President de la República Popular China
El president de la República Popular China (Chinenc simplificat: 中华人民共和国主席 o 国家主席; Chinenc tradicional: 中華人民共和國主席 o 國家主席; Pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó Zhǔxí o Guójiā Zhǔxí) és el cap d'Estat de la República Popular China. baix la constitució del país, la Presidència és un càrrec en gran part ceremonial en poders llimitats.[1][2] No obstant, des de 1993, com a qüestió de convenció, la Presidència ha segut ocupada simultàneament pel secretari general del Partit Comuniste de China,[3] el principal líder en el sistema d'un sol partit.[4][5] L'oficina es considera oficialment com una institució de l'Estat en lloc d'un càrrec administratiu. En teoria, el president servix al Congrés Nacional Popular, la llegislatura, i no està llegalment facultat per a prendre acció eixecutiva en la seua pròpia prerrogativa. L'actual president és Xi Jinping, qui va assumir el càrrec en març de 2013.[6]

| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Des de 1993, a banda de breus periodos de transició, el màxim líder de China servix simultàneament com a president, líder del partit i comandant en cap de les Forces Armades (com president de la Comissió Militar Central). Este individu llavors realisa diferents tasques baix títuls separats. Per eixemple, el líder es reunix en dignataris estrangers i rep embaixadors en la seua calitat de president, emet directives militars com a president de la Comissió Militar Central i respecta el govern del partit a través de l'oficina del secretari general.
El càrrec es va establir per primera volta en la Constitució de la República Popular de China en 1954 i successivament en mans de Mao Zedong i Liu Shaoqi. Liu va caure en desgràcia política durant la Revolució Cultural, despuix de lo que el càrrec va quedar vacant. El càrrec va ser abolit en virtut de la Constitució de 1975, després restablit en la Constitució de 1982, pero en poders reduïts. Per lo tant, el títul "president" en este cas no significa lo mateix que en els Estats Units o uns atres sistemes presidencialistes, sino més be com una aproximació en térmens del seu poder en comparació als sistemes parlamentaris.
Entre 1982 i 2018, la constitució va estipular que el president no podria servir més de dos mandats consecutius.[2] Durant l'era de Mao i també des de 2018, no hi havia llímits de terme.[7]
Calificacions i elecció
Segons l'actual Constitució de la República Popular China, el president deu ser un ciutadà chinenc en plens drets electorals que haja complit 45 anys.
El President és elegit pel Congrés Nacional Popular, l'orgue estatal més alt de China, que també té el poder de destituir al President i atres funcionaris estatals. Les eleccions i els retirs es decidixen per majoria simple de vots.[8]
D'acort en la Llei Orgànica del Congrés Nacional Popular, el president és nomenat pel Presidium del Congrés Nacional Popular, l'orgue eixecutiu del Congrés.[9] No obstant, en la pràctica, el Partit Comuniste de China reserva el lloc de president per al seu actual secretari general. Com tots els oficials d'Estat elegits pel Congrés Nacional Popular, el president és elegit d'una boleta d'un nom.
En el cas de que el càrrec del president quede vacant, el vicepresident assumix la presidència. En cas que abdós càrrecs queden vacants, el president del Comité Permanent del Congrés Nacional Popular actua temporalment com a president fins que el Congrés Nacional Popular puga elegir un nou president i vicepresident.[8]
Abans de març de 2018, el president i el vicepresident estaven llimitats a dos mandats consecutius. No obstant, estos llímits varen ser eliminats en el Congrés Nacional Popular de 2018.[10]
Poders i deures
baix la constitució actual, establida en 1982 en revisions menors en anys posteriors, el president té el poder de promulgar lleis, seleccionar i destituir al primer ministre i els ministres del Consell d'Estat, otorgar indults presidencials, declarar un estat d'emergència, emetre órdens de movilisació massiva i emetre honors estatals. Ademés, el president nomena i destituïx als embaixadors en països estrangers, i també firma i anula els tractats en entitats estrangeres. D'acort en la Constitució, totes estes facultats requerixen l'aprovació o confirmació del Congrés Nacional Popular.
