Anar al contingut

Primer mòvil

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


En l'astronomia migeval i renaixentista, el primer mòvil és la més exterior de les esferes en el model geocéntrico del univers.

Els astrònoms creïen que els sèt planetes a simple vista, incloent a la Lluna i el Sol, es desplaçaven entorn la Terra seguint òrbites invisibles. Més allà d'ells es trobava l'esfera de les estreles fixes, el Primer mòvil i l'Empíreo.

El número total d'esferes celests no era fix. En esta ilustració de el XVI, el firmament (esfera d'estreles fixes) és l'octau, una "cristalina" esfera (ordenada contant per referència a les "aigües... baix el firmament" en el Génesis 1:7) és la novena, i el Primer mòvil és el dècim. Fòra de tot això està el Empíreo, la "habitació de Deu i tots els elegits".

Segons la filosofia migeval, tot este sistema es trobava en moviment per Deu, que era el Primum mobile, i açò donava lloc a la rotació de totes les esferes, una despuix d'una atra. El moviment era d'est a oest, i es completava el círcul cada dia. Les esferes, en moure's, anaven transmetent les seues influències astrològiques a la Terra. El moviment del primum mobile era ocasionat pel seu amor a Deu i, al mateix temps, comunicava la seua cadència al restant de les esferes. Per als filòsofs migevals les esferes són sers vius celests. Cada esfera tenia la seua pròpia fauna o habitants, encara que en variacions segons cada autor (Beda el Venerable, Honorio de Autun).[1]


Referències

  1. ↑ Carmona Fernández, Fernando. La mentalitat lliterària migeval: sigles XII i XIII. Editum, 2001, ISBN 84-8371-286-5, 9788483712863, 174 pàgines, pag 20.