Proavis
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Proavis es referix a una espècie o tàxon hipotètic extint i va ser falcat a principis de el XX en un intent de recolzar i explicar els passos evolutius hipotètics i les adaptacions anatòmiques que varen conduir dels dinosauris terópodos no avianos a les aus. El terme també ha segut usat pels defensors de l'orige tecodonte de les aus. Este concepte no deu confondre's en el gènero Protoavis.
Història
[editar | editar còdic]El terme "Proavis" va ser falcat originalment baix la forma de "Pro-Aus", pel osteólogo i zoólogo anglés William Plane Pycraft en "The Origin of Birds" (l'orige de les aus), un artícul publicat en 1906 en la revista Knowledge and Scientific News.[1] Pycraft va afegir al seu artícul la seua pròpia ilustració de l'animal hipotètic, una recreació a la que va titular "Una de les Pro-Aus". El "Pro-Avis" (el singular de "Pro-Aus") de Pycraft era un arborícola, com va sugerir el professor Henry Fairfield Osborn sis anys abans, en 1900, en un artícul que tractava sobre els ancestros comuns hipotètics de les aus i els dinosauris.[2][3] Pycraft va assumir que les aus es varen desenrollar a partir de dinosauris arbòreus, planejant en les seues membranes esteses entre els seus membres i el seu tronc. Estes membranes varen poder cobrir-se gradualment en escamas més allargades, les quals després haurien evolucionat en plomes.
Un any despuix de l'artícul de Pycraft, l'aristócrata i paleontòlec hongarés Franz Nopcsa, qui, durant una estància en Londres, hi havia vist el treball de Pycraft i va crear la seua pròpia versió de l'animal, en una image i un artícul[4] publicats en l'edició de 1907 de Proceedings of the Zoological Society of London (una publicació científica anglesa hui en dia coneguda com Journal of Zoology). Pero en eixa ocasió, Nopcsa va sugerir en el seu model de Proavis un orige corredor, no arbòreu. Per tant, "Pro-Avis" seria un animal corredor, que acceleraria i prolongaria els seus bots al aletear en les seues extremitats davanteres emplumadas. Nopcsa ademés va fer un model en cera del seu Pro-Avis, encara preservat (i recentment restaurat) en el Museu Grant de Londres,[5] l'únic museu zoològic universitari que queda en Londres.[6]
Quan Pycraft va publicar el seu llibre A History of Birds en 1910, ell va tornar a insertar la seua recreació de 1906 Una de les Pro-Aus (en la pàgina 39).[7] Més alvance, per a 1913, l'artiste i zoólogo aficionat danés Gerhard Heilmann també va usar i va popularisar el terme Proavis, esta volta presentant-ho al públic en dibuixos anatòmics més elaborats i més provables anatómicament. Heilmann va favorir un model científic en el qual s'assumix que Proavis seria arbòreu i descendents dels tecodontes, no dels dinosauris.