El president també realisa visites d'estat en nom de la República Popular. Segons la Constitució, la clàusula de "visita d'Estat" és l'únic poder presidencial que no estipula cap tipo de supervisió per part del Congrés Nacional Popular. Com la gran majoria dels poders presidencials depenen de la ratificació del Congrés Nacional Popular, el president és, en essència, un càrrec simbòlic sense cap paraula directa en la gobernanza de l'estat. Per lo tant, està concebut per a funcionar principalment com una institució simbòlica de l'estat en lloc d'un càrrec en verdaders poders eixecutius.[8]
En teoria, el president té discreció sobre la selecció del primer ministre, encara que en la pràctica el primer ministre ha segut històricament seleccionat a través de les discussions d'alt nivell del Partit Comuniste de China. Despuix de la nominació del primer ministre, el Congrés Nacional Popular es reunix per a confirmar la nominació, pero com solament hi ha un nom en la boleta, solament pot aprovar-ho o rebujar-ho. Fins a la data, mai ha rebujat una nominació de personal.[11] Ya que el primer ministre, el cap de govern en China, és el nomenament polític més important en el Govern chinenc, el poder de nominació, baix algunes circumstàncies, pot donar-li al president una influència política real.
Vore també
- Anex:Presidents de la República Popular China
- Líder Primordial
- President de la Comissió Militar Central
- Generacions del liderage chinenc
- President del Comité Central del Partit Comuniste de China
- Secretari general del Comité Central del Partit Comuniste de China
- Vicepresident de la República Popular China
- Primer ministre del Consell d'Estat de la República Popular China
Referències
- ↑ Buckley, Chris; Wu, Adam (10 de març de 2018). «Ending Term Limits for Chinenca’s Xi Is a Big Deal. Here’s Why» (en anglés). The New York Claves. Nova York: The New York Claves Company. Consultat el 18 de febrer de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 «Introduction to structure and functions of the Chinese government» (en anglés). Guwahati: Krishna Kanta Handiqui State Open University. Consultat el 18 de febrer de 2018.
- ↑ «A simple guide to the Chinese government» (en anglés). South China Morning Post. Hong Kong: South China Morning Post Publishers. Consultat el 18 de febrer de 2018.
- ↑ «Xi's here to stay: China leader tipped to outstay term» (en anglés). Daily Mail. Associated Newspapers (9 d'agost de 2016). Consultat el 18 de febrer de 2018.
- ↑ Blanchard, Ben; Wong, Sue-Lin (25 de febrer de 2018). «Chinenca sets stage for Xi to stay in office indefinitely» (en anglés). Reuters. Consultat el 18 de febrer de 2018.
- ↑ Chi-yuk, Choi; Zhou, Viola (20 de juliol de 2018). «Does Chinese leader Xi Jinping pla to hang on to power for more than 10 years?» (en anglés). South China Morning Post. Hong Kong: South China Morning Post Publishers. Consultat el 18 de febrer de 2018.
- ↑ «PCCh propon canvi de número de mandats de president chinenc en la Constitució». Beijing: Xinhua (25 de febrer de 2018). Consultat el 18 de febrer de 2018.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Constitució de la República Popular China» (en anglés). Archivat des de l'original, el 9 de juny de 2020. Consultat el 18 de febrer de 2018.
- ↑ «Organic Law of the National People's Congress of the PRC» (en anglés). China. org. cn. Consultat el 18 de febrer de 2018.
- ↑ «Llegisladors de China voten per permetre que el president Xi Jinping permaneixca en el poder indefinidament». Londres: BBC (11 de març de 2018). Consultat el 18 de febrer de 2018.
- ↑ Yew, Chiew Ping; Chen, Gang (17 de març de 2010). «Chinenca's National People's Congress 2010: Addressing Challenges With No Breakthrough in Legislative Assertiveness» (en anglés). Singapur: East Asian Institute. Archivat des de l'original, el 3 de decembre de 2013. Consultat el 18 de febrer de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Presidente de la República Popular China» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.