Prisma de Abbe

Prisma de Abbe

Prisma de Abbe.

Un prisma de Abbe és un tipo de prisma òptic inventat pel físic alemà Ernst Abbe. És un prisma dispersivo de desviació constant usat per a separar una determinada llongitut d'ona d'un fes lluminós.

El prisma és un bloc de vidre de base triangular en ànguls a 30°-60°-90°. En incidir la llum en el costat entre els ànguls a 60° i 90° es refracta i per un procés de reflexió interna total ix pel costat entre els ànguls a 60° i 30°, refractándose de nou a la seua eixida del prisma. El prisma està creat de tal forma que una llongitut d'ona en particular ixca del prisma en un àngul d'incidència d'exactament 60° sobre la trayectòria original, sent esta la mínima desviació possible, tenint totes les demés llongituts d'ona un àngul de desviació major. Es pot seleccionar esta llongitut d'ona variant l'àngul d'incidència del fes de llum entrante.

Un instrument similar és el prisma de Pellin-Broca. El prisma de Abbe no deu no obstant confondre's en els prismes Abbe-Koenig, Porro o els Schmidt-Pechan que no són dispersivos sino reflexius.