Pristidactylus casuhatiensis
El fardacho de coure de Finestra, fardacho de la Finestra, o fardacho del Casuhatí (Pristidactylus casuhatiensis) és una espècie de fardacho de la família Liolaemidae, endèmic del centre de l'Argentina. Està emparentat en atres espècies del gènero Pristidactylus que habiten en replanells del Con Sur.
Descripció original
[editar | editar còdic]Va ser descrit originalment per José María Gallardo, en l'any 1968,[1] en nous eixemplars que varen reforçar la colecta feta per Maurici Rumboll. La localitat típica és: «Serra de la Finestra, Província de Buenos Aires, Argentina».
Característiques
[editar | editar còdic]El seu cos medix entre 7 i 7,5 cm de llarc entre morro i cloaca. Té cap allargat, triangular, i la seua coa és casi el doble del llarc que el cos: 16 cm. Les seues extremitats són robustes, típic dels fardachos saltadors de roques. Caracterisa a esta espècie la presència de dents en el marge posterior eixint de la corona dentaria.
El mascle adult presenta un patró de coloració compost de fondo vert cobert en fins retículs negres, més encara en els laterals. En la coa i les pates presenta tonalitats grogues o anaranjadas. La femella adulta és parda en bandes obscures transversal.[2][3]
Alimentació i predadores
[editar | editar còdic]S'alimenta principalment de caragols terrestres, específicament de l'espècie Plagiodontes patagonicus. També menja insectes i aranyas. Pot ser capturat pel rabosot pampeano (Lycalopex gymnocercus), culebras, i aus rapaces.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]És un endemisme de les serres de Ventania, massiç del suroest de la província de Buenos Aires, en l'àrea centre-este de l'Argentina.[4] Va ser colectado en el cerro Tres Picos i en el cerro de la Finestra.
Hàbitat i costums
[editar | editar còdic]Habita a una altitut d'entre els 950 i els 1200 m s. n. m., en els pasturages d'altura del districte fitogeográfico Pampeano Austral de la província fitogeográfica Pampeana. Generalment li'l troba en comunitats de vegetació herbácea esguitades en menuts pocitos —que s'omplin en aigua de pluja— i grans blocs de roques planes, les que recorre botant hábilmente sobre elles. Si ben encara no hi ha senyes que ho corroboren, es presumix que és una espècie ovípara i que hiberna durant l'hivern austral, época en la qual són freqüents algunes nevades.
Conservació
[editar | editar còdic]Este fardacho es troba en perill d'extinció segons la Associació Herpetológica Argentina (AHA).[5] Segons Chébez, el seu grau de perill és més greu, per #lo que va recomanar que siga inclós en la categoria: en perill crític. El seu hàbitat es veu alterat per décades a causa del pastoreig de cavalls salvages i cérvols dama (Dama dama), incendis, i coníferes asilvestradas. No es troba protegit per cap àrea de conservació de nivell nacional;[6] solament troba ampar en el parc provincial Ernesto Tornquist.
La província de Buenos Aires va declarar com monument natural a esta iguana per mig de la llei n.º 14959 sancionada el 31 d'agost de 2017.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gallardo,J.M. 1968. Dos noves espècies de Iguanidae (Sauria) de l'Argentina. Neotropica, Buenos Aires 14 (43): 1-8.
- ↑ Winchell, S. 2010. Die Reptilien Argentiniens. Reptilia (Münster) 15 (83): 20-27.
- ↑ Etheridge,R. & WILLIAMS,I. 1985. Notes on Pristidactylus (Squamata: Iguanidae). Breviora (483): 1-18.
- ↑ Chébez, Juan Carlos (2008). Els que es van. Fauna argentina amenaçada. Tom I: amfibis i reptils, 1ra. Edició edició (en espanyol), Buenos Aires, Argentina: Ed.Albatros, pp. 320.
- ↑ Lavilla, Esteban; Richard, Enrique i Scrochi, Gustavo (2000) Categorisació dels amfibis i reptils de la República Argentina. Associació Herpetológica Argentina, 99pp.
- ↑ Chébez, J.C., Rei, N.R. i J.D. Williams (2005) Reptils dels Parcs Nacionals d'Argentina. LOLA. Buenos Aires. 75 pp.
- ↑ Llei n.° 14959
Bibliografia
[editar | editar còdic]- reptile database: Pristidactylus casuhatiensis.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pristidactylus casuhatiensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.