President de la República Italiana
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El president de la República Italiana (en italià, President della Repubblica Italiana) és el cap d'Estat d'Itàlia; el càrrec té l'objecte de representar l'unitat nacional, més allà de tendències polítiques. És elegit pel Parlament en sessió comuna dels seus membres per un periodo de sèt anys.
L'actual president de la República és Sergio Mattarella, candidat independent que va assumir el càrrec el 31 de giner de 2015, elegit al final de la quarta votació, quan bastava solament la majoria simple. Va obtindre 665 vots, superant àmpliament els 505 necessaris, segons el reconte oficial. El 3 de febrer de 2022 va ser reelegit en 759 vots favorables, en lo que es va convertir en el segon president en més respal despuix dels 832 vots que va conseguir Sandro Pertini en 1978.[1]
Funcions

El president de la República és el cap de l'Estat i representa l'unitat nacional.
Atres funcions consistixen en:
- Enviar mensages a les Cambres.
- Senyalar les eleccions de les noves Cambres i la primera reunió de les mateixes.
- Autorisar la presentació a les Cambres de les propostes de llei d'iniciativa governamental.
- Promulgar les lleis i dictar els decrets en força de llei i els reglaments.
- Senyalar la data del referèndum popular en els casos prevists per la Constitució.
- Nomenar, en els casos indicats per la llei, als funcionaris de l'Estat.
- Acreditar i rebre als representants diplomàtics i ratificar els tractats internacionals, prèvia autorisació de les Cambres, quan siga necessària.
- Tindrà el comandament de totes les Forces Armades, presidirà el Consell Suprem de Defensa constituït segons la llei i declararà l'estat de guerra acordat per les Cambres.
- Presidirà el Consell Superior de la Magistratura.
- Podrà concedir indults i commutar penes.
- Concedirà les distincions honorífiques de la República.
- El president de la República podrà, despuix d'escoltar als presidents respectius, dissoldre abdós Cambres o una sola. No podrà, no obstant, eixercitar esta facultat en els últims sis mesos del seu mandat.
En cas que el president de la República no puga complir les seues funcions, estes seran eixercides pel president del Senat.
Poders llegals
La Constitució determina els deures i poders del president de la república, incloent els següents:
- En relacions exteriors:
- Acreditar i rebre funcionaris diplomàtics.
- Ratificar tractats internacionals en autorisació del Parlament (si es requerix d'acort en l'artícul 80 de la Constitució).
- Fer visites oficials a l'exterior, acompanyat per un membre del govern.
- Declarar l'estat de guerra quan este siga decidit pel Parlament.
- En assunts parlamentaris:
- Nomenar senadors vitalicis (que poden ser fins a cinc en total).
- Convocar a les Cambres del Parlament a sessions extraordinàries i dissoldre-les.
- Convocar a eleccions i determinar la data de la primera reunió de les noves Cambres.
- En assunts llegislatius:
- Autorisar la presentació de proyectes de llei al Parlament.
- Promulgar les lleis aprovades pel Parlament.
- Retornar un proyecte de llei al parlament (en una explicació) i demanar que es reconsidere (permés solament una volta per proyecte).
- En assunts de sobirania popular.
- Convocar referends.
- En assunts eixecutius i pel que fa al protocol oficial.
- Possessionar al primer ministre d'Itàlia i ministres del gabinet per solicitut del primer ministre.
- Rebre el jurament del govern.
- Acceptar la renúncia d'un govern.
- Promulgar decrets governamentals. Sense aprovació adicional del Parlament, estes mides expiren despuix de 60 dies.
- Possessionar certs alts funcionaris estatals.
- Presidir el Consiglio Supremo di Difesa (Consell Suprem de Defensa) i comandar totes les forces armades.
- Decretar la dissolució de consells regionals i el removiment de presidents de regions.
- En assunts judicials:
- Presidir sobre el Consiglio Superiore della Magistratura (Consell Superior de la Magistratura).
- Nomenar cinc membres (un terç) de la Cort Constitucional d'Itàlia.
- Oferir indults i conmutacions de penes.
- No pot ser castigat per actes relacionats en el seu ofici a menos que siga culpable d'alta traïció o violació de la Constitució. (art. 90 de la constitució italiana)
- És un crim atacar el seu honor o prestigi. (art. 278 del còdic penal italià)
- Uns atres:
- Concedir honors.
En la pràctica, l'oficina del president té escassa autoritat independent real. La Constitució ordena que casi tots els actes presidencials deuen ser refrendats pel primer ministre o un dels ministres en tant la responsabilitat política recau en el govern. La majoria de poders presidencials són solament formals i deuen eixercir-se a través del govern, mentres que molts dels atres són deures que té que complir el president. No obstant, els indults i commutacions de penes han sigut reconeguts com a poders autònoms del president.
En tot, el rol del president no és completament ceremonial. Per eixemple, la capacitat del president d'enviar de regrés un proyecte de llei al Parlament no és presa a la llaugera pels llegisladors. Si ben el president està en l'obligació de promulgar la llei si és aprovada una segona volta, en la pràctica és improvable que els llegisladors ignoren les seues objeccions a la llegislació a menos que la mida siga crítica.[2] Ademés, els pocs poders presidencials s'expandixen quan no hi ha una clara majoria en el Parlament. Durant estes époques, el president té una llibertat important a l'hora de nomenar primers ministres, com quan el president Scalfaro va nomenar a Lamberto Dini com a primer ministre contra els desijos de l'eixint primer ministre Silvio Berlusconi,[2] o com quan el president Napolitano va nomenar a Mario Monti en 2011 i a Enrico Letta en 2013.[3]
Esta llibertat s'estén encara més als nomenaments de gabinets, com va ser el cas en 2018 quan el president Mattarella va bloquejar el nomenament de Paolo Savona al Ministeri d'Economia i Finances. Mattarella creïa que l'euroescepticisme de Savona posaria en risc les relacions d'Itàlia en l'Unió Europea, prenent la llínea de que com a guardià de la Constitució, no podia permetre que açò passara.[4]

Vore també
- Política d'Itàlia
- Primer ministre d'Itàlia
- Monarques de la Casa de Saboya
- Governants d'Itàlia
- Esposa del President de la República Italiana
Notes
Referències
- ↑ «Mattarella és reelegit president d'Itàlia». www.europapress.es (2022-01-29). Consultat el 2022-01-31.
- ↑ 2,0 2,1 Donald, Hancock, M. (2014-02-27). Politics in Europe., Sixth edició (en en), Thousand Oaks, Califòrnia. OCLC 863193454. ISBN 9781452241463.
- ↑ Donadio, Rachel. «Italian President Nominates New Prime Minister», The New York Times, 2013-04-24. Consultat el 2019-03-20 (en en-us).
- ↑ Poggioli, Sylvia. «In Italy, Populists' Bid To Form Government Fails After Presidential Veto», NPR. org, 28 May 2018. Consultat el 2019-03-20 (en en).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Presidente de la República Italiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.