Prisma de Pellin-Broca

Un prisma de Pellin-Broca és un tipo de prisma òptic dispersivo inventat pel mecànic òptic Phillipe Pellin i el professor de fisiologia òptica André Broca.
És similar al prisma de Abbe, pero a diferència d'este té quatre facetes en altura en lloc de tres. És un bloc de vidre en les facetes a 90°, 75°, 135° i 60°. En incidir la llum en el costat entre els ànguls a 75° i 90° es refracta i per un procés de reflexió interna total ix pel costat entre els ànguls a 60° i 90°, refractándose de nou a la seua eixida del prisma. El prisma està creat de tal forma que una llongitut d'ona en particular ixca del prisma en un àngul d'incidència d'exactament 90° sobre la trayectòria original. Es pot seleccionar esta llongitut d'ona girant el prisma al voltant d'un punt situat sobre la faceta a 1/3 de distància entre els ànguls de 135° i 75° (O en el diagrama). D'esta manera canvia la llongitut d'ona seleccionada sense alterar la geometria ni la trayectòria dels fas entrantes i eixints.
Són usats generalment en espectroscòpia òptica atòmica.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prisma de Pellin-Broca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.