Principi de la mida implícita

En informació quàntica, el principi de la mida implícita (Implicit Measurement Principle) diu lo següent: Sense pèrdua de generalitat, una llínea quàntica en un circuit no terminada (qubits que no han segut medits) s'assumix mida al final del circuit.

Per a entendre per qué açò és cert, es planteja un circuit quàntic que conté solament dos qubits, i solament el primer qubit es medix al final del circuit. Llavors, les provabilitats de mida observades estan completament determinades per la matriu de densitat reduïda del primer qubit. No obstant, si també s'haguera realisat una mida en el segon qubit, seria molt sorprenent si eixa mida poguera canviar les provabilitats de mida en el primer qubit.

En considerar el paper de la mida en els circuits quàntics, és important tindre en conte que, en la seua funció d'interfaç entre els móns clàssic i quàntic, generalment es considera que la mida és una operació irreversible, destruïx l'informació quàntica i la reemplaça en l'informació clàssica. No obstant, en certs casos cuidadosadament dissenyats, açò no té que ser cert, com s'ilustra en el procés de la teleportación i en la correcció quàntica d'errors. Lo que la teleportación i la correcció quàntica d'errors tenen en comú és que en cap dels casos el resultat de la mida revela cap informació sobre l'identitat del estat quàntic que s'està medint. De fet, esta és una característica més general de la mida: per a que una mida siga reversible, no deu revelar informació sobre l'estat quàntic que s'està medint.