Problema de planitud
El problema de planitud (també conegut com el problema de vellea) és un problema cosmológico dins del model del Big Bang. El problema sorgix de l'observació de que algunes condicions de l'Univers semblen estar lligades a valors molt "especials", i que les chicotetes variacions d'estos valors tindrien efectes massius en l'Univers actual.
En el cas del problema de planitud, el paràmetro que sembla tindre valors especials és la densitat de matèria i energia en l'univers. Este valor afecta la curvatura de l'espai-temps en un valor crític molt específic requerit per a l'existència d'un univers pla. Es creu que la densitat actual de l'Univers és molt propenca a este valor crític. Degut a que la densitat total s'allunta del valor crític en el pas del temps,[1] l'univers jove va deure haver tingut una densitat encara més propenca a la densitat crítica, alluntant-se per una part en 1062 o menys. Açò va dur als cosmòlecs a preguntar-se cóm va aplegar (la densitat inicial) a ser tan propenca a este valor "especial".
El problema va ser mencionat per primera volta per Robert Dicke en 1969.[2] La solució més comunament acceptada entre cosmòlecs és l'inflació còsmica, l'idea de que l'Univers va passar per un breu periodo d'expansió extremadament ràpida en la primera fracció de segon despuix del Big Bang. Junt en el problema del monopol magnètic i el problema de l'horisó, el problema de planitud és una de les tres raons principals de l'estudi de la teoria inflacionaria.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Peacock, J. A. (1998). Cosmological Physics, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-42270-3.
- ↑ Alan P. Lightman (1 de giner de 1993). Ancient Light: Our Changing View of the Universe, Harvard University Press. ISBN 978-0-674-03363-4.
- ↑ Barbara Ryden (2002). Introduction to Cosmology, Sant Francisco: Addison Wesley. ISBN 0-8053-8912-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Problema de planitud» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.