Anar al contingut

Presència humana en l'espai

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Millorar redacció Plantilla:Revisar traducció

La presència humana en l'espai, presència antropogénica en l'espai o humanitat en l'espai són expressions sinònimes que fan referència és la colonisació de l'espai o dels cossos astronòmics, be directament o per telepresencia.[1] La presència humana en l'espai, especialment si no és directa, pot adoptar distintes formes físiques, des de fem espacial, naus espacials tripulades o no tripulades, satèlits artificials, observatoris espacials o estacions espacials.

Si be la presència humana en l'espai, en particular la seua continuïtat i permanència, pot ser un objectiu en sí mateixa,[1] poden existir atres propòsits[2] com l'exploració espacial i l'us comercial de l'espai i els assentaments extraterrestres o inclús la pròpia colonisació espacial i la seua militarisació. La presència humana en l'espai es realisa i es manté per mig de l'alvanç i l'aplicació de les ciències espacials, en particular la astronáutica en forma de vols i infraestructura espacial.

Els sers humans han conseguit certa presència mediada en tot el sistema solar, pero la presència més extensa ha segut en òrbita al voltant de la Terra. Els sers humans varen aplegar a l'espai exterior de forma mediada en 1944 (MW 18014) i han mantingut una presència mediada des de 1958 (Vanguard 1),[a] ademés d'haver aplegat a l'espai directament per primera volta el 12 d'abril de 1961 (Yuri Gagarin) i de forma contínua des de l'any 2000 en l'Estació Espacial Internacional (ISS) tripulada, o des de finals de la década de 1980, en algunes interrupcions, a través de la tripulació de la seua predecessora, l'estació espacial Mir.[3]La creixent i extensa presència humana en l'espai orbital al voltant de la Terra, ademés dels seus beneficis, també ha supost una amenaça en generar rebujos espacials, lo que podria provocar el cridat síndrome de Kessler.[4]Açò ha plantejat la necessitat de regular i mitigar dita amenaça per a garantisar un accés sostenible a l'espai exterior.


L'accés a l'espai i la presència humana en ell s'han perseguit i permés per mig de l'establiment de la llegislació espacial i l'indústria espacial, creant una infraestructura espacial. No obstant, la sostenibilitat seguix sent un objectiu difícil d'alcançar, i les Nacions Unides consideren necessari promoure la sostenibilitat a llarc determini de les activitats espacials en la ciència i les aplicacions espacials,[5] mentres que Estats Units ho considera un objectiu crucial de la seua política i programa espacials actuals.[6][7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Donen Lester (Novimbre 2013). "Achieving Human Presence in Space Exploration". Presence: Teleoperators & Virtual Environments. 22 (4). MIT Press: 345–349. doi:10.1162/PRES_a_00160. S2CID 41221956
  2. Barbara Imhof; Maria João Durãmo; Theodore Hall (Decembre 2017). "Next steps in sustaining human presence in space". Consulta 18/11/2020.
  3. Rebecca Boyle (2/11/2010). "The International Space Station Has Been Continuously Inhabited for Tingues Years Today". Popular Science. Consultat 18/11/2020.
  4. William Poor (19/01/2021). "Outer space is a mess that Moriba Jah wants to clean up". Consultat 19/01/2021.
  5. "Long-term Sustainability of Outer Space Activities". United Nations Office for Outer Space Affairs. Consultat 19/11/2020.
  6. "2020 COPUOS STSC – O.S on Long-Term Sustainability of Outer Space Activities". 3/02/2020. Consultat 15/12/2020.
  7. Jennifer A. Manner (22 /12/2020). "Building on the Artemis Accords to address space sustainability". Consultat 28/12/2020.