Anar al contingut

Problema de l'infern

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Problema de l'infern

Plantilla:Globalisar

El '___protected_title_0___' és un problema ètic en diverses tradicions religioses com el cristianisme, l'islam i el judaisme, en les que l'existència de l'infern (també conegut com Jahannam o Sheol) per al castic de les ànimes es considera inconsistente en la noció d'un ser suprem just, omnipotent, omnibenevolente i omnisciente. David Hume expon el problema aixina:

El castic, sense cap fi o propòsit adequat, és inconsistente en les nostres idees de ___protected_title_1___ i de ___protected_title_2___ [...] El castic d'acort en la nostra concepció deuria ser proporcional a l'ofensa. ¿Per qué llavors l'etern castic per les ofenses temporals d'una criatura tan fràgil com els hòmens?[1]

El "Problema de l'Infern" com a problema ètic, està dirigit a totes les religions que creuen en un infern, i a on este pot ser excessivament cruel i sàdic (tortura, dolor, fòc etern, pena eterna) i podrien ser, per tant, incompatibles en els conceptes com la justícia, la misericòrdia, i la bondat absoluta de Deu (ningú lo suficientment cruel com per a eixercir tals castics pot tindre les qualitats atribuïdes a Deu).[2]

Els defensors d'esta tesis suponen que qualsevol deu capaç de condenar als seus fills a la tortura no posseïx les qualitats d'un pare, i que ademés, denota actituts inhumanes com a sadisme, crueltat, ferocitat, saña, perversió, revengisme, falta de compassió, etc. Per lo tant, "no es pot ser un pare amorós i un sàdic sediento de sanc al mateix temps".

Per tant, aixina com la cizaña s'arreplega i es crema en el fòc, de la mateixa manera serà en el fi del món. El Fill del Home enviarà als seus àngels, i arreplegaran del seu regne a tots els que són pedra d'entropeçó i als que fan iniquitat; i els tiraran en el forn de fòc; allí serà el plany i el crujir de dents.
Evangelio de Mateo 13:40-42
I a el siervo inútil, tireu-ho en les tenebres de fòra; allí serà el plany i el crujir de dents.
Evangelio de Mateo 25:30[n. 1]

L'incompatibilitat de l'infern

Durant el Medioevo es va establir que qualsevol pecat mortal en el que algú haja mort sense arrepenedir-se ameritaba l'infern.

Existixen vàries qüestions importants per al problema de l'infern relacionades en l'incompatibilitat en supòsits tant llògics i teològics:

  • La primera és si és compatible en l'idea de Justícia.
  • La segona és si és compatible en la misericòrdia de Deu.
  • Una tercera qüestió, respecte al cristianisme, gira entorn a si Deu pensa "restaurar totes les coses" en l'Apocalipsis.

Atres crítiques a la doctrina de l'infern es concentren sobre l'intensitat o l'eternitat dels tormentos.

Els arguments a totes estes qüestions entren en conflicte en les qualitats d'un deu bo: Si Deu és bo, no desijarà estos tormentos als seus fills. Si Deu és misericordioso, trobarà el perdó. Si Deu és omnisciente, ell sap des de sempre quí va a anar a l'infern i quí no. Si Deu és omnipotent, Ell pot evitar-ho, si no ho fa, és perque no vol, i si no vol evitar-ho, llavors no és bo, ni misericordioso, ni és Deu. Si Deu no pot evitar-ho, llavors no és omnipotent. Si el pecat és finit, és injust un castic infinit.

La divina misericòrdia

Per a C.S. Lewis (El Problema del dolor, 1940) contrariar el sofriment del castic de Deu és posar llímits al seu poder.

Tal com el problema del mal, alguns defensors de l'idea de l'infern argumenten que els tormentos de l'infern són atribuibles a la voluntat natural humana. A pesar de que un deu benevolente preferix vore tots salvats, el també va fer humans defectuosos que són pecadores de naiximent, i en ser omnisciente, sap quí estan destinats a anar o no a l'infern, a menos que Ell intervinga.

No obstant els detractors podrien preguntar ¿Per qué Deu va fer sers humans defectuosos, propensos al pecat, per a aixina poder condenar-los? Estes contradiccions podrien denotar crueltat en Deu, més que venebolencia.

Els defensors de l'idea de l'Infern argumenten que una opció permesa per Deu per a que els que no vullguen estar en Ell és que puguen no fer-ho lliurement, sent la conseqüència causal llògica immediata l'infern. C.S. Lewis va propondre en el seu llibre El Gran Abisme que "hi ha a penes dos tipos de persones al final: les que diuen 'que es faça la teua voluntat' i aquelles a els qui Deu diu 'Llavors be, fes lo que vullgues'".

Açò últim no obstant servix a els qui postulen que esta no és verdadera llibertat, si per ella un té que ardir en l'infern.

Vore també

Notes

  1. ↑ Les referències a l'infern, a on el "rechinar de dents" és una frase comuna, inclouen, encara que no es llimiten, a Mateo [8:12], [13:42], [13:50], [13:50], [22:13], [24:51], [25:30] i Lucas [13:28]

Referències

  1. ↑ Panea Márquez, José Manuel (2009). «DE LA INMORTALIDAD DEL ALMA», Dels prejuïns morals i atres ensajos, 2a. ed edició, Tecnos, p. 71. OCLC 733856297. ISBN 978-84-309-4990-8.
  2. ↑ Kvanvig, Jonathan L. (1994). The Problem of Hell, Estats Units: Oxford University Press, pp. 24–25. ISBN 0-19-508487-X.

Bibliografia

  • Marilyn McCord Adams: "The Problem of Hell: A Problem of Evil for Christians", William Rowe (ed.): God and the Problem of Evil, ISBN 0-631-22220-0
  • Jonathan L. Kvanvig: The Problem of Hell, ISBN 0-19-508487-X
  • Charles Seymour: A Theodicy of Hell, ISBN 0-7923-6364-7
  • Jerry Walls: Hell: The Logic of Damnation, ISBN 0-268-01095-1
  • C.S. Lewis: The Problem of Pain, ISBN 0-06-065296-9
  • Ted Sider. Hell and Vagueness, Faith and Philosophy 19 (2002): 58–68.
  • Jonathan Edwards,The Justice of God in the Damnation of Sinners Diggory Press, ISBN 978-1-84685-672-3


Referències