El Museu Nacional-Memorial de les Víctimes dels Règims d'Ocupació, o la Presó del carrer Łącki o Lontsky (; ), és un antic centre de detenció en Leópolis que a lo llarc de el XX es va utilisar principalment com a presó política dels règims polac, soviètic i nazi.

Presó del carrer Łącki

El museu alberga una oficina principal del Centre d'Investigació del Moviment de Lliberació.

Nom

El nom de la presó prové de l'antic nom del carrer en la que es trobava l'entrada principal. Anteriorment coneguda en polac com ulica Eliasza Łąckiego (carrer Eliasz Łącki), i hui coneguda en ucranià com vulytsia Karla Bryullova (carrer Karl Briulov), el carrer és un carrer lateral de la via principal, vulytsia Stepana Bandery (carrer Stepán Bandera). El carrer Łącki du el nom de Eliasz Łącki, un héroe de guerra polac de la Guerra polac-turca (1672-1676) durant el lloc de Leópolis de 1672.

Història

El complex d'edificis va ser construït en 1889-1890 en l'intersecció de ulica Sapiehy (hui vulytsia Bandery) i ulica Kopernika en el proyecte de l'arquitecte Józef Kajetan Janowski. Està construït en un estil neorrenacentista i originalment va ser dissenyat per a l'oficina principal de la Gendarmería Austro-Hongaresa en la ciutat. La part a on realment es trobava la presó es va construir poc despuix de la Primera Guerra Mundial en 1918-1920 quan Leópolis era part de la Segona República Polaca.

La part de la presó albergava l'Oficina del Comandant Principal del Quart Departament de la Policia Estatal, una de les quals incloïa la lluita contra les organisacions "antigubernamentales" com l'Organisació de Nacionalistes Ucranians, el Partit Comuniste d'Ucrània Occidental i unes atres. Extraoficialment, la presó estava destinada a presos polítics. En 1935, el departament d'investigació de la policia es va instalar en l'edifici, mentres que la presó es va convertir en un centre de detenció.


En l'inici de la Segona Guerra Mundial en 1939 i la partició de la Segona República Polaca entre l'Alemània nazi i l'Unió Soviètica, la presó es va transformar en la Presó N.º 1 de la NKVD, dissenyada per a albergar a 1.500 presoners. L'administració regional de la NKVD es va instalar en l'edifici. Durant l'invasió nazi de l'Unió Soviètica en juny de 1941, els agents de la NKVD varen disparar a uns 1000 presoners.

Entre 1941 i 1944, l'edifici es va utilisar com a centre de detenció de la Gestapo i va albergar una oficina d'Einsatzgruppen de Sicherheitsdienst (SD). Del 21 al 26 de juliol de 1941, l'ex primer ministre polac Kazimierz Bartel va estar encarcerat ací.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ Hlembotska, H. Kazimierz Bartel. Center of urban history of the Central-Eastern Europe "Lviv Interactive".


Referències