En 1961, el paleontòlec chec Josef Augusta va incloure a "Proavis" en el seu llibre Prehistoric Birds and Reptils. L'ilustració de l'animal, de la mateixa manera que les demés d'este llibre, varen ser pintades per Zdeněk Burian.[8]
Durant la década de 1970 el treball de John Ostrom li va donar nou aire a l'hipòtesis de que les aus són dinosauris, lo que va reviure l'interés pels ancestros directes de les aus. Ostrom va supondre que eren corredors. Una ilustració d'un dinosauri corrent, indicada explícitament com "Proavis", va ser publicada en 1976 per Dieter Stefan Peters.[9]
En 1991 i 1996 es varen propondre dos models de "proavis" o "protoavis" per Samuel Tarsitano[10] i Alan Feduccia, respectivament,[11] sent abdós partidaris de l'hipòtesis "tecodonta" de l'orige de les aus. Estes "proaves" varen ser imaginades com a animals arbòreus, en colls curts, cossos llarcs, pates esteses als costats, pates davanteres curtes, peus i mans menuts, tamany corporal reduït i membranes per a planejar. El "protoavis" de Feduccia tenia membranes solament en els seus membres posteriors i va ser realisat sobre la base de Megalancosaurus.[11]
El terme Proavis va ser usat de nou en 1999, quan Joseph Garner, Graham Taylor i Adrian Thomas varen propondre el seu "model de proavis abalançant-se", una hipòtesis que implica que l'orige del vol de les aus yacer en el comportament depredador, en el que "proavis" botaria sobre el seu assut des dels arbres.[12]
En el seu llibre de 2002 Dinosaurs of the Air, Gregory S. Paul va tractar de modelar conceptualment a un "proaviano". En el seu concepte el ancestro directe de les aus no podia haver segut completament arbòreu, perque en eixe cas hauria usat membranes per a volar. Ell va pensar que devia representar una fase ecològica intermija, en la qual els membres posteriors encara tenien vàries adaptacions per a córrer mentres que els braços s'havien allargat per a poder trepar. Les plomes, que en principi servien a mantindre la temperatura d'un animal ya de sanc calenta, podrien en allargar-se fer que els braços es tornaren ales per a poder volar. De manera general, estos proavianos varen poder haver tingut, en vista dels seus ancestros terópodos i els seus descendents avianos, colls llarcs, un cos curt, llarcs dits en dígits oponibles, un desacoplament de les funcions locomotores de les extremitats posteriors i davanteres, carència d'un propatagio, una coa prima i un pes entorn a un quilogram. Paul va ilustrar el seu anàlisis en un diagrama esquelètic d'un "proavis", acompanyat d'una recreació en vida del mateix.[13] Quan es va publicar en 2013 la descripció de Aurornis, per llavors el membre més basal conegut d'Avialae, el grup que comprén a les aus i als seus parents més propencs, el paleontòlec italià Andrea Cau va senyalar que tenia una curiosa semblança a el "proavis" de Paul.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pycraft W. P., "The Origin of Birds", Knowledge and Scientific News, September 1906, pp 531-532
- ↑ Osborn H. F., "Reconsideration of the Evidence for a Common Dinosaur-Avian Stem in the Permian", The American Naturalist, Vol. XXXIV, N° 406. 1900.
- ↑ William K. Gregory, "Theories of the Origin of Birds", Annals of the New York Academy of Sciences, Vol. XXVII, Published by the Academy, editor: Edmund Otis Hovey, 4 May 1916, p. 31
- ↑ Nopcsa, F. (1907) "Idees on the Origin of Flight". Proceedings of the Zoological Society of London, 77: 223-236.
- ↑ Proavis wax model, as mentioned and described in the Tals of Things website.
- ↑ Grant Museum of Zoology, as mentioned in the University College London website
- ↑ A History of Birds, edició original de 1910, PDF de domini públic, biodiversitylibrary.org
- ↑ Prehistoric Birds and Reptils (Ilustració de Proavis de 1960)
- ↑ Peters, D.S. & Gutmann, W.F., 1976, "Die Stellung dones „Urvogels“ Archaeopteryx im Ableitungsmodell der Vögel", Natur und Museum 106(9): 265-275
- ↑ Tarsitano. S.F., 1991, "Archaeopteryx: Quo Vadis?" In: Hans-Peter Schultze and Lindo Trueb, editors, Origins of the Higher Groups of Tetrapods: Controversy and Consensus, pp 541-576
- ↑ 11,0 11,1 Feduccia, A., 1996, The Origin and Evolution of Birds. 420 pp. New Haven: Yale University Press
- ↑ Garner, J.P., G.K, Taylor, and A.L.R. Thomas, 1999, "On the origins of birds: the sequence of character acquisition in the evolution of avian flight", The Royal Society 266: 1259-1266
- ↑ Paul, G.S., 2002, Dinosaurs of the Air: The Evolution and Loss of Flight in Dinosaurs and Birds, Johns Hopkins University Press, 473 pp
- ↑ Cau, A. "Aurornis xui: nuova lluïx sull'origine degli uccelli", Theropoda: The Most Inclusivament Blog containing Allosaurus fragilis but not Saltasaurus loricatus accessed 3 November 2013
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proavis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.