Anar al contingut

Pou Samuño

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pou Samuño

El pou Samuño és una explotació subterrànea d'hulla, ya clausurada, ubicada en la parròquia asturiana de Ciaño, en el concejo de Langreo, Espanya.[1] Està integrat en el paisage del Ecomuseo miner del Valle de Samuño, encara que es troba abandonat.

Història

Des de el XIX s'exploten numeroses mines de carbó en la vall del riu Samuño, afluent del Nalón. L'extracció es feya de forma horisontal, a través de la mineria de montanya. En la década de 1880, Carbons Asturians es fa càrrec de l'activitat minera d'esta zona, empresa depenent de Catalana de Gas i Electricitat. En este carbó s'allumenava la ciutat de Barcelona.[2] Ya en el XX es varen profundisar els pous verticals com Sant Luis i Samuño. En 1925 comença la aprofundiment del Samuño, que finalisa despuix de la Guerra Civil. En la posguerra va contar en una colónia penitenciària que va aplegar a albergar 180 presos, els quals commutaven part de la seua pena treballant en el pou. En 1967 l'explotació passaria a mans d'Hunosa i va estar en funcionament fins al seu tancament en 2001, encara que va funcionar uns anys més com a auxiliar el pou María Luisa.[3] Abans d'això, va aplegar a tindre en plantilla de mil treballadors.

Descripció

Tren turístic-miner acostant-se al pou

El pou és un ampli espai abandonat que conserva la major part de les edificacions que varen estar en funcionament fins al seu tancament. En l'entorn es conserven varis vestigis de la mineria de montanya, com la bocamina de Samuño (1892) i la solsida Emilia (1904). Este últim pertanyia en realitat a una atra empresa, Carbons de la Nova, i en construir una carretera va perdre part de la seua monumental entrada. El castillete del pou forma part de la seua última etapa de modernisació. És una peça de soldadura dels anys 80 que va substituir a l'anterior de 1943, i té uns 20 metros d'altura. La seua entrada es protegix en un pabelló o cobertizo d'embarque. La casa de màquines és de 1941 i adquirix certa inspiració regionalista. Es conserva també el taller elèctric, datat en 1945 encara que potser siga frut d'una reforma d'un edifici anterior. L'immoble que albergava les oficines i la sala de compressors és també de 1945, més racionaliste que el restant. La casa de netea, de 1962, és l'edifici més destacat del conjunt per la seua planta circular, única en l'arquitectura industrial asturiana. L'interior es distribuïx per mig d'una escala de caragol que ademés alberga el sistema de calefacció. Rep abundant llum gràcies als finestrals que recorren per complet la frontera.

El complex miner es troba abandonat encara que forma part del paisage cultural del Ecomuseo vall de Samuño.[4] El tren turístic-miner que recorre la vall i finalisa en el Pou Sant Luis accedix a la galeria subterrànea a través del Pou Samuño. Es troba en l'Inventari Cultural del Principat d'Astúries i en el Catàlec de protecció de Hunosa.


Referències

  1. ↑ «Pou Samuño». Turisme Langreo. Consultat el 30 d'abril de 2020.
  2. ↑ «Un viage centenari en el tren del carbó». Guia Repsol. Consultat el 30 d'abril de 2020.
  3. ↑ «Pou Samuño». MTI Blog.
  4. ↑ «Ecomuseo miner Valle de Samuño». Turisme Astúries. Consultat el 30 d'abril de 2020.