deuen tindre una série de característiques:
- Que la probabilitat complixca en el Principi de Màrkov.
- Existència d'un número finit d'estats.
- Les deuen ser constants sobre el temps o periodo.
- Els ensajos deuen ser en periodos iguals.
Matriu de transició
S'utilisen per a descriure la manera en que el sistema canvia d'un periodo al següent.
Esta matriu es pot calcular de formes distintes, entre elles estan el mètoto directe, calculant la matriu diagonal, o calculant analítica o gràficament a partir de l'equació d'estat.
Vore també
Referències
- ↑ Markov process (mathematics) - Britannica Online Encyclopedia
- ↑ Everitt,B.S. (2002) The Cambridge Dictionary of Statistics. CUP. ISBN 0-521-81099-X
- ↑ Dodge, Y. The Oxford Dictionary of Statistical Terms, OUP. ISBN 0-19-920613-9
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proceso de Márkov» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.