Potentilla erecta

Potentilla erecta, cridada tormentila, sietenrama, consuelda roja o loranca és una planta herbàcea perenne de la família Rosaceae. Es distribuïx per tota Europa a on es troba en planures, praderies clares o montanyes, en terrenys humits i àcit.
Descripció
És una planta baixa gitada perenne que alcança els 1-3 dm d'altura que creix en Àsia i Europa del nort, sobretot en els clars dels boscs en sols arenencs i dunes. Té el brot llarc endeble que alcança els 35 cm d'altura. Les fulles radicals tenen llarcs peciols. Les flors són de color groc en pétals amples que creixen en l'extrem d'un brot llarc. La corola i el càliç estan dividits en quatre segments. Casi sempre té pétals més llarcs que els sépals. Té 20-25 estams.
Usos
Les fulles són lluentes i palmeadas en un llarc peciol en els fulls radicals. La raïl és grossa i en ella es prepara una loció utilisades per a detindre les diarrees. En temps de necessitat s'ha utilisat per a l'alimentació humana i per a teñir el cuiro de roig.
Esta planta ha segut molt utilisat en l'antiguetat pero l'introducció de la raïl de la ratania del Perú l'ha fet caure en desús.
Taxonomia
Potentilla erecta va ser descrita per (L.) Raeusch. i publicat en Nomenclator Botanicus [ed. 3] 152. 1797.[1]
- Citologia
Número de cromosomes de Potentilla erecta (Fam. Rosaceae) i tàxons infraespecífics: 2n=28[2]
- Etimologia
Potentílla: nom genèric que deriva del llatí postclàssic potentilla, -ae de potens, -entis, potent, poderós, que té poder; llatí -illa, -illae, sufix de diminutiu–. Aludix a les poderoses presuntes propietats tòniques i astringents d'esta planta.
erecta: epítet llatí que significa "erecta".
- Varietats acceptades
- Potentilla erecta var. strictissima (Zimmeter) Focke (en disputa la seua acceptació)
- Potentilla erecta subsp. strictissima (Zimmeter) A.J.Richards
- Sinonímia
- Fragaria tormentilla Crantz
- Potentilla dacica Borb s ex Zimmeter
- Potentilla divergens Nyman
- Potentilla divergens (Rchb.) Poeverl.
- Potentilla favratii Zimmeter ex Favrat
- Potentilla laeta Salisb.
- Potentilla monacensis Woerl. ex Zimmeter
- Potentilla officinalis Gray
- Potentilla pubescens (Holler ex Woerl.) Poeverl.
- Potentilla reducta (Rouy & I.G.Camus) A.W.Hill
- Potentilla sciaphila Zimmeter
- Potentilla sylvestris Neck.
- Potentilla tetrapetala Haller f.
- Potentilla tetraphylla Haller f.
- Potentilla tormentilla Stokes
- Potentilla tormentilla (Crantz) Neck.
- Tormentilla adstringens Lindem.
- Tormentilla alpina Opiz
- Tormentilla dissecta Timb.-Lagr.
- Tormentilla divergens Rchb.
- Tormentilla erecta L.
- Tormentilla ericetorum Timb.-Lagr.
- Tormentilla gracilis Timb.-Lagr.
- Tormentilla montana Schur
- Tormentilla nodosa Schur
- Tormentilla officinalis Curtis
- Tormentilla officinarum Neck.
- Tormentilla orophila Timb.-Lagr.
- Tormentilla parviflora Wallr.
- Tormentilla recta Schur
- Tormentilla sessilifolia Stokes
- Tormentilla sylvestris Neck. ex Bubani
- Tormentilla tuberosa P.Renault
- Tormentilla vulgaris Hill[3]
Noms comuns
- Castellà: cinc en branca, consuelda roja (11), estrellatas, pa i formage (2), sèt en branca (4), sèt en branca vulgar, sieteenrama, sietenrama (6), tormentila (6), tormentilla.(el número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya)[4]
Referències
- ↑ «Potentilla erecta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de giner de 2015.
- ↑ Karyosystematic study of "Potentilla" L. subgen. "Potentilla" (Rosaceae) in the Iberian Peninsula Prim, L., F. Gallego & I. Riu (2000) Bot. J. Linn. Soc. 132(3): 263-280
- ↑ «Potentilla erecta». The Plant List. Consultat el 11 de giner de 2015.
- ↑ «Potentilla erecta». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 11 de giner de 2015.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Potentilla erecta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.