Presunció
Presunció[1], del llatí praesumptio-nis, és un terme originari del Dret romà, i posteriorment del Dret canònic, que oferix significats molt diversos.[2][3]
Presunció en Dret
En l'àmbit jurídic, la presunció otorga una força especial al subjecte del dret que goja d'atribució alguna, i significa el reconeiximent pel sistema llegal, a un determinat acte o fet, la categoria veritat i certea jurídica tal, que la seua ostentació al subjecte comporta un dret eficaç mentres no es demostre lo contrari (presunció iuris tantum), i inclús eficaç encara que es demostra lo contrari (presunció iuris et de iure).
Per a facilitar el seu enteniment, eixemples de presunció en dret espanyol trobem en la consideració (presunció) de gananciales als bens adquirits, a títul oneroso, per qualsevol dels cònjuges, estant contante el matrimoni en règim econòmic matrimonial de gananciales. Per a destruir dita presunció cal demostrar i provar lo contrari. Un atre eixemple es pot observar sobre el títul dels bens mobles, que es presumix en la simple possessió de tals bens.[4]
Presunció en Teologia
En la teologia catòlica, s'entén per presunció la convicció de conseguir la salvació per les pròpies forces naturals humanes i no per la gràcia de Deu. S'ha donat, històricament, per eixemple, entre els pelagianos. S'aparta, aixina, de la virtut de l'esperança.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ RAE. «presunción | Diccionario de la lengua española (2001)» (en es). «Diccionario esencial de la lengua española». Consultat el 2021-09-02.
- ↑ «PRESUNCIÓN | Definición de PRESUNCIÓN por Oxford Dictionary en Lexico.com y también el significado de PRESUNCIÓN» (en es). Lexico Dictionaries | Español. Archivat des de l'original, el 2 de septiembre de 2021. Consultat el 2021-09-02.
- ↑ «PRESUNCION DE DERECHO». www.juicios.cl. Consultat el 2021-09-02.
